dilluns, 28 de setembre del 2009

Història de l'escola

La Mar, una becària que està fent la tesi doctoral sobre la nostra escola m'ha enviat la transcripció d'una entrevista uue em va fer a principis d'estiu. Una hora i mitja parlant. És una part de la història de la nostra escola. Caldria fer més reculls d'aquest estil que servirien per situar millor d'on venim i cap on podem anar. Un exercici de humiltat i sostenibilitat.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Diumenge

Treballar en diumenge no és el millor exemple de lentitud. És tot el contrari. Però de vegades és imprescindible.
Però una bona salud requereix desconnectar, badar, tenir temps per a la conversa, pels amics, per la parella... I ja tenim un horari prou estressat tota la setmana com perque el diumenge l'hagim d'ocupar en feines extres.
M'escriu una amiga des de Xile i em parla del meu llibre. Em diu que el que li agrada és el fet de pensar amb la relació entre l'educació lenta i la vida lenta. No hi pot haver una cosa sense l'altre i el canvi no es produeix directament a l'escola, sinó canvia, al mateix temps o abans, també la teva vida.
Desaccelerar significa tenir un dia o dos de descans. És un acte que garanteix que els cinc dies següents treballem més bé. Ho hem de provar.

El secret dels teus ulls


Cinema de primera. Darin, Campanella, ella (uauuu!) els secundaris, la història, les mirades, les relacions...
No us la perdeu. Llarga però es fa curta. I acaba amb una reconstrucció interessant. Pels que hem hagut de reconstruir-nos -o construir-nos- , amb una certa esperança. Encara que només sigui una pel.lícula.
Com ens pot canviar un fet imprevist? Hi ha coses que no podem canviar? Com es pot viure en el buit?

divendres, 25 de setembre del 2009

qui respon?

A l'escola hem rebut una carta de resposta a una carta adreçada al President de la Generalitat. Que hem contestat, perquè no ens ha deixat satisfets. Opineu vosaltres mateixos.

dimarts, 22 de setembre del 2009

De nou els recursos... i alguna cosa més.

El problema dels recursos, continua sent un problema molt important. Avui a la reunió de directors de la nostra zona, el reguitzell de retallades ha estat bastant considerable. Però, el tema ja l'avançàvem en un altre post. A qui perjudica realment la retallada de recursos? Volgudament o no, els retalls, encara que no siguin molt grans quantitativament, afecten directament a la línia de flotació de la innovació, la millora i la renovació pedagògica.

Les escoles que funcionen com sempre, poden enfadar-se per la retallada, però seguiran funcionant com sempre. Però aquelles escoles que es creuen les paraules com atenció a la diversitat, inclusió, innovació, projecte... que miren d'organitzar els recursos existents, que són coherents amb l'organització i amb les decisions que prenen, que practiquen la participació, la implicació i que volen l'autonomia amb un control social equitatiu... a aquestes escoles, els recursos retallats els afecten de forma directa.

L'escola pot seguir funcionant amb menys recursos. I tant! Ho ha fet durant molts anys, amb ratios enormes, amb menys professorat, expecialistes, etc. Però les exigències que el mateix Departament proclama en els seus papers no són possibles amb tants pals a les rodes com els que ens estan posant.

Hi ha algú a l'altra banda que se'n dongui compte? O ja els hi està bé que funcionem com sempre? L'escola tradicional malbarata els recursos i, potser, es té raó quan es pensa que amb menys recursos el funcionament serà similar. Però l'escola del segle xxi, no pot funcionar amb aquesta inestabilitat i precarietat.

El Departament d'Educació i la Generalitat són els responsables que el nostre sistema educatiu sigui cada vegada més segregador, no competent, ni competitiu. Davant de la manca de recursos, igual que ho vaig reclamar quan van sortir els resultats tan negatius de les proves de sisè, tot el Departament hauria de dimitir. I se'n donaria compte que moltes escoles estarien al seu costat d'aquesta decisió. No com ara que la distància entre ells i nosaltres, cada vegada és més gran.

