diumenge, 31 de maig de 2015

Les condicions de treball d'una escola

De què parlem quan parlem de millorar les condicions de treball en una escola?

Em sorprèn que els sindicats i el departament considerin que reduint dues hores complementàries o dues lectives -sembla que s'ha arribat a un acord per reducir dues hores la feina lectiva dels mestres majors de 55 anos, que ho demanin, és clar- es milloren les condicions de treball d'una escola.

Una reducció que es fa sense cap compensació. És a dir, fent recaure sobre la resta de l'equip docent la feina no realitzada. Ho entès bé?

Em penso que la proposta té totes les perspectives de ser acceptada per molts funcionaris majors de 55 anys. I de nou, em sorprèn que una mesura que, ho sento, en mayúscula, EMPITJORA les condicions de treball dels docents en una escola, no sigui denunciada per ningú com un nou atemptat a la qualitat de l'escola pública. Aquesta reducció suposa una desvalorització de la feina que fem. Si aquestes dues hores no s'han de compensar, perquè no en redueixen més? I a d'altres col.lectius... Quin valor tenen aquestes dues hores, que no valguin res...?

Entre todos la mataron y ella sola se murió.

Després ja podrem queixar-nos de la poca consideració social dels mestres i seguirem reivindicant l'escola pública de qualitat.

Algun dia hi hauran plataformes reivindicatives que tinguin en compte la qualitat?

Bé. I si he interpretat malament les intencions de les dues parts, que algú m'ho expliqui.

divendres, 29 de maig de 2015

Orgull d'escola

De què ens enorgullim a l'escola?

De tots els aprenentatges que fem, totes les persones que hi treballem.
De tots els somriures que aconseguim amb els infants de l'escola.
De les ganes que tenen d'aprendre, cada dia.
De l'acompanyament que els hi fem en el seu procés d'aprenentatge.
De les coses apreses, de les millores en el fer de mestre dels mestres de l'equip.
De la preseverança diària en la feina realitzada.
De la col.laboració de tantes famílies.
De la possibilitat de que no hi hagi exclosos, com a mínim dintre l'escola.
Del respecte i confiança entre tothom.
De les emocions viscudes.
De les passions, de les vivències, de les experiències.

Voleu més raons d'orgull?



A la foto, decorat d'una de les obres de teatre realizada per un grup de mares i pares de l'escola. 


dimarts, 28 d’abril de 2015

Més recursos, per a què?

Més atenció a la salut mental a les escoles arran del cas del Joan Fuster 
Diari Ara, 28 d'abril de 2015





Cada vegada que un fet trasbalsa la quotidianitat de les nostres vides, tot es remou i comencen a replantejar-ho tot.

Ens ha passat amb la mort del mestre de l’Institut de la Sagrera.

En el moment de la notícia estava en una reunió i em vaig sentir molt malament. De seguida, va passar pel meu pensament molts moments viscuts al llarg de la meva vida com a mestre.

Els mestres no som especialistes en cap de les branques del coneixement de la ment humana. Però tenim un sentit, basat en l’acumulació d’experiències i en l’observació dels infants,  que ens fa estar alerta en alguns comportaments, de vegades ingenus, anecdòtics o poc significatius.

Em va passar pel pensament, també a part d'alguns infants,  totes les vegades que hem reclamat algun tipus de suport al Departament d’Ensenyament i la resposta ha estat dilatada en el temps, inexistent o tirant pilotes fora.

Sempre penses que et pots equivocar, perquè confies amb tot el teu alumnat i penses que l’escola encara té capacitat de compensar situacions conflictives, de posar fre a injustícies, de calmar ànims o d’acompanyar infants que necessiten afecte per superar les seves mancances i els entrebancs que la vida els hi posa constantment.

Però sense un suport, reclamat insistentment tantes vegades, les bones intencions s’ofeguen en el pou de la indiferència i, al final, arribes a la conclusió de que hem de seguir treballant i, alhora, creuar els dits perquè un comportament concret, una manca d’habilitat, un fet inusual i no previst, no es converteixi en un carreró sense sortida o en un esdeveniment sense volta enrere.

