Benvolgut Conseller,
Sóc Joan Domènech. Estic treballant a l'Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona on faig de director i estic a l'equip de 2n de primària. La meva vida professional és una mica llarga ja. Des del 1976 estic treballant a l'escola pública, fonamentalment a Santa Coloma de Gramenet i ara a Barcelona. He estat durant set anys, president de la Federació de MRP de Catalunya i membre del Consell Escolar de Catalunya i de la seva permanent. He estat un dels fundadors i organitzadors de la coordinació d'escoles 0-12 que d'aquí a mig any, celebraran les X Jornades.
Li escric per comunicar-li que aquesta vegada faré vaga. No he fet les dues anteriors i m'he manifestat en contra de les altres convocatòries perquè considerava que no hi havia raons suficients per fer-les, per discrepàncies amb els plantejaments que es feien des d'alguns sindicats i perquè pensava que la Conselleria aniria millorant i canviant la seva trajectòria, pel que fa sobretot a la concreció de la seva política a nivell de centres públics.
La meva decepció en aquests moments és molt gran. Els sindicats segueixen amb les seves reivindicacions, contradictòries moltes d'elles. Continuen les divergències respecte a qüestions com l'autonomia, l'avaluació del professorat, entre d'altres... Li haig de dir que respecte a aquests dos aspectes, trobarà en l'escola on treballo uns partidaris al 100%. I aquesta ha estat una de les raons per les quals no hem seguit les anteriors convocatòries. Som partidaris de l'autonomia màxima de les escoles i volem que se'ns avaluï la nostra feina. Hem fet un pla d'autoavaluació i ens l'apliquem tots els mestres des de fa tres anys. Són dues qüestions que no tenim cap problema en dir i defensar. En aquest sentit, si la LEC ha de servir per donar un impuls a això, ja que els intents que heu fet en els darrers quatre anys (els Plans d'autonomia han fracassat i s'han convertit en intents d'avaluació i millora quantitativa, tècnica i burocràtica de les escoles que s'hi han adherit) no han reeixit en absolut.
Faig vaga, en aquests moments per moltes raons. Tenim una vaga que, pel seu caràcter permet això: sumar-s'hi cadascú amb les seves particulars reivindicacions. Sé que en el fons hi ha un pols entre la conselleria i els sindicats. Primer símptoma que les coses van malament. Símptoma de la distància que hi ha entre l'escola i l'administració. Els hi agradi o no a vostès, els sindicats són els nostres representants i els intents de negociar i acordar temes amb les Juntes de Directors, no són més que manifestacions molt poc democràtiques d'una administració que, com que coneix la debilitat organitzativa dels mestres, s'aprofita d'això per marginar-los. Les conseqüències ja se les pot imaginar: radicalitat per part d'alguns, i postures que s'aprofiten d'aquest menyspreu per atiar encara més si cap, el foc del desacord i de la distància. Crec que és poc intel•ligent fer aquests plantejaments ara, com ho va ser, en la primera convocatòria no plantejar des del principi uns bons mecanismes de negociació, eficaços i reals.
No participo gaire amb la vida sindical, però voto la que crec que és la millor opció i encara que hi tinc desacords, accepto que ells tenen la meva representativitat. Crec que això, per la meva part, forma part del que en podrien dir el joc democràtic.
Ara vol parlar amb la Junta de directors. Però té gaire consideració en els directors de les escoles del nostre país? I no solament vostè sinó Directors Generals, Secretaris Generals, Directors de SSTT. En els cinc cursos que estic a l'actual escola he escrit moltes cartes, algunes a vostè, tant individuals com col•lectives. En el 99% dels casos no hem obtingut cap mena de resposta. Vostè pensarà que aquest és un fet menor, però és precisament en aquests detalls on es pot mesurar la voluntat de refer els canals entre administració i escoles que vostè, una vegada, ja fa més de tres anys ens va manifestar en el seu despatx que estava molt interessat en refer (una reunió amb la coordinadora d'escoles 0-12). Des d'aquella reunió s'han produit dues vagues i una que està a punt de produir-se. No crec que hàgim avançat gaire.
Precisament en aquella reunió es va mostrar interessat en donar suport a aquella iniciativa (la coordinació d'escoles 0-12). Li haig de recordar que tot i haver fet durant un any diverses reunions amb Directores Generals del seu departament i tot i haver-li escrit cartes a vostè directament, les promeses que aquell vespre ens va fer, han estat arxivades en algun calaix dels seus despatxos i mai més ningú ens ha dit res més. Quines han estat les raons? Perquè hi ha altres sectors que mereixen més la seva confiança? Perquè ja ni se'n recorda?
Faig vaga, com pot veure, per moltes raons.
Les situacions de les escoles públiques al nostre país, són situacions delicades en molts casos. Hi ha canvis i millores que s'han d'abordar i que tampoc veiem que hi hagi cap mesura efectiva que hi vulgui posar remei.
Li posaré exemples per donar-li pistes del que veig en el dia a dia.
A la nostra escola aquest any ja fem quatre hores extres. Li explicaré quines són. Hi ha unes dues hores que, després de fer els horaris, ens queden dintre la franja de permanència en el centre i que superen les 30 h. que hem de fer. Hi ha llibertat d'ús d'aquestes hores però li puc assegurar que moltes mestres es queden per l'escola a acabar de fer feines de preparació i gestió d'aula. En segon lloc, des del 2005, tots els mestres de l'escola ens quedem una hora i mitja més, fora del nostre horari, per fer formació, tots els dimecres de 2/4 de 5 a les 6. En tercer lloc, si vostè va a l'escola a ¼ de 9 ja hi trobarà una bona part de la plantilla i si visita l'escola a ¾ de 5 o les 5, també. (el nostre horari és de 2/4 de 9 a 2/4 de 5). Pot sumar vostè mateix. No són hores lectives, és clar, però és que vostè encara no sap quantes hores de coordinació fan falta per fer ben feta la nostra feina. Pot venir també les estones de pati, en les quals no tots els mestres en fan i podrà observar com ningú s'està rascant la panxa, parlant vulgarment. Deixi'm dir-li una nova dada, perquè tingui més coneixement de causa. La Conselleria, com a premi, perquè fem més formació que la resta de claustres i ens quedem els dimecres a la tarda, ens descompta des de fa tres cursos, 1800 euros del pressupost del pla estratègic. És que fem massa formació i no hi tenim dret. El primer curs que se'ns va aprovar el pla estratègic no estava previst, però tot allò que és bo s'acaba i cal uniformitzar i tots hem de passar per l'adreçador. Ah! I d'aquest tema, tot i haver escrit als responsables dels plans de formació i directors i secretaris generals, tampoc mai hem obtingut resposta, ni positiva, ni negativa.
Tot això li ho explico perquè entengui la meva disconformitat amb el tema de les 4 hores lectives que segons la seva Conselleria, solucionaran tants problemes i no portaran cap mena de perjudici a l'escola. La veritat, ho entenc com un exemple més del desconeixement tant gran que té vostè de la realitat de les nostres escoles.
Respecte a tots aquests temes sempre he pensat que les persones que el rodegen li deuen filtrar molt la informació. Perquè si no és així, la poca confiança que tinc amb vostè per tal que redreci la situació, s'acabarà definitivament.
Hem aplicat aquest curs la sisena hora. Jo mateix, personalment, vaig fer xerrades quan es va començar a implantar per donar idees als claustres de com aprofitar-ho millor. Però, li asseguro que, ara faria campanya en contra. En primer lloc perquè l'hem hagut d'aplicar amb uns recursos humans que ha suposat una reducció de les hores efectives d'atenció a l'alumnat. Més personal i les diferències d'horaris entre EI i EP han suposat entrebancs en la coordinació que hem mirat de salvar. Però ho hem fet amb una reducció de les hores que tenim per dedicar als alumnes. La franja d'atenció a l'alumnat ha crescut 5 h per setmana per aula; hem mantingut la mateixa dedicació per a gestió del centre; el resultat ha estat entre una hora i dues menys d'atenció a l'alumnat per aula. Però les reduccions estan a l'ordre del dia. A més a més, es continua demanant que s'identifiqui aquesta hora dintre l'horari, la qual cosa va en contra d'avançar en una concepció global i integrada dels horaris. I aquella idea d'afavorir un plantejament més interdisciplinar s'està perdent per les rutines que les escoles reprodueixen. I els controls externs que fa l'administració ajuden a consolidar una visió fragmentada del currículum, en contra precisament de les orientacions competencials.
