Un sistema irracional i enganyós

Sebastià Alzamora ens recorda com els governs aprofiten propostes polèmiques com a cortines de fum d'altres propostes, de vegades, més greus que les primeres. Ho comenta amb les mesures que el govern balear pren respecte a la llengua i el sòl edificable. Llegiu la seva columna, avui a l'Ara.

Intueixo coses semblants en molts camps de l'administració. Per exemple a ensenyament: En aquests moments, la política central del Departament són les retallades: plantilles, substitucions, drets socials, suport a l'escola inclusiva, TEIs, despeses de funcionament, sous... Però el desconcert i la pressió que suposen les mesures  d'estalvi econòmic ens distreuen d'altres propostes que, sense tenir un cost econòmic, contribueixen a no millorar la situació de l'escola. O si voleu, d'altres "no-propostes".

Tot el que fa referència a disminuir la burocràcia: estalvi de temps impressionant si comencem a deixar de fer les coses repetides dues i tres vegades, perquè ens les demanen des de negociats diferents (i entre ells no es parlen, pel que es veu). A millorar l'eficiència del sistema: aplicatius que no funcionen, aplicatius inútils, terminis petits, demandes inútils de paperassa...

Tot el que fa referència a l'autonomia dels centres educatius. Hi ha pitjor sistema de funcionament que tenir una plantilla que depèn d'un "bombo" com si fos la loteria de Nadal? Com podem planificar, consolidar o construir projectes, sense que les persones que l'han de tirar endavant hi estiguin d'acord i vulguin fer-ho? I en aquests moments el sistema permet la no continuïtat dels substituts, el desplaçament de persones que han treballat tres, cinc o més anys en una escola, l'arribada de persones que no estan d'acord amb el projecte... La impermeabilitat i la rigidesa del sistema basat en l'antiguitat comporta una pèrdua de recursos humans constant -és a dir econòmics... I l'administració que té un decret d'autonomia i una Llei d'educació de Catalunya, no fa cap pas per desenvolupar i millorar aquests aspectes.

Tot el que fa referència a la utilització de recursos externs: universitat, jubilats, entorn, empreses, voluntariat... No hi ha cap mecanisme que faciliti aquesta col.laboració i faci possible l'arribada de nous recursos a les escoles.

Quan en una investigació hi ha un problema, sempre es busca el culpable en funció dels beneficis que en treu. Vosaltres mateixos.

La Conselleria ens recorda mentrestant que fer de mestre és una manera de viure: Suposo que es refereix a una manera de viure en la incertesa, en la fragilitat, en un espai i un temps en el que els problemes i les polítiques que s'emprenen afecten enormement la qualitat; un espai i un temps en els que les escoles  no  tenim  cap possibilitat d'intervenció. Per no tenir, no tenim ni un canal reconegut per fer arribar les nostres queixes i si ho fem se'ns crida a l'ordre i a l'obediència, per no utilitzar el canal adequat.

Si les retallades a l'educació són discutibles -en el seu model potser no, però oblidem que hi poden haver altres models...- , totes aquestes altres propostes -o no-propostes-  ho són encara més ja que només  responen a una visió estreta, rígida, selectiva i conservadora  d'entendre el món, la societat i l'educació; visió que no compartim en absolut.

Indignació

En una recent reunió amb alts responsables del Departament d'Ensenyament, una de les assistents, directora d'una escola pública, suggereix que una forma d'estalvi pot consistir en aplicar des de les escoles, la possibilitat de triar els substituts que ens han d'anomenar. Si ve un substitut que ja ens coneix, millorem el sistema ja que una part de la informació previa que cal donar -i a la qual cal esmerçar-hi molt de temps- ens l'estalviem. Tot rutlla millor. A més, pots reclamar aquells substituts que han funcionat millor.

Els dits responsables fan exagerades exclamacions d'aprovació i "s'ho apunten"  com una gran i fantàstica idea. Veieu com no tot és demanar més recursos... exclamen!

