dimarts, 31 d’agost del 2010

Sal i sol de mar



Final d'estiu a Son Serra de Marina, a Mallorca.

Sal i sol de mar que tot ho curen, que diria el meu amic Dani.

Calma, conversa, llum... Fins i tot la lluna ens obsequiava amb sortides al vespre sobre el mar.




Refer les forces per recomençar l'escola en pocs moments.

Compartir mirades, gaudir de les amistats, passejar, badar...

Iamtges per recordar tot l'any.

dilluns, 30 d’agost del 2010

Pensant en els altres

La Sharah m'envia adreces de videos que connecten amb algunes de les idees que intento transmetre.

El primer és un reportatge de TV1, http://www.redesparalaciencia.com/1784/redes/2009/redes-49-educar-para-fabricar-ciudadanos

És un reportatge conduït per Eduard Punset, en el qual ens relata un congrés en el qual participen pedagogs i representants del budisme. "Educar para fabricar ciudadanos".

Un dels aspectes que aborda és el del professorat com a factor clau per tal de millorar l'escola. És un tema pendent que tenim el col.lectiu: assumir les nostres mancances no des de la culpabilització, sinó des de la professionalitat de poder millorar la nostra feina. Això és tot un repte.

El segon, http://elmundodearmandilio.blogspot.com/2008/12/pensant-en-els-altres-pensando-en-los.html és un reportatge d'una escola japonesa "Pensant en els altres". És una defensa de la importància del treball sobre les emocions en les nostres escoles. Un reportatge "emocionant" en molts moments. Tendre, senzill... que planteja què és important a l'escola i a l'educació dels infants. I com allò que és molt important cal saber-ho tractar, que tingui el seu lloc dins l'escola. La forma de fer del mestre em recordava els textos de Van Manen. I les pràctiques de molts companys i companyes que manifesten constantment una gran delicadesa en el seu treball a l'aula.

Dos bons documents per veure i comentar col.lectivament.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Pirineu




Caminem dos dies pel Pirineu i la boira ens envaeix el camí. No gaudim del paisatge i només la muntanya ens acompanya, callada, acollidora però esquerpa a la vegada. La màgia dels paisatges no apareix i la naturalesa es guarda per una altra ocasió la seva bellesa. Només la podem intuir en alguns moments de la travessa.

Ens cansem, patim, suem, fa fred... Pugem un coll interminable i durant una hora i mitja no sabem quan s'acabarà. Camí de z, pesat, continu, interminable... La meva companya el compara a aquelles situacions feixugues en el que no saps quan arribaràs i, fins i tot, et preguntes cap on vas i perquè.




Al final, l'arribada compensa l'esforç. Sabem que tenim ossos, músculs, articulacions i que , potser, no n'érem gaire conscients.

Marxem amb la impressió que el Bachimala s'ha guardat els seus secrets convidant-nos a tornar.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Xerrades de l'educació lenta. 2009-2010

Durant el curs 2009-2010 hem fet les següents xerrades / presentacions... a l'entorn de l'educació lenta. Esperem que tot l'esforç realitzat tingui continuïtat i aquest nou curs, suposi una extensió de les idees que hem compartit en tots aquests actes.


