Sempre sembla que el final de curs hauria de ser un temps tranquil de fer balanç i de pensar amb tranquil.litat en les millores que l'any vinent intentarem posar en pràctica.Segur que, en part és així. Cada any fem balanç i dissenyem el proper curs.
Els i les mestres de l'equip han participat amb les seves valoracions i propostes en la memòria del curs, han fet suggeriments, han netejat carpetes, mobles i ordinadors...
També hem tingut temps d'acomiadar-nos, de desitjar-nos un estiu calmat i en plenitud. Explicar-nos quins projectes tenim, on anirem a descansar, les lectures que tenim ganes de fer.
Però segueixen havent-hi uns fets que ens porten intraqnuil.litat. Tots els projectes -és a dir, les il.lusions, les iniciatives, les propostes, les millores...- depenen d'aspectes externs a la voluntat i a les competències de les escoles. Em refereixo a les possibles variacions de la plantilla que, fins d'aquí un mes, no coneixerem amb exactitud. Unes variacions que, en un 90%, no depenen de la voluntat, ni del projecte, ni de les propostes que les escoles i els seus equips poden dissenyar.
El nostre sistema d'aministració pública permet que les plantilles es configurin amb criteris d'antigüitat, no de qualitat. I així no pot funcionar cap projecte.
Després l'administració demana resultats i rendició de comptes. Però mostren una gran incapacitat de resoldre aquest aspecte introduint criteris d'eficàcia i eficiència. Parlen molt d'estalvi, de moderació en la despesa, de reaprofitament dels recursos... però planifiquen el malbaratament del recurs i el capital més essencial: l'humà...
Poca confiança ens donen aquests polítics que, a més, amb l'excusa de la crisi ens encolomen tota mena de propostes, algunes ben poc racionals o estalviadores.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris qualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris qualitat. Mostrar tots els missatges
divendres, 6 de juliol del 2012
dimecres, 29 de febrer del 2012
Jornada intensiva?
Tornen les veus que proposen la Jornada intensiva, pels instituts i per les escoles. Ara, les propostes s'acompanyen de justificacions pedagògiques i, també aprofintant el moment, econòmiques. Es calculen la quantitat de diners d'estalvi que suposaria i, d'aquesta manera, es dóna un argument potent a la Conselleria per implantar-la el curs vinent.
La Conselleria no respon per ara. Sectors sindicals manifesten que amb aquesta Jornada hi hauria un estalvi superior al que hi ha previst amb la retallada del complements. Alguna associació sindical s'atreveix a dir que s'utilitzi l'alumnat com a sector de pressió en la mateixa direcció.
Els informes que es presenten manifesten els avantatges pedagògics de la seva implantació: reducció del temps de conflictivitat i augment de les hores suposadament més rendibles per l'aprenentatge.
Mentrestant la FAPAC promou una ILP per reintroduir la sisena hora a l'educació primària ies manifesta contrària a cap jornada intensiva.
La situació és complexa. Sense cap ànim de dogmatitzar, vull aportar tres elements per a un debat que segurament es produirà en els propers mesos i que pot tenir, de nou, conseqüències imprevistes.
El primer, la certesa de que la concessió d'aquesta Jornada intensiva serà la moneda de canvi o la contrapartida de retrocessos considerables a l'escola pública: retallades econòmiques, reducció de plantilles, augment dels horaris lectius i disminució dels de coordinació... Una manera de tenir content al professorat i que no protesti per altres aspectes que afecten indirectament i directament a la qualitat.
El segon, és que un nou canvi en l'horari i el calendari escolar, provocarà de nou incerteses, malsentesos, enfrontaments sectorials... i afegirà un punt més d'inestabilitat a un sistema educatiu que necessita tot el contrari. Es toca un element definitori i és d'esperar tot tipus de situacions conflictives que també emmascararant altres problemàtiques molt més greus.
El tercer és que trobarem estudis que, des d'un punt de vista pedagògic, justifiquen un tipus d'horari i el contrari.
Tinc la convicció de que un canvi en el calendari per tal que suposi una millora educativa, necessita d'uns centres educatius forts que siguin capaços d'assimilar la proposta, el nou recurs, el canvi organitzatiu. Si aquesta fortalesa no hi és, pronostico que la proposta produirà nous conflictes, situacions no volgudes i, en definitiva, la qualitat educativa disminuirà.