Vivim en una societat que, de forma demagògica, reclama a l’escola aquells valors i actituds que no és capaç de transmetre: esforç, diàleg, convivència, pau... Els exemples que ens arriben des de totes les instàncies externes són precisament els contraris: violència, mínim esforç, cridòria, competitivitat i selecció...

Necessitem reafirmar els valors de la cultura present a l’escola. I, necessitem, més que mai, sensibilitat des dels qui ens governen, per poder-ho afrontar sense demagògies i amb els recursos adients. No perquè hi ha un fet puntual, sinó perquè està en la seva agenda. I la seva agenda hauria de plasmar-se en els seus programes electorals i en les seves pràctiques quotidianes. 


Em llegiré amb atenció els programes per saber a què m’haig d’atendre. De les seves practiques, només podria dir allò que em deia la meva mare: Només se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona. 

diumenge, 19 d’abril de 2015

Camí cap a l'escola

La Laura camina cap a casa. Venen d'una festa de l'escola amb els seus fills, el Lucas i la Maria. Han estat veient cinema, menjant botifarra i crispetes, i compartint amb moltes altres famílies una tarda de divendres. 

Viuen lluny i estan cansats. Sobretot el petit. Viuen en una gran ciutat, per tant, no hi ha problema en agafar un taxi. Però la proposta és rebutjada categòricament per la Maria. Al matí ha anat a veure amb els seus companys, "Camino a la escuela". Ha sortit impressionada de les quatre històries i, tot i que llunyanes, s'hi ha identificat. Li ha commogut alguna cosa dintre seu. 

Arguments, sensacions, emocions...Més enllà de l'emoció amb la que la Maria explica els detalls del documental, es traspua la sensibilitat que mostra davant el fet de veure com altres infants d'altres realitats llunyanes ho tenen molt fotut però que,  tot i així, tenen una capacitat de lluita i resiliència increïble... La Maria ha captat l'essència de la pel.lícula, ha entès la sort que tenim d'haver nascut aquí, el valor que té poder anar a l'escola cada dia, i que queda molta feina per fer a nivell de drets dels infants.





Xerrant, xerrant, han oblidat als taxis que passaven amb llum verda, i han arribat a casa.

(això és un fragment del correu que m'ha enviat la Laura)

Quan arribo a casa llegeixo el titular de l'Ara: "L’accés a l’educació, la millor medicina contra les desigualtats, segueix sent un problema mundial".
Gràcies pel testimoni. 

dimecres, 15 d’abril de 2015

Educació lenta, encara...

L'educació lenta encara es una oportunitat per reflexionar sobre l'escola, el curriculum, els aprenentatges... Segurament la reflexió sobre el temps no pot ser la única que hem de fer a l'escola. Però si que és una bona excusa per posar-nos a pensar i a repensar l'escola que necessitem. 

Dos articles en dos llocs molt diferents.

Educaixa, aquest portal amb recursos educatius de la "idem".

Al Bloc del Slow moviment. Hi ha poques referències a nivell educatiu i aquesta és una d'elles.


A la xarxa n'hi ha moltes més. Comença ser un tema que moltes persones relacionades amb l'educació s'estan replantejant. Tant de bò, començant pel temps, puguem pensar en altres coses, tambe importants a nivell educatiu.








Imatge de Kairos, el déu  que representa el temps que necessita alguna cosa per poder ser (per esdevenir).











dissabte, 11 d’abril de 2015

Un programa per a les municipals?

Mira...  de tant preguntar, al final surt un programa. Tinc interès per veure quines propostes fan els futurs alcaldables a la ciutat de Barcelona. No és que no m'interessin les altres ciutats i que no pensi que, de ben segur, hi hauran propostes interessants en moltes altres poblacions però, Barcelona, hauria de ser un símbol... Així m'ho imagino.