14/11/2009 X Jornades Maria Rúbies. Universitat de Lleida
17/11/2009 Presentació del llibre. Abacus Balmes. Barcelona
27/11/2009 Dia del Mestre. Grup d'ensenyants Urgell Segarra. Agramunt.
10/12/2009 Debats al Fluvià. Escola Fluvià Barcelona
28/1/2010 Moviment Educatiu del Maresme. Mataró
29/1/2010 Jornades d'Escoles 0-12. Mesa 10. La cultura de la lentitud a l'educació
2/2/2010 El Vendrell. Grup de Mestres del Penedès
4/2/2010 Casal del Mestre de Granollers i Serveis Educatius del Vallès
16/2/2010 Escola Pública "Els alocs". Vilassar de Mar
9/2/2010 Coordinadora d'Horta Guinardó
25/2/2010 Igualada. Escola Pública Les Comes. Grup d'ensenyants de l'Anoia
26/2/2010 Presentació a la llibreria La anónima. Huesca
27/2/2010 Escuela de Verano de Alto Aragón. Huesca
6/3/2010 Bellaterra Jornades d'Escoles Novelles. ICE de la UAB i Federació de MRP de Catalunya
10/3/2010 Associació de Mestres Alexandre Galí. Museu de la Ciència i de la tècnica
11/3/2010 Sabadell. Serveis Educatius
17/4/2010 Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca. Ciutadella de Menorca
20/4/2010 Debat a l'Escola Lourdes. Barcelona
5/5/2010 Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet.
7/5/2010 La Seu d'Urgell. Grup de mestres d'Alt Urgell - Cerdanya.
13/5/2010 Sant Boi. Abacus
17/5/2010 Casal de Joves de Torreblanca. Serveis Educatius de Sant Cugat del Vallès
3/6/2010 Mollerussa. Serveis Educatius
2/7/2010 Escola d'Estiu del Ripollès.
5/7/2010 Lleida. Escola d'Estiu

diumenge, 18 de juliol del 2010

I el curs vinent, què?

L'estiu: Temps sense temps per pensar en l'educació lenta. Mentre fas castells a la sorra, passeges per un paisatge desconegut, converses amb els amics, mires, bades, llegeixes, estimes... Ja sé que també hem de trobar temps de setembre a juny per fer aquestes coses. Però ara és quan hem deixat el rellotge a la tauleta de nit i les presses a la porta de l'escola el dia que plegàvem.

Què fem amb l'educació lenta? N'hi ha prou amb el facebook i el bloc? Anem fent presentacions del llibre? Tinc la impressió que hem encetat camins però que hem de fer quelcom més. Sabem que ningú ens ho farà per nosaltres i també sabem que els petits avenços que puguem fer en aquests camins, ens ompliran de satisfaccions.

Necessitem també documentar les experiències que fem i convéncer a tothom, amb dades i evidències, que aquests plantejaments milloren l'educació en els aspectes més qualitatius. Potser necessitaríem recerques concretes que validessin el que ara intuïm.

A les Jornades d'Escoles Novelles i a les Jornades 0-12, vam encetar aquestes perspectives de treball. Com seguim aquesta feina el proper curs? Deixem la pregunta oberta.

I que l'estiu tardi molt a passar.

dimecres, 14 de juliol del 2010

La força del Projecte Educatiu

La Roser, fent referència al poc recolzament de l'administració a alguns aspectes recollits en els Projectes Educatius de les escoles, com per exemple anar de colònies, em pregunta ¿es necessari cridar la administració per fer cumplir a un mestre una cosa que està recollida en el projecte educatiu de centre?

Doncs, sembla estrany però és així. Els Projectes Educatius encara no tenen el valor que haurien de tenir i, en alguns casos, són paper mullat davant de postures intransigents. Ja saps que, per desgràcia, a la nostra escola pública hi ha una cultura de drets molt desenvolupada i una cultura de deures molt minsa. Per això m'indigna les vacil.lacions de l'administració que porten a que els equips directius també vacil.lin i no es vegin recolzats per fer acomplir allò que la comunitat educativa d'una escola ha consensuat.

Tenim un sistema feble i no veiem mesures que el puguin enfortir massa. El conflicte amb la supressió de la Jornada intensiva i les protestes de sectors de mestres, negant-se a anar de colònies, en són un exemple paradigmàtic.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Torne'm-hi amb el boicot a les colònies.

