diumenge, 25 de novembre del 2012

La economia del bien común




No us passa que fa temps que quan sentiu notícies sobre economia o sobre la situació econòmica actual, o bé no les enteneu, o bé us dóna la impressió que les afirmacions que es fan són certeses “urbi et orbi” sobre qüestions inamovibles? Tenim la impressió d’estar encaixats en un engranatge terrible que encadena les nostres vides, les nostres economies, el nostre futur de manera inexorable.

El sol donava voltes a la terra fins que Copèrnic es va atrevir a mirar el mateix que miraven els seus contemporanis des d’un altra perspectiva. Potser ens cal aquesta perspectiva nova sobre la economia, aquest punt de vista contraposat a les lectures habituals dels polítics i els mitjans de comunicació, per arribar a entendre que un altra manera d’organitzar les coses és possible.

El llibre de Christian Felber ens convida a aquesta nova mirada sobre l’economia, la societat, els beneficis, el progrés de la societat, la felicitat de les persones... El seu balanç del bé comú cristal·litza aquesta mirada. Una proposta aplicable a altres dimensions socials, però que fent referència a l’economia i al món del treball i de l’empresa posa el dit de moltes de les nafres actuals.


Tenim l’esperança de recomposar moviments socials que pensin la realitat d’una altra manera. Cada vegada tinc més clar que el pensament únic i el conformisme sobre una situació que no ens plau, és la millor proposta pels que ens volen tenir contra les cordes. Comença a ser urgent una pacífica revolta pel benestar de les persones i per fer evident què ho pot facilitar i quines són les polítiques i les actuacions que no ho fan possible.


Llegiu el llibre i preneu nota en el vostre camp particular.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Fer pa




Ens hem passat el dissabte fent pa a casa d’uns amics a Llinars del Vallès. Pràcticament de 10 del matí a 10 de la nit, pastant, fent llevat mare, massa mare, manipulant farina, aigua i escalfor per donar forma a un aliment bàsic –del cos i de l’ànima.

Quantes coses hi ha concentrades en una massa que fermenta... Els ingredients bàsics, combinats amb la força i la destresa de les persones, l’escalfor i les emocions, la poesia i el desig de la multiplicació de les bones idees...

Fem pans, coques i aprofitem per dinar i per parlar de la vida i de l’amor. Els ulls s’entelen de les emocions viscudes quan tornem a casa. Les mans conserven l’olor i la suavitat dels sentiments compartits. 

dimarts, 6 de novembre del 2012

Català a l'atac!

Què passarà si el títol II de la Llei d'educació de Catalunya és tombat pel Constitucional?

Quin serà el paper que jugarem?

Haurem de tornar a posicionar-nos i a treballar com en temps de la dictadura? Serem capaços de preservar tants avenços aconseguits en els darrers anys, en la llengua, en la cohesió social....?

La diferència de la legalitat i la justícia és fa molt evident en aquest cas. Allò que potser esdevindrà il.legal és de la màxima justícia, ja que afavoreix l'educació i la cohesió del conjunt de la ciutadania. Qüestions que estarien en entredit si haguéssim de fer passes enrere en la immersió lingüística.

Dimarts, el candidat d'ERC va ser clar. Insubmissió. La predicarà si governa? És molt fàcil des de l'oposició fer propostes.

Veurem el proper govern com plantejarà totes aquestes qüestions. I sobretot com no caurà en els mateixos paranys amb els estaments que estan per sota del govern. Perquè demanar autonomia per dalt, però negar-la a les institucions que depenen de tu, no és que sigui un exemple molt positiu.

diumenge, 4 de novembre del 2012

Cap on anem?

Reunió d'inici de curs de 6è. Cada any, en els darrers cursos, aquesta ha estat una reunió important a l'escola. Obria camí. Camí, de vegades difícil, perquè suposava un salt en el buit sense saber si al final hi ha matalàs o xarxa.

Aquest any, les mestres parlen de què s'emporten del Fructuós per seguir caminant. Com l'eix del treball a l'escola segueix centrant-se en els quatre pilars de l'informe Delors (o els set sabers imprescindibles de Morin, o...) Aquests grans plantejaments ens ajuden a sentir-nos segurs de que, malgrat els errors i les equivocacions, seguim avanaçant.

Saber i aprendre a fer, saber estar, ser... Quatre accions imprescindibles.

És Nusbaumm la que diu que educar consisteix en saber moltes coses (de tot tipus), saber-ho en un context de ciutadania, en un context social en conflicte... però també saber què farem amb les nostres vides. Aquesta és la trilogia en la que l'educació dóna voltes constantment.

Malament els que pensen que a l'escola només ensenyem. Perquè encara que només ensenyem, també eduquem sense saber-ho o sense proposar-nos-ho.

Els nois i noies de sisè, comencen a tenir una motxilla amb una mica d'equipatge. Han començat a caminar. Si segueixen trobant (en les seves famílies i en els seus mestres) bons acompanyants, segur que arribaran molt lluny. 

divendres, 2 de novembre del 2012

Acte al Fructuós

Com que algú m'ha demanat que publiqui el que vaig dir a l'acte amb els partits polítics del dia 30, ho faig públic aquí.



Benvinguts i benvingudes
Us agraïm la vostra presència i participació en aquest acte i espero i desitjo que sigui profitós per present i pel futur de la nostra educació.
Des de la nostra escola, l’escola pública, l’escola per la qual hem treballat, patit, lluitat durant tants anys, us volem fer arribar un missatge de profunda esperança. Sóc dels que pensem que, menys mal que encara tenim escoles, que encara tenim mestres que, amb més dificultats que facilitats, obren cada dia amb il·lusió les seves portes per a tot el seu alumnat, sense cap mena de diferència, per donar la millor educació possible.
Escoles que exerceixen la seva autonomia, de vegades contracorrent que no vol dir al marge d’una Llei d’Educació que ens la sentim nostra i que, sobretot, com diu el meu amic Jaume Cela, tenen en compte un contracte sagrat amb tots i cadascun dels seus alumnes.
Avui debatreu i parlareu segurament de moltes coses. Us convido també a parlar del paper que ha de fer una administració educativa moderna i innovadora que expliciti i recuperi la confiança amb tots i cadascun dels sectors de la comunitat educativa. Una administració que s’oblidi de tanta prescripció i burocràcia, i treballi fonamentalment per posar les condicions que facin possible la millora i el canvi i que, aquest, sigui assumit per tothom.
I per acabar permetin demanar una segona qüestió. Respecte per la professionalitat dels mestres i la responsabilitat de la comunitat educativa de cada escola. Jo crec que les escoles tenim dret a que, en determinats aspectes, deixem de ser tutelats i hi hagi confiança en la nostra feina i no hi hagi tantes ingerències educatives.
Witgenstein deia:  “d’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”.
El silenci també pot ser creatiu, innovador i, de vegades, es fa molt necessari.
Us desitjo un bon debat i encerts en les propostes. Estic segur que tots els que estem aquí compartim l’estima per l’escola i per l’educació. Es tracta, doncs de veure si és possible l’entesa, deixant a cada qual la seva responsabilitat i exercint la pròpia de la millor manera.
Bona feina i moltes gràcies.