Després que algunes persones em preguntessin, he ordenat les meves notes i heus aquí el que proposaria. Ja sé que és fàcil veure els toros des de la barrera... però els ciutadans de carrer, crec que també tenim dret a opinar. Encara que la majoria de propostes siguin titllades d'utòpiques. Sobretot pels que potser les haurien de dur a la pràctica.

Jo diria que son, més aviat, eutòpiques. No sabeu que vol dir aquesta paraula? Doncs, ja teniu feina....

Una darrera qüestió: Es poden afegir més idees. De fet, els programes s'haurien de fer articulant mecanismes de participació ciutadana... Podeu afegir-hi suggeriments.



No són tant difícils les propostes.  Es tracta de posar-hi voluntat política. La mateixa que va portar l'alcalde Albert Bastardas al 1907, abans que existís la Mancomunitat, a aprovar un pressupost extraordinari de Cultura, en el qual proposava la creació d'escoles públiques sota els principis de la gratuïtat, la catalanitat, la coeducació i la laïcitat. Un programa que no va poder posar-se en marxa fins la segona república. 

No dono més informació. Amb aquesta ja n'hi ha prou. 




PROPOSTES PER L'EDUKACIÓ A LA CIUTAT DE BARCELONA

Apostar per exercir plenes kompetències a nivell edukatiu (administració kilòmetre zero):
  • Consorci d'educació amb amplies competències. Negociació amb el Departament d'Ensenyament per descentralitzar els aspectes claus pedagògics i organitzatius. Inclòs per exemple el curriculum.
  • Dissolució del IME i integració de totes les competències en el consorci.
  • Orientar la política municipal educativa a la consolidació d'una xarxa potent d'escola publica, de forma no exclusiva.
  • Potenciar la col.laboracio amb altres municipis o nuclis comarcals per tal de facilitar la
    interconnexió entre experiències d'innovació i millora, afavorint l'intercanvi d'experiències a nivell municipal.
  • Concretar estratègies de participació i implicacio de tots els agents educatius en l'elaboració de polítiques educatives municipals (professorat, famílies, alumnat, entitats socials, etc.). Canvis en els Consells Escolars de districte i municipal. 
  • Renovació a fons sota criteris professionals i pedagògics del personal de l'administració
    educativa.

    Pressupost extraordinari per tal de:
  • Ampliar l'oferta educativa dels 0 3, amb llars d'infants i altres serveis i ofertes complementàries. Assegurar l'accés i la gratuïtat quan sigui necessari , així com una orientació i qualitat pedagògica del conjunt de l'oferta.
  • Impulsar processos d'innovació i formacio a les etapes i centres d'educació infantil, primaria i ESO. Incentivació d' activitats d'intercanvi i col.laboracio entre centres educatius. Potenciació de l'autonomia dels centres i la professionalització dels docents. Programes de formació pedagògica per als equips directius dels centres.
  • Programes d'inclusio i cohesió social. Modificació dels criteris d'escolarització. Ajuts per la gratuïtat. Millora de l'actuació i coordinació dels serveis socials.
  • Impulsar tot tipus de programes d'interconnexiô i col.laboració entre les diferents xarxes i institucions educatives i culturals de la ciutat (universitat, fundacions, museus, centres educatius, etc.), incloses les empreses i centres de recerca (àmbit de la secundària postobligatòria i la formacio professional).
  • Millorar i ampliar l'oferta publica d'ensenyament donant resposta a la creixent demanda de places públiques. Creació d'instituts escola. 

dijous, 9 d’abril de 2015

Tots a l'escola. Els mestres.

Els mestres també fem el tots a l'escola. És una jornada intensa que ens serveix per formar-nos, intercanviar reflexió i propostes.

Aquest any, a la tarda, vàrem fer una activitat plástica que hem deixat a la sala de mestres.

Els responsables de la proposta n'han fet un resum en el seu bloc.

