Escolto les seves cançons -amb més de 30 anys- i no deixo d'emocionar-me. Quan vaig a les seves terres amb cotxe, tinc el costum d'atravessar la frontera entre Catalunya i Aragó cantant la seva cançó-himne, Aragón.
Què ens porta a l'emoció? La seva veu profunda? Les seves paraules? Els acords de la guitarra o l'acompanyament de qualsevol instrument popular recuperat?
La caràtula del disc ens uneix. Una bandera, que bé podria ser la nostra. I unes paraules universals.
Todos repiten lo mismo
cuando dicen que se marchan:
Con cuatro granos de trigo
se alimentaban.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada