dijous, 3 de setembre del 2009
Més, abans i més ràpid?
Aquestes són tres consignes de la nostra societat. Tot ha de ser així: les relacions, les vivències, les accions... i també els objectes, les màquines... Relacionem més, abans i més ràpid amb millor. I després te n'adones que tots aquests tres objectius condueixen a la precipitació, a la superficialitat... Trobar el temps just, que no és ni el de la lentitud inoperant de la burocràcia, ni la velocitat imposada que no deixa assaborir el teu camí: Aquest és la intenció de la proposta de l'educació lenta. I fer les coses quan toquen -en tot cas, anticipar-se per estimular- i fer-ne les justes, que de la quantitat mai se'n desprén la qualitat.
Elogi de l'educació lenta
La Cinta em telefona que ja ha sortit el llibre. Demà el podré veure, fullejar... Espero que agradi o, si més no, provoqui debats, reflexions, "contres"... El silenci, de vegades, ens fa mal. Hem de fer sentir els nostres pensaments i no tenir por a contrastar-los. En tot moment. És un bon acte educatiu.
dimecres, 2 de setembre del 2009
Primers dies
Els mestres arriben a l'escola. Uns quants a 2/4 de 9 del matí del dia 1. La resta a les 9. Algun despistat una mica més tard. Res d'important. Bon ambient. Venim amb ganes, engrescats, els nous, espectants.
Ens saludem, riem, ens mirem, ens piropegem... Després, al cap d'una estona, comencem a treballar: repartiment de cursos, calendari de treball...
Malgrat que les propostes que fem no són còmodes, són ben acollides. L'horari és l'oficial i ningú ho qüestiona, encara que se sap que a molts centres no es compleix l'horari aquests dies.
Hi ha coses que no m'agraden del nostre col.lectiu: una és el fet de saltar-se algunes obligacions i paral.lelament exigir millors condicions o recursos. Observo en alguns col.lectius poca serietat i professionalitat. Això ens fa mal i desqualifica algunes de les demandes que fem.
Som un col.lectiu amb drets però també amb deures. Algun dia ho entendrem?
A l'escola, els mestres del nostre equip treballen molt i es cansen. Però ho fan amb una gran convicció de que és una responsabilitat professional, assumida i compartida.
Fer equip, en aquestes circumstàncies, és més fàcil. El bon treball de tothom és la condició per mantenir aquesta línia.
Ens saludem, riem, ens mirem, ens piropegem... Després, al cap d'una estona, comencem a treballar: repartiment de cursos, calendari de treball...
Malgrat que les propostes que fem no són còmodes, són ben acollides. L'horari és l'oficial i ningú ho qüestiona, encara que se sap que a molts centres no es compleix l'horari aquests dies.
Hi ha coses que no m'agraden del nostre col.lectiu: una és el fet de saltar-se algunes obligacions i paral.lelament exigir millors condicions o recursos. Observo en alguns col.lectius poca serietat i professionalitat. Això ens fa mal i desqualifica algunes de les demandes que fem.
Som un col.lectiu amb drets però també amb deures. Algun dia ho entendrem?
A l'escola, els mestres del nostre equip treballen molt i es cansen. Però ho fan amb una gran convicció de que és una responsabilitat professional, assumida i compartida.
Fer equip, en aquestes circumstàncies, és més fàcil. El bon treball de tothom és la condició per mantenir aquesta línia.
diumenge, 30 d’agost del 2009
Final d'agost
Coincideix el final d'agost amb el final de les vacances. Els que ens dediquem a l'ensenyament el final d'agost, és el final d'estiu, i comencem a treballar d'aquí a un dia i mig.
La llista de feines a fer ha disminuït una mica però no del tot. Vol dir que comencem el curs amb alguns aspectes no preparats del tot.
Els mestres arriben a l'escola amb ganes i espectatives. A tots ens ha anat bé aquest descans. Segur que hem desconnectat.