Enfortir els centres docents és en aquest moment una prioritat i pocs són els que semblen conscients d'aquesta necessitat. Centre docents que assumeixin la seva autonomia i responsabilitat, amb equips que desenvolupin a fons la seva professionalitat. Només així podrem fer front a les propostes i, si és el cas, aconseguir millores a partir d'aquests canvis que es proposen en les regles de joc.
Partidaris i detractors de la jornada intensiva en trobem en tots els sectors. Val a dir, però, que en aquests moments, i donat el desgavell del col.lectiu ensenyant, no defensar la jornada intensiva, pot semblar un suicidi pedagògic. I perdoneu-me l'expressió.
La Conselleria no respon per ara. Sectors sindicals manifesten que amb aquesta Jornada hi hauria un estalvi superior al que hi ha previst amb la retallada del complements. Alguna associació sindical s'atreveix a dir que s'utilitzi l'alumnat com a sector de pressió en la mateixa direcció.
Els informes que es presenten manifesten els avantatges pedagògics de la seva implantació: reducció del temps de conflictivitat i augment de les hores suposadament més rendibles per l'aprenentatge.
Mentrestant la FAPAC promou una ILP per reintroduir la sisena hora a l'educació primària ies manifesta contrària a cap jornada intensiva.
La situació és complexa. Sense cap ànim de dogmatitzar, vull aportar tres elements per a un debat que segurament es produirà en els propers mesos i que pot tenir, de nou, conseqüències imprevistes.
El primer, la certesa de que la concessió d'aquesta Jornada intensiva serà la moneda de canvi o la contrapartida de retrocessos considerables a l'escola pública: retallades econòmiques, reducció de plantilles, augment dels horaris lectius i disminució dels de coordinació... Una manera de tenir content al professorat i que no protesti per altres aspectes que afecten indirectament i directament a la qualitat.
El segon, és que un nou canvi en l'horari i el calendari escolar, provocarà de nou incerteses, malsentesos, enfrontaments sectorials... i afegirà un punt més d'inestabilitat a un sistema educatiu que necessita tot el contrari. Es toca un element definitori i és d'esperar tot tipus de situacions conflictives que també emmascararant altres problemàtiques molt més greus.
El tercer és que trobarem estudis que, des d'un punt de vista pedagògic, justifiquen un tipus d'horari i el contrari.
Tinc la convicció de que un canvi en el calendari per tal que suposi una millora educativa, necessita d'uns centres educatius forts que siguin capaços d'assimilar la proposta, el nou recurs, el canvi organitzatiu. Si aquesta fortalesa no hi és, pronostico que la proposta produirà nous conflictes, situacions no volgudes i, en definitiva, la qualitat educativa disminuirà.
Enfortir els centres docents és en aquest moment una prioritat i pocs són els que semblen conscients d'aquesta necessitat. Centre docents que assumeixin la seva autonomia i responsabilitat, amb equips que desenvolupin a fons la seva professionalitat. Només així podrem fer front a les propostes i, si és el cas, aconseguir millores a partir d'aquests canvis que es proposen en les regles de joc.
Partidaris i detractors de la jornada intensiva en trobem en tots els sectors. Val a dir, però, que en aquests moments, i donat el desgavell del col.lectiu ensenyant, no defensar la jornada intensiva, pot semblar un suicidi pedagògic. I perdoneu-me l'expressió.
dimarts, 21 de febrer del 2012
Escoles i projecte
Un comentari de Marga, queda reflectit a l'entrada sobre les Portes Obertes i transcric per la seva singularitat:
I què fer quan veus que l'escola on va la teva filla, NO és la opció que tu has triat?, encara has de sentir-te dir i jo mateixa ho vaig pensar, que havia tingut sort, per haver pogut entrar a la tercera opció que vaig fer a la preinscripció.
En fi, conforme ella es fa gran, confirmo que l'escola on està no és el nostra lloc, perquè no crec en el projecte, ni amb molts dels professionals que hi col·laboren.
És frustrant no poder escollir l'educació dels teus fills-es i que et quedi sempre la recança d'una escola alternativa, que coneixes, que està al teu barri i que enveges als pares i mares que van tenir més sort que tu, com si els hi hagués tocat la loteria, i potser ells-es sense saber-ho!