Hi ha un comentari de la Glòria a un post anterior sobre la jornada intensiva:

Penso que davant del retall d'una jornada continuada dels mestres, intensiva dels alumnes, la resposta directa ha de ser també una retallada en les sortides ja que estava intimament lligada a aquestes hores de més que es fan en sortides de tot el dia o colònies.
Estic d'acord que el fet d'anar de colònies amb els nostres alumnes els ajuda en el seu desenvolupament personal, però per tres o cinc dies a l'any que és la durada mitja d'aquestes colònies, tampoc crec que els aboquem a un fracàs personal irreversible.
No cal oblidar que, com a mínim en principi, és una mesura temporal que busca també el recolzament d'altres col·lectius relacionats amb el tema.
En cap moment em sentiré pitjor mestra si finalment de cara al curs vinent voto en el meu claustre la possibilitat de no fer sortides de dia sencer ni colònies que tinguin un cost d'autocars, casa de colònies, monitors... Col·lectius afectats de retruc, però, aquestes coses normalment passen quan un ha de defensar alguna cosa que li han pres.
Avui la meva escola era plena de mestres que endreçaven les aules i preparaven ja la tornada del setembre, no hi havia alumnes, tot era obert, però la temperatura era insuportable, no cal dir com seria plena d'alumnes. Enguany la climatologia ha respectat la fi de curs, però no és l'habitual.
Som mestres i treballadors, no cal oblidar també la nostra situació d'assalariats.
Fem el que fem, el que està clar és que no ens hem de deixar colpejar una vegada més sense plantar cara.


Segueixo sense compartir que deixar de fer colònies o sortides constitueixi una manera de protestar per la supressió de la Jornada Intensiva.

Crec que una cosa no justifica l'altra. Els mestres tenim un horari al llarg del curs i els que pensem que hem de fer colònies, tot i constituir un esforç, no cal compensar-ho amb cap horari. O no recordem quin és el nostre horari de veritat?

Deixar de fer colònies i sortides constitueix segons la meva opinió un flac favor als projectes educatius de les escoles. Per aquest motiu no hi estic d'acord. Crec que ens hauríem de plantejar altres formes reivindicatives.

I com a mestres ens cal també una actuació molt seriosa en relació a l'acompliment del nostre horari.

La jornada intensiva hauria de garantir tot l'horari de permanència en el centre dels mestres i no el podem reduir una hora com és pràctica habitual en algunes escoles. La jornada intensiva es justifica per la necessitat de tenir uns dies finals de curs en els quals el ritme sigui adequat a la intensitat del curs que està acabant. És evident que la temperatura pot afegir un element més de cansament, però no és l'únic. Tots necessitem aquesta Jornada intensiva. Els nens i les nenes en primer lloc. Els mestres perquè la podem utilitzar per tenir més temps per coordinar-nos. I en aquests moments que fas balanç del curs i comences a preparar el vinent, és molt important tenir aquest temps de més.

La trampa torna a ser, haver de justificar o compensar la jornada intensiva. Una trampa creada per la pròpia administració que va ser la que va vincular, per primera vegada, jornada intensiva i colònies.

Es pensa ara que si mantenim l'horari habitual i no hi ha cap reducció de l'horari lectiu serà millor per l'alumnat. En un moment en que els retalls dels pressupostos i dels recursos a nivell educatiu són quasi diaris, sembla com una mena de premi de consolació per a les famílies: ho retallem tot, però no us preocupeu que els vostres fills tindran deu hores més de classe.

Algú, realment, pensa amb l'alumnat? És una pregunta que em faig sovint. I quan es prenen mesures com aquesta, tinc la certesa que sovint és només una moneda de canvi utilitzada per uns i altres.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Reflexió pedagògica

La reflexió pedagògica està segrestada. Cada vegada penso més que els debats i les reflexions que es fan a l'escola, estan molt condicionats pels temes mediàtics, per les qüestions tècnicques i els debats sobre el com i el quan. El debat profund, sobre les finalitats, del per a què sembla que no té lloc a l'escola. La mesura i la gestió segresten el debat sobre la pedagogia.

Tot això no és res més que la resposta neolliberal, tecnocràtica, mercantilista a nivell educatiu. La reflexió esdevé tècnica i superficial, centrada en buscar receptes per compensar i maquillar els resultats negatius que la realitat manifesta.

La insistència en la excel.lència i els resultats és una altra manifestació d'aquesta política. Des d'aquesta perspectiva no afavorirem l'equitat basada en la millora dels aprenentatges.

També assenyalo com a fenomen el disseny de currículums sobrecarregats, caracteritzats per la submissió aocial, científica i tècnica a una societat que no ens agrada. Les dificultats de construir un aprenentatge crític i emancipador n'és també un exemple.

La mesura i la gestió són les úniques tècniques validades pels experts que des de l'administració treballen per omplir el seu discurs pedagògic. Es parla constantment del valor de l'eficàcia i no de l'eficàcia dels valors. I s'impulsa una competitivitat sense finalitats a excepció dels objectius econòmics que ens marquen des del món productiu.

L'educació lenta busca trobar el temps que ajusta l'educació a la persona i al moment i, per tant, s'oposa frontalment a aquestes tendències socials que he descrit. Reivindiquem el temps per fer una educació emancipadora, que transmeti el màxim de coneixement i de saviesa als nostres alumnes. Que doni resposta a la necessitat de fer possible una educació més humana i més aprop de les seves veritables necessitats.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Vacances per l'educació lenta

Demà, a Lleida, en el marc de l'Escola d'Estiu, parlaré per darrer cop aquest curs, de l'educació lenta. Ha estat un curs ple d'actes, xerrades, algun seminari... He pogut transmetre algunes de les idees que m'han dut a escriure el llibre i a promoure i participar en un debat molt esperançador.

Interpreto el ressó del llibre com una necessitat d'introduir a l'escola un debat diferent del purament mediàtic i reivindicatiu, o del centrat en els apsectes més tècnics sobre el seu funcionament. Tant en el llibre, com en les conferències de presentació, una de les idees centrals és preguntar-se "cap on va l'educació?". I és esperançadora la resposta perquè interpreto que molta gent té ganes de parlar-ne, de debatre, de reflexionar-hi conjuntament.

Hi ha coincidència general en les idees exposades. També n'hi ha en que les dificultats estan en com dur-les a la pràctica. I, sobretot, perquè el terreny del dia a dia, de la pràctica quotidiana, està ple d'elements de resistència: una part dels missatges que ens arriben des de la societat ens parlen de velocitat, acceleració, fragmentació, consumisme com a felicitat... Des de l'administració, com a reflexe de les contradiccions de la societat, també ens arriba parcialment un missatge en la mateixa línia, quan es defineix un currículum sobrecarregat, quan es quantifiquen les mesures per millorar l'educació, quan es fragmenta i s'avança els continguts d'aprenentatge... Però també sabem que, de vegades, som nosaltres mateixos els agents resistents al canvi.



Les vacances donen una perspectiva de reflexió, de tranquil.litat, de calma. És el moment de deixar la ment en blanc, aturar el rellotge i esperar una sortida a tanta velocitat i, també, a tan desanim acumulat en aquest final de curs. És el moment de gaudir del temps kairós que no ens empaita ni limita, del temps per a la vida, és a dir, per als amics, per a la parella, per a les converses, per a les caminades, per a les lectures...

Segur que reprendrem el curs en un altra perspectiva. Tenim poc temps per començar en condicions, la qual cosa ens ha de portar a actuar molt més serenament i tranquil.lament. Segur que, com diu la meva amiga Rosa, ens en sortirem millor.

Al setembre hem de posar fil a l'agulla. Com deia aquell filòsof ja antic, fins ara hem interpretat el món, potser és l'hora de començar a canviar-lo. Potser haurem de deixar de fer només reflexions i començar a definir en cadascuna de les nostres escoles, noves maneres, noves pràctiques. Poster haurem de començar a intercanviar iniciatives. I començar a articular resistències al poc sentit comú dels qui pensen com ha de ser l'escola i l'educació, lluny de les aules, allà, en un despatx de no sé quin carrer... Sense excloure a ningú. Si baixen des de dalt de la muntanya al pantà, a l'obra... els hi podrem explicar com ens agradaria que fossin les coses, com millorarien... Ja veieu, molts punts suspensius.