Ara, quan anem fent-nos grans, les ganes de tornar a treballar es comparteixen amb les ganes també d'una vida més relaxada. A l'estiu relaxes el ritme, tornes a prendre la mida a les coses, als dies, a les persones. Durant el curs, una pressa coneguda comprimeix totes les hores i minuts. Sembla que s'acabi el temps cada dia. Que no hi ha temps per acabar res. Els nervis estan a flor de pell.
Comprenem de forma teòrica que les presses tenen com a conseqüència una disminució progressiva de l'eficàcia, nosaltres que volem ser tan eficaços! Tornar al temps dels esdeveniments, del kairos. Aplicar-ho també quan les presses i les pressions externes ens porten a haver de prendre decisions constants. Neutralitzar com a minim les pressions internes, les que nosaltres mateixos ens creem.
Un repte per a les properes setmanes.
dissabte, 29 d’agost del 2009
Un llibre italià sobre la pedagogia lenta
Remenant per la xarxa he descobert la publicació d'un llibre de Gianfranco Zavalloni, La Pedagogia della lumaca. Per una scuola lenta e nonviolenta.
Podeu veure'n el resum a http://www.emi.it/schede/1771-8.html
A més, sembla que al voltant d'aquest llibre hi hagi una certa corrent d'opinió favorable a l'educació lenta. Miro s'aconseguir el llibre per llegir-lo. Sembla que som molts els que arribem a la mateixa idea de que cal incorporar la idea de la lentitud a l'escola i la pedagogia.
Espero que el meu llibre que sortirà aquest mes vinent (Elogi de l'educació lenta), pugui donar idees a tots els que creiem que val la pena desaccelerar l'escola, per tal de fer possible una educació més humana i a la mida dels infants.
divendres, 28 d’agost del 2009
Tombet mallorquí
Es fregeixen patates, esbergínies -remullades i salades perque suïn-, prebre vermell i verd, tot tallat en làmines o trossos petits. Es posen en una cassola de fang en capes successives i s'afegeix una bona salsa de tomàtiga natural per sobre. I ja està. Es pot menjar l'endemà. Els mallorquins diuen que és més bo reposat.
dijous, 27 d’agost del 2009
Sol a Son Serra de Marina
.JPG)
El sol surt, escalfa, aixeca pols d'aigua damunt la badia. Enlluerna però a l'hora tranquil.litza.
dijous, 20 d’agost del 2009
Nou inici de curs
Inici de curs d'aquí a cinc dies. M'escriu el Jaume que durant l'estiu no ha pogut desconnectar. Nosaltres hem desconnectat però el 24 de juliol encara estàvem fent gestions i ens anàvem de vacances amb la incertesa de la plantilla del curs vinent. Tot eren traves a les propostes que feiem. I la plantilla dintre la inseguretat anual. Hem de planificar, estratègicament, i des de l'administració no hi ha cap voluntat de que això sigui o pugui ser així. Després s'omplen la boca d'autonomia i els qui la defensem, argumentem i volem no podem aplicar-la perque l'administració no ens deixa. Quan no és una normativa, és una manca de voluntat política.
Les cartes i escrits que fem només són contestats si, a més, els enviem al Síndic de Greuges. Llavors reps, per email, una respostapdf que et diu que tens els recursos que tens i que no et queixis perque et tracten igual que a tothom.
No ens mereixem aquesta administració. No ens mereixem una administració que no t'ajuda a solucionar problemes, sinó que et recorda només la legislació vigent.
Necessitem voluntats polítiques de canvi, valentia en les decisions i això només és possible amb una rebelió sostinguda a les escoles. Resistència activa. Em sap molt de greu però no hi ha confiança amb qui dicta les normes.
Espectants, això si, pel desenvolupament de la LEC que, sense voler ser pessimista, produirà un nou enforntament amb els sindicats.
