Avaluació? Sí, gràcies.

Ja sabem que, en determinats àmbits, l'avaluació no és ben vista. Però qui h fomentat aquesta visió tan negativa de l'avaluació?

Doncs, tots aquells que pensen que l'avaluació és classificadora, assenyala el nivell que individualment assoleixis, és motivadora de càstig i selecció, basa la seva validesa en pensar que les dificultats estan a l'individu i que la feina de l'avaluador és de fer de notari de situacions i resultats.

I això ja molta gent que ho pensa, tant a l'administració, com a les pròpies escoles.

Perquè s'ha afavorit tan poc una bona cultura de l'avalaució? Perquè les escoles viuen l'avaluació com un compte de resultats exclusivament?

Any rera any, però sobretot aquests últims, des de l'administració els únics missatges que arriben són: l'avaluació externa és important, els resultats han de millorar, les proves externes funcionaran com estímuls a l'escola per millorar, l'avaluació interna està contaminada, la unica avaluació objectiva és la que es planifica des de dalt...

Hem matat una gallina dels ous d'or. Basada en la possibilitat de que la cultura dels centres, del professorat i la que es practica a l'aula, sigui una cultura que consideri l'avaluació com una part del procés d'aprenentatge i com una eina que ens ajuda a conèixer-nos, a superar les nostres mancances i a potenciar les nostres fortaleses.

Res d'això i tot el contrari.

En els darrers quatre anys s'han fet més declaracions en contra d'aquesta visió de l'avaluació i s'han desplegat més dispositius que en tot el període que va des del traspàs de les ocmpetències als anys 80. Tris paper del partit en el govern i de la conselleria.

La pressió sobre els resultats i l'avaluació externa com el paradigma de l'avaluació és la pitjor proposta per sortir de la crisi en que l'educació sembla immersa. I és fruit del desconeixement profund que tenen els nostres responsables polítics de l'escola, de l'educació i de la pedagogia.

Els hi recomano a tots ells, i a tots nosaltres, el llibre de Philippe Meirieu "Pedagogia: el deure de resistir". Si arriben al final els convido a debatre públicament les seves idees i pràctiques sobre l'avaluació. L'escola de Catalunya es mereix una altra cutura i no tanta mediocritat.

Llegeixo que un grup d'inspectors plantegen una cosa semblant. Tenen el meu suport. Hem de començar a dir que no a tanta proposta que ve de l'administració i suposa un retrocés per les escoles. I la posició d'un sector de la inspecció és fonamental.