Arremangem-nos, això sí, que hi ha molta feina!

divendres, 2 de juliol del 2010

Verano

Ha reaparecido la mujer de ojos entreabiertos
y de cuerpo concentrado, andando por la calle.
Ha mirado de frente, tendiendo la mano
en la calle inmóvil. Todo ha vuelto a resurgir.
En la luz inmóvil del día lejano
se ha quebrado el recuerdo. La mujer ha alzado
la frente sencilla y su mirada de entonces
ha reaparecido. Se ha tendido la mano hacia la mano
y el apretón angustioso era el mismo de entonces.
Todo ha recobrado colores y vida
con la mirada concentrada, con la boca entreabierta.
Ha regresado la angustia de días lejanos
cuando un inesperado e inmóvil estío
de colores y tibiezas emergía ante las miradas
de aquellos ojos sumisos. Ha regresado la angustia
que ninguna dulzura de labios abiertos
puede mitigar. Se cobija, fríamente,
en aquellos ojos, un inmóvil cielo.
Era tranquilo el recuerdo
bajo la luz sumisa del tiempo, era un dócil
moribundo para quien ya la ventana se aniebla y desaparece.
Se ha quebrado el recuerdo. El apretón angustioso
de la leve mano ha vuelto a encender los colores,
el verano y las tibiezas bajo el vívido cielo.
Pero la boca entreabierta y las miradas sumisas
no dan vida más que a un duro, inhumano silencio.

Cesar Pavese

Versión de Carles José i Solsora

dijous, 1 de juliol del 2010

La mar respira calma

Va morint-se la llum
en un plor de gavines.
L'últim sol de la tarda
besa els llavis de l'aigua.

Al mur blanc dibuixada
l'ombra de la llimera.
El llebeig despentina
el pentinat dels arbres.

La mar respira calma.





Els colors ja cansats
desitjaven nit clara.
Per ponent s'atansaven
núvols a la muntanya.

Pels camins vells de l'aire
amples ales es perden.
On s'amaga la música
cel i terra s'abracen.

La mar respira calma.

Han callat lentament
les veus vives del vespre.
M'he sentit fet de vent,
de lleus hores mandroses.

He palpat la mirada
que llegia la pàgina
del quadern del meu viure
que ara ha estat arrencada.

La mar respira calma.

Raimon

dimarts, 29 de juny del 2010

El valor del temps


Fragment del Petit Príncep, d'Antoine de Saint Exupery.

- Bon dia, va dir el petit príncep.
- Bon dia, va respondre el comerciant.
Era un comerciant de píndoles perfeccionades que treien la set. Se'n pren una per setmana i ja no tens ganes de beure.
- Perquè vens aixó, va dir el petit príncep?
- Perquè així estalvies molt de temps. Els experts han calculat que s’estalvien 53 minuts per setmana.
- I que fem amb aquest 53 minuts?
- El que cadascú vol.
Si jo tingués 53 minuts –va pensar el petit príncep- caminaria a poc a poc cap a la font.

dissabte, 26 de juny del 2010

Suprimim la Jornada intensiva! Arrrr!

Volem més indignacions a l'entorn de la supressió de la jornada intensiva i les propostes que ha generat? El suposat boicot a sortides i colònies, autoorganitzat per mestres de forma espontània, porta a la sorpresa de les entitats afectades i a la protesta de les Federacions d'associacions de pares i mares i del mateix Departament d’Educació.

Sembla que no hi ha cap sindicat a darrera la proposta. Però tots es mostren comprensius ja que diuen que hi ha raons per fer-ho... En què quedem, estem d'acord amb la proposta o no? Aquesta ambigüitat no ens ajuda a aclarir-nos.

Però busquem més dades. La Jornada intensiva va ser una conquesta sindical, en un moment determinat, per compensar en part que la batalla per la jornada intensiva a Catalunya estava perduda, mentre a la resta de l’estat guanyava cada vegada més força. Era com una mena de premi de consolació. Primer, es concedia de forma automàtica i després es va començar a demanar que es justifiqués la demanda. S’al•legava, sobretot, les hores de més que els mestres feien al llarg del curs. I, a partir de llavors, els nens i nenes, quan arribava el juny, feien classe de 9 a 13.