Mentrestant, un a un, els projectes van esvaint-se en la grisor de la xarxa pública. Fins quan durarà aquests despropòsits? Fins quan no acceptarem que estem a la societat del coneixement? Fins quan l'administració no respondrà dels seus actes, les seves mancances i les seves omissions?

Senyors, això no és un govern d'esquerres i no estic plantejant que torni Convergència, perquè el neoliberalisme sense màscara tampoc no solucionarà cap dels reptes actuals. Mentre la Generalitat no canvii la tendència actual, la seva credibilitat serà nul.la.

dilluns, 21 de setembre del 2009

El rigor de la feina dels mestres

Fins fa poc, aquest rigor s'ha mesurat amb la capacitat i l'eficàcia de la seva programació. Però els temps estan canviant. La programació ja no és la eina clau per fer bons aprenentatges. Cada vegada està més clar que a l'escola hem de mantenir un bon equilibri entre allò que creiem que hem d'ensenyar i allò que l'alumnat necessita aprendre (dues coses complementàries però no idèntiques).
I això requereix no una programació, sinó una bona reflexió a posteriori. Hem d'avançar en aquest nou camí molt rigorós. No es tracta d'improvisar sinó de tenir les idees i intencions clares, per tal de poder desenvolupar situacions d'aprenentatge que ens hi portin. I, un cop acabats els processos, fer una bona reflexió, a ser possible compartida, que ens permeti veure que és el que estan aprenent els nostres alumnes.
Això és d'un rigor superior a seguir una programació, o un llibre de text ja que implica una gran flexibilitat, dinamisme, capacitat d'adaptació, creativitat...

diumenge, 20 de setembre del 2009

Les competències a l'escola

La proposta de que el curriculum a l'escola (allò que cal aprendre, allò que hem d'ensenyar) estigui basat en les competències, ha de trasbalsar inèrcies i situacions massa estables.

Aquesta proposta ens canvia la nostra feina, com planifiquem el treball a l'aula, com entenem el rigor de la nostra feina i les feines que hem de realitzar.

L'aprenentatge dels alumnes no és una qüestió que pot planificar-se de forma senzilla i simple. Per això proposem donar la volta a molts dels esquemes de funcionament actualment vigents a l'escola. Això produeix moltes resistències, incoherències, perplexitats, incerteses...
Però la volta que s'ha de fer sobre la base de les millors pràctiques que hi ha a les mateixes escoles.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Música i poesia


Mercat de música viva de Vic.
Diversitat de músiques i poesia.
Una cantant colombiana diu que el seu pais i el nostre són una mateixa família: algú s'enfada.
Quimi Portet, provoca. Marc Parrot recorda. Els altres emocionen des de la seva singularitat.
Passem sota estelades i consignes. Tot respira un color semblant.
Experimentació - Popular - Història - Futur...
Un diabòlic practicant del diabolo ens encandila a plaça.
Mercat de segona mà: la musica a preu de saldo.
Converses al voltant de taules, menjar, gots, amics.
Convoca la música: la cultura: l'art: la humanitat.

...................................................................................

Temps per educar

El temps no és un concepte teòric. Proposar que cal alentir el temps a l'escola no és una proposta teòrica. És una necessitat pràctica si volem fer realment una educació consecuent.

El temps que volem és el temps just. I arribar al temps just és una qüestió d'equilibri i d'art.

El temps ens apressa. Cronos que devora els seus fills. Però no ens adonem que si el temps educatiu no ens serveix per comprendre les coses, és un temps perdut. Encara que hi hagi molts continguts en l'ordre del dia.

Només en la pausa del temps que passa podem trobar l'aprofundiment, l'aprenentatge comprès, el saber que perdura...