Una activitat que ens ha deixat un molt bon regust de boca.

dijous, 26 de març de 2015

Indagar en noves direccions

Indagar.

Plantejar nous models d'aprenentatge.

Mentre el curriculum oficial es manté en un sistema de competències que quasi no es diferencien de les assignatures de sempre, la realitat ens porta a l'evidència que el curriculum, literalment, fa figa per tots cantons.

Que la rigidesa i fragmentació del què fem a les escoles no porta enlloc. I la rigidesa està a l'espai, al curriculum, als horaris i els temps de l'administració, a la formació inicial i a la permanent...

Deia Dewey, fa quasi 100 anys, que el curriculum havia de basar-se en les ciències i les arts. I la realitat del dia a dia, ens posa sobre la taula, que tot gira al voltant de tres preguntes claus que donen sentit a qualsevol aprenentatge: qui sóc, qui m'envolta i com puc tenir totes les eines i recursos que em puguin ajudar entendre, interpretar i relacionar-me amb el meu entorn i amb mi mateix.

Aquí no hi ha ni continguts separats, ni assignatures. I això és el  que veritablement interessa i dóna sentit al que es pot fer a les aules. Els finlandesos es veu que ja parlen de fenòmens com a eixos del treball a les aules.

Les nostres evidencies i experiències d'aula ens porten cap a aquests nous camins. Hem de treballar en aquesta línia transversal i interdisciplinar que és la que veritablement dóna sentit als aprenentatges que els nens i nenes fan a les aules, i els fa comprendre i avançar en el seu itinerari de creixement educatiu i com a persona.

Ens hi juguem el futur de les nostres escoles, sinó volem ser engolits per la pròpia societat del coneixement. Una societat que no dubtarà en substituir part de les nostres funcions, no les més importants, sens dubte, amb qualsevol giny més eficaç.

dimecres, 25 de març de 2015

FUNCIÓ PÚBLICA

Avui han sortit els resultats provisionals del concurs de trasllats de la funció pública dels mestres.

Quin sistema més obsolet! Sostingut per sindicats corporatius, administracions que no valoren la qualitat de l'escola, rèmores, corporativismes i mecanismes propis d'una societat patriarcal, antiga, que defensa els privilegis i que no aposta per una estabilitat en les funcions dels treballadors dels serveis públics que equilibrin drets i deures, i que compaginin els drets individuals i els drets col.lectius de la societat i la comunitat educativa.

Fins quan sostindrem aquesta situació? I el més incert és que qualsevol canvi, a més, pot esdevenir una nova involució.

Quina importància donem a l'educació? Per aquestes lleis -funció pública-, reglamentacions -concurs general de trasllats- i actuacions concretes -de tots i de tothom- ho sabreu.

Quants canvis estem disposats a assumir? Quants privilegis a perdre? Quants esforços de tots i de tothom per fer una escola i una educació transformadora?

Potser trobareu massa agosarat relacionar un concurs de trasllats amb tot això, però, darrerament, hi veig cada vegada més vincles. I veig també com, administració rere administració, sigui del color que sigui i, sindicat rere sindicat, sigui de la tendència que sigui, no plantegen cap alternativa seriosa.

El cielo se hace a mano y sin permiso, com canta Silvio Rodriguez. Això ja ho sabem, però ens ho podrien posar més fàcil...

Per una escola amb uns aprenentatges de qualitat, de tots i per a tots. No defallim companys!

dimarts, 24 de març de 2015

Tots a l'escola, 10 anys

Demà és un dia especial per l'escola.

Durant 10 anys, cada primavera, els pares i les mares de l'escola han organitzat aquest dia en el que compartim directament experiències educatives.

Demà l'entrada serà espectacular.

Plena d'emocions.

Allò que és més important per l'aprenentatge.

Felicitats, escola!

I gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible: des dels que vàreu fer la proposta fa més de deu anys, als que us heu incorporat aquest curs per dur-la a terme.



dilluns, 23 de març de 2015

Tots a l'escola i poesia

Enguany , per desè any consecutiu organitzem el tots a l'escola. És una activitat ja emblemàtica del nostre funcionament. Aquest any el tema és el petit príncep. Ja sabem que ha passat el 70è aniversari però la proposta era suficientment atractiva com per aplegar un munt de tallers i activitats en el programa.


Haig de dir que la creativitat m'ha impactat. Només veient els títols dels tallers que fan, pares i mares, aquest dies, amb l'entusiasme de les famílies dels primers cursos i l'experiència dels que entomen les propostes pels més grans, se'm desperta una emoció molt positiva.

Els ulls miren l'escola i, a l'escola, els implicats ens mirem d'una altra manera. Es la força del petit príncep? Lluny de pensar en el nou esforç / repte que ens proposem hi ha la Il·lusió, la sorpresa, la implicació, l'amor pels infants i la seva educació.

I això val mes que qualsevol planificació. I és la millor competència que podem transmetre.

ESTRELLES I RODA DE PLANETES AMB MÚSICA DE SAXO
L’HOME SERIÓS QUE COMPTAVA ESTELS
L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS
SERP GOLAFRE
L’ANIMAL IMAGINARI
RES ÉS EL QUE SEMBLA
EL PETIT PRÍNCEP GRAN, REPUBLICÀ I PUNK
… i unes quantes propostes més …

L'important és invisible als ulls, diu un taller. Doncs no, aquesta vegada és visible en els ulls de totes les famílies i les mestres i els mestres que contribueixen cada curs a que sigui possible.


Felicitats pels 10 anys i que, com a mínim tinguem forca per celebrar-ho deu anys més.

divendres, 20 de març de 2015

ESKOLES PUBLIKES DE KATALUNYA: FEM MOLTA FEINA I NO TENIM EL RECOLZAMENT QUE NECESSITEM PER FER-LA

KONSORCI D'EDUKACIO DE KATALUNYA
Comunicat de premsa.

Resum de la roda de premsa que, amb caràcter d'urgència, van realitzar el passat 10 de març de 2015

Les eskoles públikes, agrupades en aquest konsorci, fan saber el següent:

Des de fa mes de deu anys estan duent a terme de forma constant, un canvi profund i estructural en les nostres metodologies, orientacions, models curriculars i organitzatius per donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat matriculat en les nostres escoles.

Aquest canvi suposa entre moltes altres coses les següents:
  • Plantejar-se la necessitat de que tot l'alumnat té dret a una bona educació sigui quin sigui el seu origen i la seva situació personal.
  • Respectar el seus ritmes, interessos i capacitats individuals amb una organització curricular que no limiti ni condicioni el futur de desenvolupament de la seva persona.
  • Suprimir la distribució fragmentada dels horaris i de les assignatures, afavorint treballs, projectes i situacions que plantegin els aprenentatges des de la interdisciplinarietat i des de l'apropament als problemes reals i significatius de la vida i la societat.
  • Potenciar models organitzatius que facilitin el treball en equip, la distribució de la gestió i la responsabilitat del col.lectiu professional i la implicació de tota la comunitat, famílies i alumnat, en la gestió i el govern dels centres.
  • Treballar amb tota mena de materials, inclosos o no els llibres de text que, en cap cas, constitueixen el material central de treball.
  • Potenciar una nova professionalitat docent que, des de l'autonomia i l'exercici de la responsabilitat, faci possible aquests canvis.
  • Treballar per una nova cultura dels centres educatius que potencii sobretot, el respecte als temps dels infants, que compagini el plaer pel saber i l'esforç per l'aprenentatge i que transformi les escoles en unes institucions vives, creatives, responsables, interdependents amb l'entorn i d'altres col.lectius docents, que plantegin el treball en xarxa com la millor manera d'avançar cap a una nova escola pública de qualitat.