Qui té una mica de seny i un xic de rauxa per donar la volta a aquesta situació?
Les cartes i escrits que fem només són contestats si, a més, els enviem al Síndic de Greuges. Llavors reps, per email, una respostapdf que et diu que tens els recursos que tens i que no et queixis perque et tracten igual que a tothom.
No ens mereixem aquesta administració. No ens mereixem una administració que no t'ajuda a solucionar problemes, sinó que et recorda només la legislació vigent.
Necessitem voluntats polítiques de canvi, valentia en les decisions i això només és possible amb una rebelió sostinguda a les escoles. Resistència activa. Em sap molt de greu però no hi ha confiança amb qui dicta les normes.
Espectants, això si, pel desenvolupament de la LEC que, sense voler ser pessimista, produirà un nou enforntament amb els sindicats.
Qui té una mica de seny i un xic de rauxa per donar la volta a aquesta situació?
dimecres, 12 d’agost del 2009
Qualitat a l'administració
Hi ha una regla de proporcionalitat directa entre la qualitat de la nostra administració i la de les escoles. No parlo d'una relació determinista, però si d'una relació. No pot ser que la distància entre administració i centres educatius segueixi sent tant gran només per culpa dels mestres, dels sindicats o de qualsevol sector que gosi criticar al Departament d'Educació.
Recordo que fa uns set anys, aprosimadament, amb el tripartit tot just inaugurat, vaig escriure un article a una revista de Santa Coloma de Gramenet, Grama, que dissortadament va tancar. M'atrevia a pensar que amb la nova administració al Departament d'Educació necessitàvem posar-hi les persones més preparades, tècnicament, pedagògicament, fossin del partit que fossin. Però l'aritmètica dels partits, dels grups dintre els partits, factures que cal pagar, deutes que no se sap d'on venen... ens porten a unes administracions definides no per la lògica pedagògica. I després d'aquestes dues legislatures arribo a la conclusió de que el canvi no ha estat possible.
Ara, com una espasa de Damocles, la crisi econòmica esdevé l'excusa per no abordar cap mena de canvi. Però amb crisi econòmica i tot, la paràlisi en temes claus, afegeix incompetència a la manca de recursos.
Només apunto tres oportunitats perdudes: La primera, les escoles de nova creació, que en poc temps, corren el perill d'esdevenir escoles com totes les altres en relació als projectes d'innovació, qualitat de les seves propostes, etc. La segona els interins i nous funcionaris que han entrat al sistema públic: un programa de formació "comencem bé" no supleix les mancances d'atenció que aquest col.lectiu tant nombrós havia de tenir, per esdevenir un important revulsiu a la situació tant encotillada de la funció pública. En tercer lloc, l'autonomia educativa, de la qual els nostres dirigents se'n tornen a omplir la boca. Esperem amb una certa desesperació el desenvolupament promés fa quatre mesos. Fins ara, l'autonomia ha estat una paraula pronunciada amb frivolitat per moltes persones de l'administració que no ha tingut cap conseqüència important en la realitat de les escoles.
No triem la tovallola. Però cada vegada més ens adonem de la fragilitat del tripartit en educació. Una fragilitat que produirà més desencís i que posarà en perill la seva existència. N'estem convençuts.
Recordo que fa uns set anys, aprosimadament, amb el tripartit tot just inaugurat, vaig escriure un article a una revista de Santa Coloma de Gramenet, Grama, que dissortadament va tancar. M'atrevia a pensar que amb la nova administració al Departament d'Educació necessitàvem posar-hi les persones més preparades, tècnicament, pedagògicament, fossin del partit que fossin. Però l'aritmètica dels partits, dels grups dintre els partits, factures que cal pagar, deutes que no se sap d'on venen... ens porten a unes administracions definides no per la lògica pedagògica. I després d'aquestes dues legislatures arribo a la conclusió de que el canvi no ha estat possible.
