dimarts, 27 d’octubre del 2009

La formació dels equips directius.

La formació dels equips directius hauria de basar-se en dos aspectes:

a) El canvi i la millora de l’aula.
b) La reflexió, formació i consolidació de l’equip docent.

Crec que els equips directius, necessiten pistes, recursos, exemples, per tal que elaborin propostes de canvi i millora a nivell d’escola. Els equips directius han d’estar al davant d’aquests canvis, intervenint en els aspectes més concrets i pràctics. L’equip directiu (les persones que el formen) no dissenya i els mestres executen. Tots són els que es posen al davant d’aquestes innovacions que es proposen.

El Director, és una director d’una escola d’infantil i primària, complexa d’organitzar però que té una finalitat bàsica i principal: educar als infants. Fer que assoleixin els millors aprenentatges. I ens preguntem... El canvi en una institució com una escola, on es produeix i provoca la millora? En primer lloc a l’aula.

Per tant, aquest és la finalitat clau en qualsevol procés. Com a indicadors de canvi proposo els següents:
• La dinàmica del grup, el clima, la creació d’aules com espais de comunicació i aprenentatge i la consciència per part de l’alumnat, de que ens formen part.
• La millora en l’atenció a la diversitat. Una major cohesió del grup, una millor resposta dels aprenentatges que assoleixen cada individu, etc.
• Uns aprenentatges sòlids i profunds, que tenen sentit per a la majoria de l’alumnat.
• Un procés d’autoavaluació engegat i assumit pel grup classe com a eina d’aprenentatge, de creixement i de coneixement personal.
• Una motivació, que vol dir implicació i esforç en el desenvolupament dels processos d’aprenentatge.
• Uns projectes de treball i de recerca interdisciplinars, a partir de les pr qüestions que ens planteja la vida i que són font de curiositat de cadascun de nosaltres.
• Una diversificació dels materials de treball, de les activitats a realitzar, dels models organitzatius, dels ritmes d’aprenentatge, de les activitats d’avaluació...
• La globalització de la innovació, amb plans que intentin repensar i posar en pràctica un model d’escola.

Tot això s’ha de fer a partir d’un coneixement i un reconeixement d’aquells aspectes, experiències, pràctiques, plans... parcials o més globals... que ja existeixen en una escola. La innovació vindrà si es basa en allò que ja existeix i pot ser l’inici d’un procés més global.

En segon lloc, hem de treballar per tal de consolidar l’equip docent.

Això vol dir enfortir l’equip, la reflexió i l’intercanvi. Els assessoraments han de tenir aquesta voluntat i aquesta orientació.

El clima d’escola, els factors emocionals són molt importants i les experiències de formació interna poden contribuir a potenciar el canvi intern i la millora del treball en equip. També hi ha d’haver una bona estratègia organitzativa però s’ha de basar en aquest clima de confiança que hem de crear.

El coneixement i el reconeixement d’allò que es fa és bàsic per construir nous esquemes de planificació, de treball a l’aula, de compartir experiències a nivell d’escola. Ens cal actuar amb l’equip potenciant aquells aspectes que poden ser més importants per afavorir el canvi a l’aula. I, per descomptat, que les escoles que creen un clima de comunitat d’aprenentatge entre els professionals que hi treballen, tenen molt camí guanyat.