Fer pa

Ens hem passat el dissabte fent pa a casa d’uns amics a Llinars del Vallès. Pràcticament de 10 del matí a 10 de la nit, pastant, fent llevat mare, massa mare, manipulant farina, aigua i escalfor per donar forma a un aliment bàsic –del cos i de l’ànima.

Quantes coses hi ha concentrades en una massa que fermenta... Els ingredients bàsics, combinats amb la força i la destresa de les persones, l’escalfor i les emocions, la poesia i el desig de la multiplicació de les bones idees...

Fem pans, coques i aprofitem per dinar i per parlar de la vida i de l’amor. Els ulls s’entelen de les emocions viscudes quan tornem a casa. Les mans conserven l’olor i la suavitat dels sentiments compartits. 

Català a l'atac!

Què passarà si el títol II de la Llei d'educació de Catalunya és tombat pel Constitucional?

Quin serà el paper que jugarem?

Haurem de tornar a posicionar-nos i a treballar com en temps de la dictadura? Serem capaços de preservar tants avenços aconseguits en els darrers anys, en la llengua, en la cohesió social....?

La diferència de la legalitat i la justícia és fa molt evident en aquest cas. Allò que potser esdevindrà il.legal és de la màxima justícia, ja que afavoreix l'educació i la cohesió del conjunt de la ciutadania. Qüestions que estarien en entredit si haguéssim de fer passes enrere en la immersió lingüística.

Dimarts, el candidat d'ERC va ser clar. Insubmissió. La predicarà si governa? És molt fàcil des de l'oposició fer propostes.

Veurem el proper govern com plantejarà totes aquestes qüestions. I sobretot com no caurà en els mateixos paranys amb els estaments que estan per sota del govern. Perquè demanar autonomia per dalt, però negar-la a les institucions que depenen de tu, no és que sigui un exemple molt positiu.

Cap on anem?

Reunió d'inici de curs de 6è. Cada any, en els darrers cursos, aquesta ha estat una reunió important a l'escola. Obria camí. Camí, de vegades difícil, perquè suposava un salt en el buit sense saber si al final hi ha matalàs o xarxa.

Aquest any, les mestres parlen de què s'emporten del Fructuós per seguir caminant. Com l'eix del treball a l'escola segueix centrant-se en els quatre pilars de l'informe Delors (o els set sabers imprescindibles de Morin, o...) Aquests grans plantejaments ens ajuden a sentir-nos segurs de que, malgrat els errors i les equivocacions, seguim avanaçant.

Saber i aprendre a fer, saber estar, ser... Quatre accions imprescindibles.

És Nusbaumm la que diu que educar consisteix en saber moltes coses (de tot tipus), saber-ho en un context de ciutadania, en un context social en conflicte... però també saber què farem amb les nostres vides. Aquesta és la trilogia en la que l'educació dóna voltes constantment.

Malament els que pensen que a l'escola només ensenyem. Perquè encara que només ensenyem, també eduquem sense saber-ho o sense proposar-nos-ho.

Els nois i noies de sisè, comencen a tenir una motxilla amb una mica d'equipatge. Han començat a caminar. Si segueixen trobant (en les seves famílies i en els seus mestres) bons acompanyants, segur que arribaran molt lluny. 

Acte al Fructuós

Com que algú m'ha demanat que publiqui el que vaig dir a l'acte amb els partits polítics del dia 30, ho faig públic aquí.

Benvinguts i benvingudes

Us agraïm la vostra presència i participació en aquest acte i espero i desitjo que sigui profitós per present i pel futur de la nostra educació.

Des de la nostra escola, l’escola pública, l’escola per la qual hem treballat, patit, lluitat durant tants anys, us volem fer arribar un missatge de profunda esperança. Sóc dels que pensem que, menys mal que encara tenim escoles, que encara tenim mestres que, amb més dificultats que facilitats, obren cada dia amb il·lusió les seves portes per a tot el seu alumnat, sense cap mena de diferència, per donar la millor educació possible.

Escoles que exerceixen la seva autonomia, de vegades contracorrent que no vol dir al marge d’una Llei d’Educació que ens la sentim nostra i que, sobretot, com diu el meu amic Jaume Cela, tenen en compte un contracte sagrat amb tots i cadascun dels seus alumnes.

Avui debatreu i parlareu segurament de moltes coses. Us convido també a parlar del paper que ha de fer una administració educativa moderna i innovadora que expliciti i recuperi la confiança amb tots i cadascun dels sectors de la comunitat educativa. Una administració que s’oblidi de tanta prescripció i burocràcia, i treballi fonamentalment per posar les condicions que facin possible la millora i el canvi i que, aquest, sigui assumit per tothom.

I per acabar permetin demanar una segona qüestió. Respecte per la professionalitat dels mestres i la responsabilitat de la comunitat educativa de cada escola. Jo crec que les escoles tenim dret a que, en determinats aspectes, deixem de ser tutelats i hi hagi confiança en la nostra feina i no hi hagi tantes ingerències educatives.

Witgenstein deia:  “d’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”.