Ara, com una espasa de Damocles, la crisi econòmica esdevé l'excusa per no abordar cap mena de canvi. Però amb crisi econòmica i tot, la paràlisi en temes claus, afegeix incompetència a la manca de recursos.
Només apunto tres oportunitats perdudes: La primera, les escoles de nova creació, que en poc temps, corren el perill d'esdevenir escoles com totes les altres en relació als projectes d'innovació, qualitat de les seves propostes, etc. La segona els interins i nous funcionaris que han entrat al sistema públic: un programa de formació "comencem bé" no supleix les mancances d'atenció que aquest col.lectiu tant nombrós havia de tenir, per esdevenir un important revulsiu a la situació tant encotillada de la funció pública. En tercer lloc, l'autonomia educativa, de la qual els nostres dirigents se'n tornen a omplir la boca. Esperem amb una certa desesperació el desenvolupament promés fa quatre mesos. Fins ara, l'autonomia ha estat una paraula pronunciada amb frivolitat per moltes persones de l'administració que no ha tingut cap conseqüència important en la realitat de les escoles.
No triem la tovallola. Però cada vegada més ens adonem de la fragilitat del tripartit en educació. Una fragilitat que produirà més desencís i que posarà en perill la seva existència. N'estem convençuts.
dimarts, 11 d’agost del 2009
La lentitud radicalitza les utopies
Per arribar a gaudir d'una vida lenta has de desaccelerar-la a poc a poc. La lentitud facilita viure la vida més intensament, més radicalment. Tot el que forma part de la vida: la teva parella, els teus amics, les persones que estimes... Totes elles reivindiquen un temps que has de poder donar sense presses. Però la resta també: els paisatges i els llocs visitats, els llibres llegits i compartits, els àpats cuinats i celebrats... Totes aquestes parts de la teva vida necessiten d'un temps que no pot ser un parany, una cotilla, ni una excusa per passar per alt.
Fins i tot les utopies es radicalitzen aplicant la lentitud.
La lentitud no és una moda. No és una secta. No és un detall més o una proposta sense gaire importància.
Per això l'educació lenta representa el nucli de l'educació entesa com emancipació. I sense aquest temps que hem de retornar als infants, als adults, a l'escola, a l'educació... totes les propostes no són possibles.
Desaccelerar és una responsabilitat compartida.
Fins i tot les utopies es radicalitzen aplicant la lentitud.
La lentitud no és una moda. No és una secta. No és un detall més o una proposta sense gaire importància.
Per això l'educació lenta representa el nucli de l'educació entesa com emancipació. I sense aquest temps que hem de retornar als infants, als adults, a l'escola, a l'educació... totes les propostes no són possibles.
Desaccelerar és una responsabilitat compartida.
dilluns, 10 d’agost del 2009
Lentitud i paisatge
Hi ha paisatges lents?
De ben segur.
Transmeten calma.
Els cors s'eixamplen.
Els pensaments s'esfilagarsen sobre les aigües.
Tot flueix.
L'amor...
dissabte, 25 de juliol del 2009
escola 2.0
Una postura a la defensiva, significa carregar-se els intents de respondre a la societat del coneixement, des de la crítica tècnica a les coses mal fetes. Podem modernitzar-ho tot, però per fer les mateixes coses que feiem abans: programacions, projectes curriculars, materials disciplinars -més interactius-, unitats didàctiques. Perque no aprofitem els avenços tecnològics i donem un cop de timó a les propostes 2.0? També és responsablitat de la R&P. No podem deixar d'estar al dia amb aquests temes.
divendres, 24 de juliol del 2009
diumenge, 14 de juny del 2009
PROVES DE 6È DE PRIMÀRIA
El dijous passat ens van presentar els primers resultats de les proves de primària. Els comentaris que han sortit a la premsa són de tota mena. Per això voldria avançar alguns comentaris i reflexions que, tant les proves, com els articles d'opinió que han aparegut m'han suggerit.