Hem d'afegir però que, de retruc, van començar a haver-hi escoles en les quals els mestres acabaven a les 2. Ningú havia autoritzat que es reduís la jornada de permanència en el centre, però aquesta va comença a ser una pràctica habitual. Els equips directius, podien fer més hores, però tampoc feien res perquè els mestres fessin l'horari en la seva totalitat. I si volien fer l’horari legalment establert es trobaven amb l’oposició o el malestar entre els mestres del claustre. Tot això era una conseqüència més de l’ambigüitat de l'horari dels ensenyants (lectives, no lectives, de permanència, horari laboral...).

És la temperatura la raó fonamental per demanar l’horari intensiu? Potser no, encara que la temperatura en aquestes dates, pot contribuir a que el cansament acumulat de tot el curs augmenti. Tots esperem la jornada intensiva, alumnes, mestres i, fins i tot, m'atreveixo a dir, algunes famílies. No totes, ja que hi ha famílies que per necessitat o per convicció necessiten tenir els seus fills com més temps millor a l'escola.

Dels comentaris que han aparegut a la premsa en ressalto el següent de l’escriptora vigatana NAJAT EL HACHMI, en un article a El Periódico:

Potser per fer de pont entre l'organització definida dels horaris del curs i el desgavell absolut dels estius eterns hi havia fins ara una cosa anomenada jornada intensiva. Un element de les nostres vides que semblava inamovible: tots esperàvem l'1 de juny per permetre'ns els luxe de gastar les tardes no lectives veient sèries de televisió que ens havíem perdut la resta de l'any o bé per anar a estrenar les aigües clorades de la piscina municipal. Hores de tanta calor que difícilment haurien estat aprofitables. Això s'acaba avui. A partir del proper any ja no hi haurà aquest impàs i els nostres fills seguiran assistint a classe fins a les cinc. Sé que la major part dels pares estan molt contents amb aquests canvis de calendari, i amb la sisena hora i amb l'allargament del curs i que es comenci abans al setembre. Sé que serà molt més pràctic per compaginar feina i família, però potser les millores dins del sistema educatiu no haurien d'anar encaminades a facilitar-nos la vida als pares, sinó a fer més rendible el temps que els fills passen en un centre. Els termòmetres d'algunes escoles a les tres del migdia d'ara arriben a sobrepassar els 39 graus, cosa que fa preveure que l'extensió de la jornada serà del tot inútil. Quina llàstima, un cop més, que això no sigui Finlàndia.

Arribem a final de curs, hem d’anar tancant, alguns dies potser fa calor, necessitem prendre’ns les coses d’un altre manera i la jornada intensiva és una condició que ens permet fer les coses de forma més pausada, racional i d’acord amb els ritmes de tots plegats. Per cert, la jornada intensiva es suprimirà de tots els organismes oficials, inclosos els educatius? O només pensaven aplicar-ho als mestres d’infantil i primària?

En tot aquest enrenou escolto i llegeixo que el Departament d’Educació parlarà amb les escoles que han decidit suprimir les sortides i les colònies. Suposo per renyar-los Jo, sóc molt mal pensat darrerament. Augmenta la meva indignació, pensant què serà capaç d’argumentar. I quina autoritat té per parlar amb les escoles sobre aquest tema.

Aquestes activitats s’han fet i es seguiran fent perquè els mestres les considerem importants pel desenvolupament integral de l’educació dels nostres alumnes. No ens ha de convèncer ningú d’això. És el Departament que s’ha de convèncer d’aquest fet. I ho ha de fer en dos sentits.

El primer és recolzant davant de tot el professorat la importància d’aquestes activitats i la seva obligatorietat quan el projecte educatiu així ho recull. Però molts equips directius saben que això no ha estat una pràctica de l’administració i sempre ha considerat aquestes activitats com a voluntàries i sense cap possibilitat d’entendre-les com una necessitat inherent al projecte de cada escola. I quan un mestre no ha volgut fer alguna d’aquestes activitats, la resta s’ha quedat amb el cul a l’aire i sense cap mena de suport per part de l’administració. I totes les escoles que, durant aquests últim anys, han deixat de fer colònies o sortides, cap inspecció les ha visitat per proposar que en tornessin a fer.