M'indigna. M'indigna que aquests responsables ens vulguin transmetre que no havien pensat encara amb aquesta proposta. Quan és una proposta que té una base en la Llei d'Educació de Catalunya i en els decrets d'autonomia i de direcció que l'actual administració no ha volgut ni ha demostrat cap voluntat de desenvolupar i posar en marxa.

Ho tenen escrit, no volen desenvolupar-ho,  i ens volen fer creure que nosaltres hem tingut una gran idea?

La demagogia amb que ens arriben tots aquests missatges és decebedora.

En la mateixa reunió davant de la reflexió de que el desencontre entre administració educativa i centres és un mal endèmic del sistema, la única resposta és que això és així perquè totes les propostes que venen de l'Administració són rebutjades pels centres. Es el mateix que quan dos es divorcien perquè no s'entenen i sempre és l'altre que no m'entèn.

No hi ha ni autoavaluació, ni diagnòstic profund en aquesta administració. Només se'ns mostres resultats. S'utilitzen petites variacions d'aquests -producte d'accions realitzades a mig termini- per demostrar la validesa de les mesures que s'han començat a aplicar. Només repetim una vegada i altra, que al nostre país les retallades es fan amb serietat, rigor i racionalitat.

Ho sento. Es fan retallades i se'ns continua dient que no hi ha un altre camí que aquest.Poc avançarem en aquesta perspectiva. Realment aquesta no és l'administració que necessitem en aqusts moments.

Per l’Educació Pública de Catalunya, CAP RETALLADA

La COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA CONVOCA UNa MOBILITZAció unitària:

“peR  l’educació pública DE catalunya,

CAP RETALLADA ”

Front les continues retallades  que està patint l’educació pública amb el pretext de la crisi econòmica, la Comunitat educativa de Catalunya fa una crida a les famílies, estudiants, professionals de l’educació,  i a tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en la concentració del proper dissabte dia 11 de febrer a les 17 h per fer visibles  els efectes que estan tenint les retallades sobre el model educatiu públic; Afectant les polítiques educatives, socials i laborals, vulnerant drets que posen en perill la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i, per tant, el futur dels nostres infants i joves. No a l’aprovació del pressupost d'Ensenyament de la Generalitat per al 2012. És inferior al del 2007, tot i comptar amb 150.000 alumnes més. Reclamem per l’educació prioritat en la despesa pública  perquè és una de les claus per construir el futur. 

Convoquem, doncs, a  les famílies, estudiants, professionals de l’educació,  i a tota la ciutadania a mobilitzar-se concentrant-nos  a  Plaça Sant Jaume dissabte 11 de Febrer a les 17:00 h.

Uns altres pressupostos són possibles !

Col·lectius convocants:

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) *- Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) - Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS)  - Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) -  Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) - Federació d’Ensenyament de CCOO - Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC)  - FETE-UGT  - Sindicat d’Estudiants (SE) - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) *- USTEC·STEs (IAC).

Resistiré

No hi ha com agafar-s'ho amb sentit de l'humor. El meu amic David Vilalta m'envia aquest enllaç a un video fet per mestres de la Comunitat de Madrid. Podem començar a fer el nostre!

Més lectures

Llegeixo al diari que la Conselleria va decidir concentrar tots els nomenaments els dimecres i els divendres "per major eficàcia del servei".

Es refereix als nomenaments per substitucions per malaltia...

Els dilluns no cal. Si una persona es posa malalta divendres a les 10 (a les 10 li donen la baixa) no tindrà substitut fins dijous. És clar, si la baixa és per cinc dies, no caldrà. Bingo!

Ara l'eficàcia del servei és que a les aules hi faltin mestres. Això si, a canvi, m'estalvio pressupost que,  sento la ignorància, no sé on va a parar.

Definitivament aquests senyors/es que fan aquests anuncis -o declaracions- tenen poca competència comunicativa.