1. Els resultats de les proves s'han presentat com dades sobre les competències lingüístiques en llengua catalana, castellana, matemàtiques... La prova no mesura el grau competencial, sinó alguns coneixements en tres àrees. Hem de recordar quines són les competències del currículum oficial? Què és una competència? Com s'avalua? La confusió terminològica és evident, i publicar aquestes dades només reforça aquesta confusió. L'efecte que té sobre les escoles, el professorat i l'opinió pública és molt clar, i no ajuda al canvi de mirada en el currículum que és molt important fer. Si volem avaluar les competències hem de fer un altre tipus de prova. Si volem fer aquestes proves no hem d'enganyar de quins són els resultats que obtindrem. Més que res per les conseqüències que té augmentar aquesta confusió davant de la comunitat educativa.
2. Els pitjors resultats de la pública respecte la privada ja els intuïm. Per això ens indigna més les propostes que la LEC planteja que consolidaran les diferències i és més seguiran permetent que l'escola privada (concertada o no) segueixi seleccionat l'alumnat en dos aspectes. En primer lloc amb aspectes econòmics, d'ubicació o acadèmics. Raons econòmiques que fan que les famílies que paguen les quotes, puguin pagar-les, la ubicació i el fet que en el període de preinscricpió s'omplin la majoria d'escoles concertades, amb la qual cosa, la majoria de nou vinguts van a l'escola pública. Finalment, el fet que contínuament observem de degoteig d'alumnes de la privada a la pública perquè no poden "seguir el ritme d'aprenentatge que l'escola privada concertada o no planteja als seus alumnes”. Hi ha una profunda selecció econòmica i acadèmica dels alumnes que estan a la privada, i, repetim, la LEC situa un marc que consolidarà aquesta doble xarxa.
3. Els resultats per sexe els coneixem i no són significatius.
4. Els resultats que se'ns presenten atenent al nivell socioeconòmic són molt importants i situen el problema que suposa la segregació econòmica i cultural i la dificultat que té l'escola de superar-la. Dites aquestes dades a nivell públic, no fan sinó accentuar la segregació natural que les mateixes famílies proposen. Les dades són preocupants ja que la mitjana de "suspensos" pot ser del 24% però en aquestes escoles és del 40% o superiors. No ens escandalitzem d'això?
5. Els darrers resultats que se'ns presenten donen a entendre un ranquing diferent. Resultats de les escoles en relació al seu projecte. Desconeixem els criteris que permeten classificar els centre segons el seu projecte però les dades que es presenten són importants. Hi pot haver una diferència de 30 punts entre escoles de les mateixes condicions socioeconòmiques, zona, etc. en quant als resultats que obtenen. Aquestes dades s'han de fer públiques i han de ser objecte d'anàlisi. Situen la importància del projecte en una escola, que els aspectes generals són condicionants, però no determinants, que escoles que, presumiblement, estan renovant el currículum i no fent el mateix de sempre, poden obtenir bons resultats també en coneixements més "clàssics"...
La prova tampoc ajuda a consolidar processos d'avaluació interna dels centres i, suposa un menyspreu als processos que cada centre ha d'arbitrar, pot fer-ho i ho fa d'avaluació de resultats. Malgrat haver assegurat que els resultats no serviran per confeccionar ranquings, sabem que aquestes qüestions són de difícil control.
Cada dia se'ns informa de nous retalls de recursos que es podrien destinar a augmentar la qualitat del sistema: formació permanent, plantilles, etc. Aquestes informacions crec que no ajuden a situar els problemes i afrontar els resultats de les proves. L'educació no és una prioritat en aquesta època de crisi la qual cosa ens fa sospitar de les possibles solucions que es plantegin.