Aquestes, entre d'altres que no esmentem però que també constitueixen senyals d'identitat de moltes d'aquestes eskoles Públikes, s'estan desenvolupant amb el recolzament d'algunes persones que treballen en l'administració educativa. D'altres hi donen recolzament amb la boca petita i en la intimitat. Mentre que la majoria que estan en lloc de responsabilitats les toleren o permeten, però no les impulsen, ni faciliten, ni recolzen.

Es per això que ens veiem obligats a defensar aquest nou model que combina o intenta combinar els millors avenços de la ciencia educativa, els millors principis que han caracteritzàt l'educació de qualitat del nostre país, en un context d'escola publika, de tots i per a tothom, lluny de seleccions classistes, directes i indirectes que practiquen altres centres d'ensenyament. I també el millor entusiasme per la feina d'educar i de contribuir a una societat millor, més justa i equitativa.

No amaguem les dificultats en la pàactica degut a que alguns col.lectius professionals pressionats per l'administració, de vegades per l'entorn i responent mecànicament a algunes demandes que la societat i determinats estaments polítics fan a l'escola, creen inseguretats i mantenen unes maneres de fer, educar i entendre la feina d'escoles i de mestres, com una feina tècnica, meritocracia, selectiva, en la que no es té en compte els valors i l'ètica que cal construir, sinó solament els requeriments d'alguns sectors econòmics i corporatius que només actuen en benefici propi.

Aquests col.lectius voldrien una altra escola i necessiten el context administratiu, de formació i recursos, que faci possible també la seva reprofessionalitzcio.

Fem una crida als professionals de l'educació que treballen en la nostra línia a seguir treballant i reivindicant aquest model més adient a la nostra societat i a les seves necessitats de futur. Només amb el treball constant i quotidià en els nostres centres edukatius farem possible el que Kant ens proposava fa temps: l'educació ha de servir per fer persones lliures, amb capacitat de pensar per elles mateixes.

Donem testimoni de les nostres pràctiques que poden ser avaluades per la societat i l'administració, a la vegada que exigim el recolzament, l'estímul i la flexibilitat suficient per organitzar les nostres escoles des de l'autonomia i responsabilitat de cada comunitat.

Fem nostre l'eslògan del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) de l'any 1936: Escola Nova, Poble Lliure. Una part d'aquesta nova escola es la que, amb totes les dificultats internes i externes que encara patim,  intentem fer dia a dia.

Katalunya, 20 de març de 2015

Nota: aquesta nota s'ampliarà en dies successius i amb altres comunikats.
KONSORCI D'EDUKACIO PUBLIKA DE KATALUNYA

L'aigua



Dos peixos joves que estan nedant al mar, es troben a un peix més veterà, en direcció contrària.
Aquest es dirigeix a la parella i els hi diu: Bon dia, nois (o peixets). Com està l'aigua? -els hi pregunta.

Els dos peixets (o nois) segueixen nedant, fins que al cap de dos o tres rocams, un pregunta a l'altre: Què és això de l'aigua?


La utilitat de l'inútil. Nuccio Ordine

diumenge, 29 de setembre de 2013

La vergonya de la ignorància i la mentida




Llegint les declaracions dels polítics del govern balear només se m’acut aquest titular. Estan protagonitzant una de les pàgines més negres de l’educació en el nostre entorn. Són una mostra constant del menyspreu que aquests governants i polítics tenen pel seu poble, una demostració permanent de la seva poca preocupació per allò que diuen que defensen: l’educació de qualitat. Cap de les propostes del tristament famós decret de trilingüisme milloren la qualitat de l’escola, sinó tot el contrari. Ho saben o actuen amb premeditació?

Avui la comunitat educativa de les Illes ha demostrat que té les coses clares i vol defensar allò que és més preuat per a tothom: la llengua, la cultura i l’educació. Donem suport a l’assemblea de docents. És una qüestió de justícia i solidaritat.




CAIXA DE RESISTÈNCIA    2056-0009-74-4102003418
Caixa Colonya.
A nom de l'Obra Cultural Balear.