Donem temps a les coses, als processos, als aprenentatges. Dels infants i dels adults.

dijous, 17 de setembre del 2009

Dia sense llibre de text


M'arriba la iniciativa que estan promovent un grup d'ensenyants. Tal com ens diuen:



El dia sense llibre de text és una iniciativa que sorgeix d'un grup d'ensenyants preocupats per la tirania del llibre de text (bé, dels editors i dels interessos creats que hi ha al darrere). Es va pensar, per tant, que una acció d'aquest tipus podria servir per consicenciar companys, pares i -sobretot- polítics i mitjans de comunicació, que aquesta no és la millor via per acostar l'escola a la societat del coneixement.

Volem deixar molt clar que la iniciativa no va contra els llibres, sinó contra l'abús del llibre de text (també dels digitals), que ens recorda èpoques no massa llunyanes quan les Enciclopedies tipus Rubio y Álvarez recollien tot el saber que les neurones havien d'acumular, sense que res més enllà existís. El dia sense llibre de text reivindica, de manera pacífica però contundent, un major suport a la innovació (no només la tecnològica), i esdevé un modest reconeixement a tots aquells ensenyants que, amb gran dedicació i il·lusió, pensen que una altra escola és possible.

El dia sense llibre de texto és una oportunidad per explorar conjuntament, amb imaginació i ingeni, noves propostes metodològiques al nostre centre educatiu.

Per tal de canalitzar totes les actuacions hem convingut fer aquesta wiki, que posem a la vostra disposició i a la que us convidem a participar-hi activament.


Més informació a http://diasensellibredetext.wikispaces.com/

Normalitat? Tencologia? Escola del futur?

Algun responsable del Departament d'Educació ha calculat les conseqüències de que les escoles públiques no hagin tingut tots els mestres anomenats l'1 de setembre?

És un bon exercici de competència matemàtica.

Quánts sous s'han estalviat? A que s'han destinat? Quantes hores hauran invertit els equips per refer horaris? Què hauran deixat de fer en aquestes hores? Quants interins s'hauran sentit acollits, amb temps de preparar el que havien de fer, de conèixer minimament l'escola on anava a treballar?

Desenganyeu-vos. Si es retallen els recursos (econòmics, humans, etc) no passa res. L'administració calcula que les escoles poden funcionar amb menys recursos, perque tot esdevé una qüestió quantitativa: hi ha menys hores, doncs es fa menys hores d'atenció a la diversitat. Si no hi ha temps per coordinar-se, ja ens coordinaran els llibres de text, o els ordinadors.

Fer una escola que no aten la diversitat, que no innova, que planteja l'aprenentatge com fa cent anys (explicació de la lliço / preguntes / activitat de la lliçó / correcció / activitats de reforç a casa / avaluació...) no necessita gaires recursos. Que no en demanin més les escoles, que ja en tenen prou! O si no segueixen aquest esquema didàctic -tant comú a les escoles i propiciat pels dissenyadors del curriculum i dels llibres de text...- potser si que en necessitaran més o d'altra qualitat.

Fer l'escola del futur no és, com ens diuen Bill Gates i el Sr. Maragall, tenir ordinadors a les aules. És una qüestió molt més complexa i profunda que no depèn tant de la tecnologia, sino de la ideologia i la pràctica dels educadors.

Hem de recordar, una vegada més, que amb els ordinadors podem fer la mateixa escola de sempre, avorrida, segregadora, poc significativa... Quina pena que hagim d'introduir els ordinadors per fer atractiva l'escola!

Cançons


Escolto Franca Massu cantant cançons de l'Alguer i recupero també un disc antiquissim de la Núria Espert amb cançons del ghetto. Excel.lents les veus, la musicalitat, el missatge... Cor meu, és una cançó bellíssima. I de la Núria Espert em quedo amb "A l'hivern la neu".

dimarts, 15 de setembre del 2009

Una proposta oberta


El llibre "elogi de l'educació lenta" ja està llest. És una proposta per a la reflexió i el diàleg. Si posa en qüestió alguna d'aquestes afirmacions que semblen tan evidents i ens porta a pensar en noves perspectives i noves raons, ja em dono per satisfet. Potser hi trobareu moltes errades. Ho celebro, i encara ho celebraré més si me les dieu. Qui ha dit que no puguem aprendre de l'error?

dilluns, 14 de setembre del 2009

Primer dia. Quina felicitat!