Plantejar una lluita per millorar els resultats és una proposta que pot donar resultats a curt termini en algunes situacions, però que no és sostenible. Hem d'analitzar les escoles que se’n surten i perquè abans d'exigir resultats. No podem convertir-nos en sectes per aconseguir resultats com diu Hargreaves. El que cal fer és potenciar la creació i consolidació de comunitats professionals que milloren els aprenentatges a partir d'una aprofundida i continuada reflexió sobre la seva pràctica i amb els recursos necessaris per fer-ho.
Si son tant greus aquests resultats hem de saber, perquè s'analitzen, avaluen i també son objecte de reflexió, quina és la part de la responsabilitat que la Conselleria s'ha d'endur. Els resultats són tant independents de les propostes que ens venen de l'administració? Si cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat perquè no comencen els Consellers, Secretaris Generals i Directors generals que són els que defineixen les polítiques educatives. I posen els recursos. I els distribueixen. Si una escola treu mals resultats el que no pot passar és que el director doni la culpa als mestres. Si un equip de futbol guanya o perd, alguna responsabilitat pot tenir l'entrenador i la Junta. En aquest país però ningú dimiteix.
No solament ningú dimiteix sinó que la incompetència dels qui ens administren ens portarà a noves mesures de millora que no milloraran res a mig termini: per exemple classes de recuperació al juliol. O més repeticions.
Els resultats ens han portat sucosos comentaris també d'alguns professors de secundària que ara tindran la consciència tranquil·la per que s'ha demostrat que no poden fer res: la culpa és de la primària que no els preparen bé. Això no explica que el nivell de fracàs torni a augmentar al final de la secundària. Ja fa anys que vinc dient que problemes que es poden detectar a la primària surten amb més força a la secundària: això no explica la manca de responsabilitat de tots els mestres i de totes les etapes educatives. Inclosa la universitària que continua formant mestres per treballar en escoles del segle XX.
1. Els resultats de les proves s'han presentat com dades sobre les competències lingüístiques en llengua catalana, castellana, matemàtiques... La prova no mesura el grau competencial, sinó alguns coneixements en tres àrees. Hem de recordar quines són les competències del currículum oficial? Què és una competència? Com s'avalua? La confusió terminològica és evident, i publicar aquestes dades només reforça aquesta confusió. L'efecte que té sobre les escoles, el professorat i l'opinió pública és molt clar, i no ajuda al canvi de mirada en el currículum que és molt important fer. Si volem avaluar les competències hem de fer un altre tipus de prova. Si volem fer aquestes proves no hem d'enganyar de quins són els resultats que obtindrem. Més que res per les conseqüències que té augmentar aquesta confusió davant de la comunitat educativa.
2. Els pitjors resultats de la pública respecte la privada ja els intuïm. Per això ens indigna més les propostes que la LEC planteja que consolidaran les diferències i és més seguiran permetent que l'escola privada (concertada o no) segueixi seleccionat l'alumnat en dos aspectes. En primer lloc amb aspectes econòmics, d'ubicació o acadèmics. Raons econòmiques que fan que les famílies que paguen les quotes, puguin pagar-les, la ubicació i el fet que en el període de preinscricpió s'omplin la majoria d'escoles concertades, amb la qual cosa, la majoria de nou vinguts van a l'escola pública. Finalment, el fet que contínuament observem de degoteig d'alumnes de la privada a la pública perquè no poden "seguir el ritme d'aprenentatge que l'escola privada concertada o no planteja als seus alumnes”. Hi ha una profunda selecció econòmica i acadèmica dels alumnes que estan a la privada, i, repetim, la LEC situa un marc que consolidarà aquesta doble xarxa.
3. Els resultats per sexe els coneixem i no són significatius.
4. Els resultats que se'ns presenten atenent al nivell socioeconòmic són molt importants i situen el problema que suposa la segregació econòmica i cultural i la dificultat que té l'escola de superar-la. Dites aquestes dades a nivell públic, no fan sinó accentuar la segregació natural que les mateixes famílies proposen. Les dades són preocupants ja que la mitjana de "suspensos" pot ser del 24% però en aquestes escoles és del 40% o superiors. No ens escandalitzem d'això?