El currículum és, en aquests moments, una altra font de confusió i retrocés. En aquest aspecte val la pena ressaltar el pobre paper que fan molts inspectors que fan arribar missatges molt contradictoris a nivell de claustres i mestres. Li dic això amb coneixement de causa i no amb referència al nostre inspector. Sinó pels comentaris que em fan mestres interins que participen en el programa “comencem bé” i directors assistents a la formació “una nova mirada al currículum”, totes dues activitats que realitzo com a formador i que vostès organitzen com a Departament. La major part de vegades els assistents ens diuen que les propostes dels que fem formació xoquen amb les de la inspecció.
L'avaluació tal com està formulada, no ens ajuda a fer un canvi de model d'aprenentatge. I la interpretació esquemàtica per part d'inspectors d'aquest aspecte no ha afavorit gens un canvi i una millora. Vostès ens han venut la idea que amb una nota, qualificarem millor al nostre alumnat i passa tot el contrari. I s'estan deixant de fer informes qualitatius per passar a posar notes. Sobre aquest aspecte fa més d’un any el meu claustre també li va enviar una carta que, tampoc, ha obtingut resposta.
Fa uns dies vareu penjar un document a la pàgina web del Departament en el qual parlàveu de com lligar les programacions d'aula amb el treball per competències. Un document confús i en la línia de sempre: situar els canvis en els papers, en els documents... No a l'aula. I a més a més amb plantejaments que reproduïen aspectes ja superats pels plantejaments actuals i reproduint de nou un model de currículum bancari, ordenat de dalt cap a baix, molt lluny d'una concepció democràtica del currículum molt més en consonància amb les necessitats actuals de la societat i de l'educació del nostre alumnat.
La Conselleria continua obsessionada pels resultats, per les avaluacions, per les proves i... creu que això portarà a una millora dels aprenentatges. Amb tants viatges que han fet a Finlàndia i amb algunes lectures d'estudis internacionals i investigacions educatives que hi ha, no han pensat en canviar la mirada cap als aprenentatges, en comptes de situar-la exclusivament amb els resultats? Tanta pressió hi ha per arribar als percentatges que marca la UE? No se'n donen compte que aquesta pressió per les avaluacions, els resultats i els aplicatius que donen números, no ajuda a posar l'èmfasi en allò que realment és important? L'avaluació que es va fer a 6è, no deixa de plantejar-se des d'aquesta perspectiva. Amb l'avaluació continuen amb el mateix discurs de sempre i d'aquesta manera no hi ha un canvi de cultura respecte a aquest aspecte clau de l'aprenentatge.
Està clar que és útil tenir dades. Però perquè no es potencien avaluacions més acotades, o recerques i investigacions que ens permetin avançar en saber quins són els models metodològics i educatius que afavoreixin una educació de qualitat? Tindríem resultats globals iguals, no uniformitzaríem les escoles, no reproduiríem un model d'avaluació controlador i podríem potenciar una nova cultura de l'avaluació. No solament no es fa això, sinó que es fan manifestacions confuses i es plantegen propostes surrealistes com haver d'avaluar el grau d'assoliment de les competències.
En comptes d'afavorir realment l'autonomia i que els plans que elabori cada centre responguin a la seva realitat, es continuen dissenyant models tancats d'elaboració de plans, fets des de dalt cap a baix i no es respecten els ritmes diversos d'elaboració i de concreció que es poden tenir. Des de la Conselleria se'ns informa que “per tal dia” ha d'estar fet el projecte lingüístic, per exemple, -i a més es fa un aplicatiu perque tothom ho tingui fàcil. Ara pel curs vinent, ja se'ns ha anunciat que haurem de fer el PLEC, pla de lectura de centre. En comptes d'aprofitar les sessions de formació per intercanviar experiències i iniciatives per afavorir la lectura en el centre, ens dediquem durant tres hores a explicar l'esquema per elaborar el document. És clar que sempre es pot decidir un pla diferent del que està establert en el protocol oficial, però no estarà gaire ben vist i, en el cas que tinguis un inspector reglamentista i burocràtic -que n'hi ha uns quants- hauràs de discutir-te o optar per oblidar-te del plantejament singular que et semblava important i aplicar l'aplicatiu corresponent.
Les escoles de primària han d'omplir una carpeta verda, a més a més d'altres aplicatius, que és un símbol d'aquest procés de dir des de dalt com han de ser els projectes de cada centre i posar les graelles perquè tot quadri... menys la realitat. I, per tant, afavorint una doble comptabilitat coneguda per tots els inspectors i altres membres de l'administració i que dóna el doble de feina als equips directius: organitzar l'escola i acontentar a la inspecció.