El silenci també pot ser creatiu, innovador i, de vegades, es fa molt necessari.

Us desitjo un bon debat i encerts en les propostes. Estic segur que tots els que estem aquí compartim l’estima per l’escola i per l’educació. Es tracta, doncs de veure si és possible l’entesa, deixant a cada qual la seva responsabilitat i exercint la pròpia de la millor manera.

Bona feina i moltes gràcies.

Jazz a Luz de Gas

Sessió de Jazz amb Paolo Fresu, Omar Sosa i Cristina Pato al Luz de Gas. Concert de Luxe dintre el Festival de Jazz de Barcelona.

Senzilament sensacional. Música en estat pur. Imprescindible. Temes del seu nou disc, "Alma"

 

Escolteu-los.

L’autonomia dels infants

El difícil concepte de l’autonomia apareix a  moltes reunions de famílies, aquest inici de curs. És una preocupació dels i de les mestres. És també una preocupació de les famílies. Per tant, tenim el terreny abonat per parlar-ne.

Entendre que l’autonomia és un procés –com tants d’altres aprenentatges- i que el que és important és millorar en el procés... Entendre també que l’autonomia no s’adquireix, sinó que es va construint. No passa això d’avui sóc depenent i demà ja tinc autonomia... Ni a les pel.lícules, ni als referèndums...

L’autonomia és un difícil art. Aprendre a ser autònom depèn molt dels adults que t’envolten. De si són capaços d’acompanyar-te o ajudar-te sense fer el que tu hauries de fer tu. Si són prou espavilats com per posar-te dificultats que pots superar amb esforç. Un esforç possible.

Els adults que volem educar, estem obligats a posar entorn facilitadors al voltant dels nostres alumnes. Entorns que no suposin un laissez faire (ja aprendran quan vulguin) ni un exigir fóra de les seves possibilitats (recordo el llibre de Miguel Hauffmann, Los árboles no crecen tirando de las hojas).

Exigir allò que, amb un esforç abastable, es pot realitzar. Aquest és el camí de l’autonomia. Trobar el punt just, formar part del difícil art d’educar, des de la família o des de l’escola. 

Reunions d’inici de curs

A l’escola, les reunions d’inici de curs, són una oportunitat per reflexionar i debatre aspectes pedagògics del projecte educatiu de l’escola. Tinc l’oportunitat d’anar a totes les reunions (9 aquest any) i veure com tots els mestres intenten donar el millor de la seva professionalitat i del seu saber, per comunicar a les famílies algun aspecte que fa referència al projecte de l’escola.

És una oportunitat de formació dels mestres i també de les famílies. Suposa un esforç de síntesi, de comunicació, pedagògic... Potser en la mateixa línia comunicativa que demanem als alumnes quan volem treballar amb ells aquesta competència.

Als mestres ens costa molt explicar el què fem i no ens costa gens fer. Ho sé per experiència de molts anys d’escola. Però quan, després d’una reunió les felicitacions són àmplies, o l’entesa amb les famílies surt reforçada, la satisfacció de les persones que l’han preparat és molt gran. I l’esforç comunicatiu ha valgut la pena.

Sé que hi ha esforç en aquestes reunions. Però no és la mateixa classe d’esforç que demanem als alumnes quan pretenem que aprenguin tantes coses contingudes al currículum?  Ens creiem, de veritat, que l’escola és una institució en la qual venim a aprendre?

Penso que és un gran avenç cap a la nostra professionalitat si som capaços del per què de tantes competències recollides en el currículum com l’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal o el coneixement del món físic, social i cultural.

Quan parlem de construir una escola molt més propera a les necessitats dels nostres infants també hem de tenir en compte que tots ens hem de formar per poder-ho aconseguir de forma plena.

A la nostra escola, aquestes reunions contenen una part important d’aquesta formació.

Quadern d’esperança

El meu amic Dani Jover acaba de publicar el seu darrer llibre, Educar, trabajar, emprender, subtitulat, cuaderno de esperanza.

Quina  és l’esperança? Seguint el contingut del llibre, la possibilitat de poder relacionar en algun moment els tres aspectes que formen part del desenvolupament de les persones. Un llibre tacat de referències personals que li donen la credibilitat per entendre que les reflexions de Daniel Jover són fruit d’una experiència viscuda intensament.

Atenció! Molt bona la descripció del què significa emprendre, en un context que se’ns intenta vendre aquesta competència lligada exclusivament a la possibilitat de fer negocis i treure beneficis de la situació actual. I absolutament  pertinent la insistència en la necessitat de promoure un sistema laboral “decent”, en un moment en el qual sembla que són altres els valors en alça en el mercat de treball.

En Dani és dels que es situa en el paradigma de reflexionar sobre perquè ens passa el que ens passa, quina pot ser la sortida a tanta foscor. A més, és capaç de portar una vida professional i personal que intenta posar en pràctica tot allò que predica en els seus llibres.

Un llibre recomanat a tots els que encara tenim esperança i creiem que en aquest horitzó és on hem de fonamentar el nostre futur immediat.