5. Els darrers resultats que se'ns presenten donen a entendre un ranquing diferent. Resultats de les escoles en relació al seu projecte. Desconeixem els criteris que permeten classificar els centre segons el seu projecte però les dades que es presenten són importants. Hi pot haver una diferència de 30 punts entre escoles de les mateixes condicions socioeconòmiques, zona, etc. en quant als resultats que obtenen. Aquestes dades s'han de fer públiques i han de ser objecte d'anàlisi. Situen la importància del projecte en una escola, que els aspectes generals són condicionants, però no determinants, que escoles que, presumiblement, estan renovant el currículum i no fent el mateix de sempre, poden obtenir bons resultats també en coneixements més "clàssics"...
La prova tampoc ajuda a consolidar processos d'avaluació interna dels centres i, suposa un menyspreu als processos que cada centre ha d'arbitrar, pot fer-ho i ho fa d'avaluació de resultats. Malgrat haver assegurat que els resultats no serviran per confeccionar ranquings, sabem que aquestes qüestions són de difícil control.
Cada dia se'ns informa de nous retalls de recursos que es podrien destinar a augmentar la qualitat del sistema: formació permanent, plantilles, etc. Aquestes informacions crec que no ajuden a situar els problemes i afrontar els resultats de les proves. L'educació no és una prioritat en aquesta època de crisi la qual cosa ens fa sospitar de les possibles solucions que es plantegin.
Plantejar una lluita per millorar els resultats és una proposta que pot donar resultats a curt termini en algunes situacions, però que no és sostenible. Hem d'analitzar les escoles que se’n surten i perquè abans d'exigir resultats. No podem convertir-nos en sectes per aconseguir resultats com diu Hargreaves. El que cal fer és potenciar la creació i consolidació de comunitats professionals que milloren els aprenentatges a partir d'una aprofundida i continuada reflexió sobre la seva pràctica i amb els recursos necessaris per fer-ho.
Si son tant greus aquests resultats hem de saber, perquè s'analitzen, avaluen i també son objecte de reflexió, quina és la part de la responsabilitat que la Conselleria s'ha d'endur. Els resultats són tant independents de les propostes que ens venen de l'administració? Si cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat perquè no comencen els Consellers, Secretaris Generals i Directors generals que són els que defineixen les polítiques educatives. I posen els recursos. I els distribueixen. Si una escola treu mals resultats el que no pot passar és que el director doni la culpa als mestres. Si un equip de futbol guanya o perd, alguna responsabilitat pot tenir l'entrenador i la Junta. En aquest país però ningú dimiteix.
No solament ningú dimiteix sinó que la incompetència dels qui ens administren ens portarà a noves mesures de millora que no milloraran res a mig termini: per exemple classes de recuperació al juliol. O més repeticions.
Els resultats ens han portat sucosos comentaris també d'alguns professors de secundària que ara tindran la consciència tranquil·la per que s'ha demostrat que no poden fer res: la culpa és de la primària que no els preparen bé. Això no explica que el nivell de fracàs torni a augmentar al final de la secundària. Ja fa anys que vinc dient que problemes que es poden detectar a la primària surten amb més força a la secundària: això no explica la manca de responsabilitat de tots els mestres i de totes les etapes educatives. Inclosa la universitària que continua formant mestres per treballar en escoles del segle XX.
dissabte, 18 d’abril del 2009
Nova convocatòria de vaga?
Els sindicats anuncien noves mobilitzacions.
Pensaven que la darrera vaga mouria alguna cosa i ja hem vist que no. L'únic guany es va aconseguir en les prèvies a la convocatòria, retirant la famosa proposta de les 4 hores que, no dubtem, apareixerà en qualsevol moment -fins i tot, en període de vacances...