Permeti'm dir-li també que l'abús dels aplicatius és ja innombrable. Vull dir amb això que no té nom. Els aplicatius s'han convertit en l'eina de relació fonamental entre l'administració i l'escola. Ningú ens contesta les cartes, només ens arriben demandes que hem d'omplir aplicatius. Això té dos significats subliminals i implícits: el primer és que la realitat de l'escola -rica, diversa, plural, pluridimensional- s'ha d'encotillar en les finestres d'un aplicatiu. Els aplicatius, iguals que els plans que vostès promouen, es converteixen en documents colonitzadors de les escoles i les seves riqueses. El segon significat és que afavoreix una relació absolutament impersonal dels centres amb l'administració. Vostè em contestarà que han millorat l'eficàcia en la complexa tasca d'omplir papers que té encomanada l'escola pública. El problema és que, com que des de la Conselleria no es coneix la realitat de les escoles, no es dona importància a tots els efectes secundaris. No vull dir que siguin primaris, però que segurament valoren que aquests efectes no són importants. Deixi-me-li dir que, aquests aplicatius, estan en contra del principi d'autonomia de centres que de forma tant emfàtica han defensat en moltes ocasions.
Deixi'm parlar-li també de la desatenció que han tingut respecte als milers de nous professionals que han entrat a treballar durant aquests darrers cursos a l'escola pública. No n'hi ha prou amb un programa de formació de 45 h i un CD de recursos. I amb aquests milers de mestres estem perdent una gran oportunitat de renovar l'escola. No he vist cap política al respecte per part de la Conselleria. Tant de bo, la seva pròpia vitalitat la puguin posar al servei del canvi i la millora de l'escola i no se sentin fagocitats per un sistema burocràtic.
Passa el mateix amb les escoles de nova creació. Sap quantes se n'han creat en els darrers quatre anys? Han avaluat vostès les potencialitats que tenien? Si ho han fet deuen haver arribat a la conclusió que les potencialitats no són tantes. Perquè si ho han avaluat diferent, no s’entén com han deixat passar de nou una altra oportunitat d'injectar innovació i millora a l'escola. I les que ho estan fent com la nostra, ho fan havent-se de barallar i esgarrapar petits avenços al conjunt de l'administració. Tot plegat és de pena (ho explico més extensament en un article publicat fa un mes a Cuadernos de Pedagogía). D'aquests temes també li vaig escriure una carta fa un any aproximadament, carta que com totes les altres no ha obtingut resposta.
Parlem dels recursos? Jo li puc dir, per exemple, que una mala gestió en el projecte de construcció de la meva escola ha fet necessari canviar de dalt a baix el sistema d'alarma i contraincendis. Una part del projecte de nova escola, que entrava dintre el pressupost inicial que ha cobrat l'empresa. I ara, el Consorci d'Educació ha tingut que assumir la despesa extra. Perquè no se n'assabenta de quin ha estat el cost? Jo no ho sé, perquè vostè ja sap que el director d'una escola només pateix les deficiències però no té informació rellevant de la majoria de coses que li afecten.
En els darrers tres anys no hem rebut cap dotació tecnològica. Ara se'ns dota com una escola ordinària -petita, pel nombre d'aules- no com una escola que va creixent, utilitza els ordinadors a totes les aules, té dos blocs en funcionament, una pàgina web activa, participen en el projecte Lincat... Se'ns va prometre una aula de ciències i tot i que l'hem anat reclamant, ningú ens ha contestat que no la tindríem. Hem apostat pel sistema Lincat i a hores d'ara, encara no funciona, mentre ens assabentem que el president de la Generalitat arriba a acords amb Microsoft. I m'oblidava recordar-li que tot això forma part d'un fabulós programa +R+A... Qui s'ha inventat aquestes sigles? Mereixeria que li donéssim un premi a ... permeti que em calli el qualificatiu.
Un nou parèntesi. El nostre Consell Escolar, ha analitzat a fons els recursos necessaris a nivell d'escola i ha elaborat un escrit que l' ha adreçat a vostè, juntament amb altres càrrecs del Consorci d'Educació i del Departament. Tampoc hem obtingut cap mena de resposta, ni total, ni parcial.
