Us estalviaré les anàlisis que han fet. Però si que vull explicar, encara que sigui a grans trets, les causes per les quals estan intentant convocar aquest I Congrés d'Educació Pública.
La primera és, si voleu, una causa propagandística. Des que un grup d'escoles privades, ja fa tres anys, varen elaborar el seu programa 2020, amb gran silenci de l'administració, hem vist la necessitat de que la multiplicitat d'experiències dutes a terme per moltes escoles públiques siguin visibles al conjunt de la societat: escoles que han buscat alternatives concretes als materials escrits i didàctics, que han organitzat de forma més pedagògica horaris i aules, que han reivindicat i han construït en la pràctica un currículum amb sentit per a tot l'alumnat, que han intentat trencar els rígids espais que configuren l'escola, que l'han obert a l'entorn amb moltes experiències, que han autoorganitzat la seva pròpia formació permanent, que han lluitat per la inclusió del seu alumnat des de noves fórmules organitzatives i pedagògiques... tot això han estat pràctiques que, en aquesta darrera etapa des del 2003/2004, aproximadament, han estat presents a moltes escoles públiques d'arreu del país, en primer lloc d'infantil i primària i, en els darrers cursos, també en l'etapa secundària i en altres etapes no obligatòries: bressol, adults, etc. Són escoles que han estat tolerades per l'administració durant molt de temps, sense cap més conseqüència.
La segona es desprn de la primera. El conjunt d'iniciatives , malgrat ser tolerades a nivell general, han patit molts problemes: poc o nul reconeixement de l'administració -la majoria- , entrebancs constants i poques facilitats en un entorn legislatiu i administratiu marcat per la Llei de la Funció Pública, la LOMCE, les retallades i les negociacions sindicals que, en general, només han tingut en compte els drets dels treballadors de l'ensenyament. Per tant, es fa necessari una acció col.lectiva de tots els centres educatius que intenten en el dia a dia oferir una educació de qualitat, per definir i concretar les condicions que han de fer possible la continuïtat d'aquestes iniciatives, el seu enfortiment i la seva renovació o extensió si s'escau.
La tercera és la necessitat de compartir entre tots nosaltres no solament el sentit i la finalitat de l'educació en un món i en una societat com la que ens ha tocat viure -plena d'amenaces locals i globals, amb una gran incertesa pel futur i amb una crisi profunda de valors i propòsits-, sinó també els trets fonamentals que volem que configurin el sistema educatiu del futur: com hem d'entendre el currículum? Què vol dir comunitat? Quines característiques per a la nostra professió? Quin tipus d'acompanyament volem de l'administració? Com entenem el paper d'allò que és públic en una realitat diversa i plural? Què vol dir democràcia a l'escola? Com entenem el paper de l'alumnat? etc., etc.
Deixeu-me, a més, assenyalar que els debats i reflexions que articulin aquest Congrés, ens han de servir per a compartir entre tots nosaltres què vol dir Renovació Pedagògica, ara i aquí, i com aquestes iniciatives entronquen en una perspectiva no solament d'innovació tècnica, que també és necessària, sinó de profunda transformació social.
Per aquestes raons i, segurament, unes quantes més, és important convocar aquest Congrés. I ho és també, per la característica clau que han definit els promotors: que siguin els centres educatius públics els que convoquin, facin el disseny i organitzin aquest Congrés. Les entitats i persones que vulguin hi podran donar suport, però és important que el Congrés representi la veu i sigui l'altaveu de les escoles d'aquest futur sistema educatiu que estem construint i gestant en el dia a dia. Això també servirà per enfortir les xarxes d'intercanvi i cooperació entre els centres públics.
Tenim una primera oportunitat el dia 6 d'octubre per començar-ho a definir. Esperem que els centres educatius públics comencin a respondre a la convocatòria i, entre tots, poguem tirar endavant aquesta proposta.
Fotografia: Puntualitat a l'escola. William Bromley