Què no comptin amb mi per una altra vaga. Si per fer accions des dels centres educatius que suposi un rebuig a una determinada política de menyspreu, retalls continus dels pressupostos i poca adequació de les polítiques educatives a les necessitats reals dels centres.
Mesures com no omplir cap aplicatiu estadístic a no ser que tingui algun benefici directe a l'escola.
No fer tampoc cap Pla proposat pel Departament que no respongui a una necessitat del centre i fet sempre amb la periodificacíó que el centre marqui, mai en els terminis que marca el Departament.
Impulsar que tots els Consells Escolars facin reclamacions públiques dels recursos que els hi falta per tirar endavant el propi projecte.
Enviar cartes a tots els organismes de l'administració, síndic de greuges, Consells escolars, explicant les situacions de desatenció que les escoles pateixen.
Si som capaços de fer això, crearem un moviment diferent.
Els sindicats s'han de posar les piles no convocant una nova vaga sinó veient com poden enfortir la comunitat educativa que vol una escola de més qualitat. Estic convençut que una nova convocatòria de vaga només servirà per afeblir la comunitat i portar-la a una situació de desànim més gran.
I les AMPAS tenen molta feina. Que no protestin indsicriminadament per les propostes de vaga. Tenen també una responsabilitat de que l'escola funcioni i no la poden ni delegar en el professorat, ni oposar-se a que aquest intenti canalitzar el seu malestar capa noves protestes. Que proposen les famílies per aconseguir més qualitat en els centres? Vull sentir propostes seves, per que crec que és molt important que també prenguin iniciatives i treballem conjuntament.
El Departament d'Educació, no ha fet cap gest significatiu per acostar posicions. Si l'ha fet no el coneixem. D'aquesta manera va perdent, dia a dia, la poca credibilitat que té l'equip que el dirigeix.
Pensaven que la darrera vaga mouria alguna cosa i ja hem vist que no. L'únic guany es va aconseguir en les prèvies a la convocatòria, retirant la famosa proposta de les 4 hores que, no dubtem, apareixerà en qualsevol moment -fins i tot, en període de vacances...
Què no comptin amb mi per una altra vaga. Si per fer accions des dels centres educatius que suposi un rebuig a una determinada política de menyspreu, retalls continus dels pressupostos i poca adequació de les polítiques educatives a les necessitats reals dels centres.
Mesures com no omplir cap aplicatiu estadístic a no ser que tingui algun benefici directe a l'escola.
No fer tampoc cap Pla proposat pel Departament que no respongui a una necessitat del centre i fet sempre amb la periodificacíó que el centre marqui, mai en els terminis que marca el Departament.
Impulsar que tots els Consells Escolars facin reclamacions públiques dels recursos que els hi falta per tirar endavant el propi projecte.
Enviar cartes a tots els organismes de l'administració, síndic de greuges, Consells escolars, explicant les situacions de desatenció que les escoles pateixen.
Si som capaços de fer això, crearem un moviment diferent.
Els sindicats s'han de posar les piles no convocant una nova vaga sinó veient com poden enfortir la comunitat educativa que vol una escola de més qualitat. Estic convençut que una nova convocatòria de vaga només servirà per afeblir la comunitat i portar-la a una situació de desànim més gran.
I les AMPAS tenen molta feina. Que no protestin indsicriminadament per les propostes de vaga. Tenen també una responsabilitat de que l'escola funcioni i no la poden ni delegar en el professorat, ni oposar-se a que aquest intenti canalitzar el seu malestar capa noves protestes. Que proposen les famílies per aconseguir més qualitat en els centres? Vull sentir propostes seves, per que crec que és molt important que també prenguin iniciatives i treballem conjuntament.
El Departament d'Educació, no ha fet cap gest significatiu per acostar posicions. Si l'ha fet no el coneixem. D'aquesta manera va perdent, dia a dia, la poca credibilitat que té l'equip que el dirigeix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)