Conseqüents amb l'orientació competencial del currículum, a la nostra escola com algunes més, utilitzem a les aules tot tipus de materials per l'aprenentatge. Els alumnes no tenen un llibre de text únic i estàndard per a tothom. Això implica que no podem rebre cap tipus d'ajut per a tots els materials que necessitem. Les escoles que tenen llibres sí, quan tots els estudis indiquen que precisament perpetuar els llibres de text i, consolidar-los amb la seva gratuïtat, va en contra d'uns aprenentatges com els que se'ns plantegen des del currículum per competències. Ja sabem que hi ha moltes escoles i mestres que el fan servir, però perquè al costat d'aquests ajuts que es donen, no es promociona també altres maneres de fer que, en principi, potser son més innovadores i creatives? Les escoles que no podem demanar ajuts per als materials socialitzats que fem servir, ens sentim molt maltractades. I les famílies d'aquestes escoles, discriminades injustament.
No hem acabat amb el tema dels recursos. Podríem parlar de les despeses de funcionament que s'han vist retallades un cop més. Amb una nota al final on ens comunicaven les quantitats que rebríem, que “ens recordava que amb aquests diners havíem de fer front a TOTES les despeses de funcionament que tindríem”. Un nou exemple del profund desconeixement que es té de la realitat de l'escola. Si haguéssim de fer cas a aquesta nota del Departament, ja podríem tancar demà mateix l'escola. L'escola sobreviu perquè té altres fonts d'ingressos, en la seva majoria de les famílies. I això, no ho sap el Departament? Nosaltres, en aquest sentit, tenim la col•laboració de les famílies però moltes escoles no. I mentrestant es continuen finançant projectes discriminadors i seleccionadors com el de moltes escoles privades. Tot això sota el principi de potenciar un servei públic d'educació, que continua situant l'escola pública com a subsidiària de la privada.
Li haig de parlar també dels recursos per fer una educació i una escola inclusiva. Que van des de les limitacions de l'ajut que rebem des dels EAPs a altres necessitats complementàries (logopedes, vetlladors, fisioterapeutes...) que mai arriben a cobrir les necessitats específiques que tenen els nostres alumnes. En la perifèria del sistema tenim molts indicadors de la qualitat de l'educació. Veiem com, contínuament, es reparteixen els recursos amb més o menys criteris, però també com són d'insuficients.
En aquest context, no trobo cap justificació que me n'hagi d'assabentar de la política i les actuacions del Departament d'Educació a través dels mitjans de comunicació. A més, aquesta política de cara a la galeria, de les coses que es fan i dels innumerables beneficis que aportaran a l'escola de Catalunya, em sona a justificació falsa d'una política de grans gestos però feta sobre un terreny pantanós i amb peus de fang.
Com que la carta es fa molt llarga, l'acabaré aquí. No parlaré ni dels models de formació, ni de les polítiques d'innovació, ni dels problemes del plans d'autonomia de centre... qüestions amb les quals tindria també moltes discrepàncies.
Crec, sincerament i per acabar, que al Departament li cal una renovació de dalt a baix. No podem pretendre renovar i millorar l'escola d'aquest país, sense una profunda renovació de qui ha de dirigir aquest canvi. No sé si servirà de res la dimissió que li demanen els sindicats. Si, realment, creu que pot seguir amb aquesta situació o no veu que la situació es tant delicada per necessitar un canvi immediat, val més que ho deixi córrer. Si creu que potser si que estem a temps de redreçar aquesta situació, faci un gir copernicà a la seva política i plantegis aquesta renovació a fons de la seva Conselleria. Si el canvi és agosarat i profund, ens tindrà al seu costat. Si no ho és, ens trobarà refugiats en els nostres centres, intentant sobreviure als temporals, a les pressions externes i a la incomprensió d'una administració d'esquerres que desitjaríem més propera.
Jo tinc molta paciència. Abans de fer públic un desacord, sempre busco l'alternativa i intento veure la part positiva de la proposta. Ho he fet amb totes les propostes de la Conselleria, sigui quin sigui el partit que se n'ha fet càrrec. He fet xerrades a favor de la LEC i per interpretar-la com a una llei renovadora.
Però aquesta política tant erràtica no l'havia observat des de feia molt de temps. Ho sento. No és que hagi perdut tota la confiança però, en aquesta situació, em caldrà alguna cosa més que gestos per assentar-la una altra vegada.
No es preocupi que això no voldrà dir no tenir clara quina és la meva responsabilitat a l'escola, amb tota la comunitat i, sobretot, amb tots els alumnes que cada dia a 2/4 de nou hi entren. Amb ells tinc un contracte blindat i hi continuaré esmerçant tots els meus esforços.
Atentament
Joan Domènech Francesch
.JPG)