La segona és donant tots els ajuts necessaris a les escoles i a les famílies per tal que tots els nens i nenes puguin realitzar-les i no siguin les dificultats econòmiques les que ho impedeixin. Ha fet alguna cosa el Departament d’Educació per solucionar aquest problema? Abans no, ara menys. Ha permès que aquest sigui un element més de desigualtat. Perquè si creu que són importants ha d’assegurar que tothom les pugui fer i això vol dir obrir una línia d’ajuts i beques a les d’escoles o a les famílies per garantir que sortides i colònies puguin realitzar-se.

Per tant ara m’indignen les declaracions –no sé de quina direcció general o directament del Conseller, manifestant que “això no pot ser”. Amb quina autoritat moral ens volen convèncer de que no es pot protestar així, després de la desatenció que hem tingut tantes escoles que hem organitzat aquestes activitats?

A la meva escola farem sortides i colònies. Només ho condicionem a poder-hi anar tots i durant sis anys ho hem aconseguit. No hi ha cap infant que deixi d’anar a una sortida, més llarga o més curta, per problemes econòmics. I ho fem amb el compromís efectiu de famílies i mestres i amb la col•laboració de l’AMPA.

Molt bé la indignació de la FAPAC i la FAPAES, però també haurien de reflexionar sobre el seu suport a una reforma del calendari escolar, que només ha portat que sectors descontents i cap solució real i efectiva als problemes educatius. Les sortides i colònies escolars estan en crisi des de fa temps i no hem sentit cap protesta de cap de les Federacions, ni cap proposta per mirar de potenciar aquestes activitats.

Lligar la supressió de la jornada intensiva a la supressió de les sortides i colònies em sembla rocambolesc i fora de lloc. Si volem protestar per la supressió de la Jornada Intensiva o per altres mesures de l’administració fem-ho deixant d’enviar cap estadística al Departament d’Educació, ni omplir cap aplicatiu: ni resultats de les proves, ni carpetes verdes, ni indicadors per la inspecció.

No enviar-ne cap durant tres anys. En temps de retallada val la pena estalviar temps en feines inútils, temps que podem dedicar a atendre millor als nostres alumnes. Una moratòria de tres anys per demanar al Departament d’Educació que posi en marxa un pla de millora real de l’educació a Catalunya. I d’aquí a tres anys en parlarem si fem més avaluacions i omplim més estadístiques.

Tinc la impressió que em deixo coses però ja les aniré escrivint. Ja teniu temes per fer comentaris.

divendres, 25 de juny del 2010

Final de curs



Uns quants dies sense fer cap entrada. Potser se m'ha contagiat la vaga de zel per al proper curs -vegi's la protesta per fet de no autoritzar la jornada intensiva. O potser és l'acumulació de temes que hauríem de comentar. Resultats i comentaris sobre les proves de primària. Boicot a les excursions i colònies. Indignació de les famílies i demanda al Departament que intervingui. Indignació del Departament i avís de que prendran mesures. Escrit unitari de famílies, MRP i alguns sindicats per la retallada de pressupotos educatius.

I amb tot això el final de curs, els comiats, les emocions, els ulls d'infants i les famílies, els comiats, les abraçades i els petons... Tot això presagiant la revetlla de Sant Joan que també és moment de cremar tot el que és vell i esperar l'arribada de les novetats o, si més no, d'un temps més tranquil i encalmat: les vacances. Hem fet pont, però que ningú s'escandalitzi que tots els mestres treballem l'1 de juliol per compensar.

En aquest final de curs, ens alegrem i ens fixem en tot allò que podem trobar en la nostra petita comunitat educativa: és el que ens dóna forces per seguir treballant. La resta ja ho anirem comentant en altres entrades.