Aquest comentari em fa pensar en la necessitat d'implicar-se tothom per fer possible escoles públiques amb projectes innovadors. És difícil. ho sabem. Sovint la confluència de molts factors ens porten a que la qualitat sigui un concepte molt poc valorat. O, fins i tot, a valorar quantitativament la qualitat, traint la seva essència.
Les famílies que volen una educació no seleccionadora, ni classificadora, ni reproductiva, han de fer el possible per recolzar i demanar projectes de qualitat. Els mestres no s'han de resignar a mantenir un sistema que no ens satisfà ni a nosaltres mateixos.
Necessitem moltes més escoles -ja n'hi ha algunes- en les quals la tesi de Willinghan (és l'autor del llibre "Per què als nens no els agrada anar a l'escola") , caigui pel seu propi pes: Em refereixo a escoles on els nens i les nenes tinguin ganes d'anar-hi.
He defensat i continuo defensant l'escola de proximitat, amb una àrea d'influència petita i no sóc partidari d'aquesta ampliació que se'ns ha imposat aquest curs. Crec que perjudica el conjunt d'escoles públiques, incloses les que tenen un projecte propi i definit en una direcció determinada.
Si fa trenta anys ens movilitzàvem per demanar places escolars ara, com a ciutadans, hem de reivindicar la qualitat, les escoles de qualitat públiques, en tots els territoris. Reivindicació que ens costa assumir per la seva complexitat però que cada vegeda es veu més necessària.
I què fer quan veus que l'escola on va la teva filla, NO és la opció que tu has triat?, encara has de sentir-te dir i jo mateixa ho vaig pensar, que havia tingut sort, per haver pogut entrar a la tercera opció que vaig fer a la preinscripció.
En fi, conforme ella es fa gran, confirmo que l'escola on està no és el nostra lloc, perquè no crec en el projecte, ni amb molts dels professionals que hi col·laboren.
És frustrant no poder escollir l'educació dels teus fills-es i que et quedi sempre la recança d'una escola alternativa, que coneixes, que està al teu barri i que enveges als pares i mares que van tenir més sort que tu, com si els hi hagués tocat la loteria, i potser ells-es sense saber-ho!
Aquest comentari em fa pensar en la necessitat d'implicar-se tothom per fer possible escoles públiques amb projectes innovadors. És difícil. ho sabem. Sovint la confluència de molts factors ens porten a que la qualitat sigui un concepte molt poc valorat. O, fins i tot, a valorar quantitativament la qualitat, traint la seva essència.
Les famílies que volen una educació no seleccionadora, ni classificadora, ni reproductiva, han de fer el possible per recolzar i demanar projectes de qualitat. Els mestres no s'han de resignar a mantenir un sistema que no ens satisfà ni a nosaltres mateixos.
Necessitem moltes més escoles -ja n'hi ha algunes- en les quals la tesi de Willinghan (és l'autor del llibre "Per què als nens no els agrada anar a l'escola") , caigui pel seu propi pes: Em refereixo a escoles on els nens i les nenes tinguin ganes d'anar-hi.
He defensat i continuo defensant l'escola de proximitat, amb una àrea d'influència petita i no sóc partidari d'aquesta ampliació que se'ns ha imposat aquest curs. Crec que perjudica el conjunt d'escoles públiques, incloses les que tenen un projecte propi i definit en una direcció determinada.
Si fa trenta anys ens movilitzàvem per demanar places escolars ara, com a ciutadans, hem de reivindicar la qualitat, les escoles de qualitat públiques, en tots els territoris. Reivindicació que ens costa assumir per la seva complexitat però que cada vegeda es veu més necessària.
divendres, 2 de desembre del 2011
Silenci
El silenci és un bon so. És el so imprescindible per tal que se senti la música. Faig silencis, de tant en tant, en aquest bloc. Em colpegen masses informacions. La setmana passada ens van informar, per exemple, de les propostes de mesures amb les quals s’espera fer nous estalvis que, presumiblement, faran front a la crisi. Haig de deixar passar una mica de temps abans de dir tot el que penso. Darrera les explicacions, en general, hi ha bones intencions. Però després, els efectes secundaris malmeten totes les bones intencions.
Les propostes segueixen afectant a la qualitat del sistema.
Mentrestant, a l’aula, els projectes flueixen i constitueixen un bon oasi d’aprenentatge i llibertat, que fa que el temps i l’acció vagin avançant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)