Perquè som tant feliços els mestres el primer dia a l'escola? Arriben els mestres, molt d'hora, per preparar-ho tot. Venen amb els seus millors somriures. Amb ganes de fer petons, abraçades i comentaris als pares i mares de com ha crescut el teu fill, com es nota que veniu descansats... Amb ganeds? Nosaltres també... encara que ens agrdaria tenir uns dies més per preparar les aules, per planificar bé la feina que farem...

Fem petons, encaixades, saludem, ens preguntem per l'estiu i mirem el cel amenaçador d'aquest dilluns de setembre: potser plourà; després fa un xàfec que omple totes les clavegueres i neteja el pati de la pols dels dos mesos. Això ens serveix per descobrir que hi ha un desaigüe no connectat al clavegueram: està allà per fer bonic.

Els nens estan contents i quan surten a 2/4 de 5, també. Alguns s'han retobat i d'altres s'han trobat. Han compartit sensacions i emocions. Al migdia hem ballat i cantat, tots al pati.

Demà serà un altre dia. Els mestres seguirem amb aquesta permanent esquizofrenia: una feina engrescadora a les aules i, fora, seguir demanant tot allò que no arriba i que ens urgeix. Com ens tenen collats des de l'administració, que saben que el nostre contracte blindat amb els nois i noies fa que les coses rutllin, amb o sense recursos...!

dissabte, 12 de setembre del 2009

Qui respon a l'altra banda?

Respon algú dels incompliments dels compromisos amb les escoles?
Algú té encara vergonya de prometre alguna cosa (el que sigui, tant s'hi val) i després retirar la promesa?
Hi ha algú que obre una carta, un email, un missatge... i no respon?
Algú és avaluat a l'altra costat de l'administració?
La vergonya existeix per poder seguir afirmant que no arriben les coses -els materials, els equipaments, les plantilles...- per culpa de l'aplicatiu?


Hi ha algú a l'altra banda?
Hi ha només aplicatius?

On són aquests aplicatius?
A una illa del pacífic? Els controla la Sallander i per això no ens responen?.
Els aplicatius, tenen possibilitat de resposta?
Existeixen?

Només es responen les preguntes quan arriben pel Síndic de Greuges.

Això si, els mitjans de comunicació tenen tota la informació que vulgueu de les escoles. La darrera -ahir al matí- em va sorprendre: el Conseller ens diu que no patim que si agafem la grip, hi ha una bossa de 50000 interins (SIC) disposada per fer front a aquesta eventualitat. Però, llavors, perquè no acaben de cobrir les plantilles de les escoles? Només són interins per la grip?

Crec que una força alienigena (alienació, alienar...) ha ubicat en alguns cervells un aplicatiu sense resposta. Sinó, no entenc tants despropòsits junts.

dijous, 10 de setembre del 2009

El viatge d'una olla


Arriba una olla comprada a Sineu. És una cassola de fang, armada amb filferro, que els meus amics Manolo i Carme em porten des de Mallorca.
Què hi courem? El que sigui, però només serà una excusa per retrobar-nos al voltant d'una taula, per conversar, mirar, badar, gaudir... l'amistat és de les coses més importants que no podem deixar perdre.
L'olla és una excusa pels retrobaments. Al voltant de la taula el temps s'atura. Els meus amics m'envien una aferrada pes coll. Som deutors d'aquest temps que construïm i ens omple la vida.
Molta força per començar el curs.

dimecres, 9 de setembre del 2009

Plantilles i recursos

Polítiques de recursos. En vull parlar extensament, encara que potser no en el bloc. Tinc ganes de fer un article per veure com, entre tots, hem creat una cultura dels recursos que només s'aguanta per criteris quantitatius.
La hipòtesi és: una escola que no innova, ensenya com fa cinquanta anys, no es planteja cap canvi i millora... ja té prou recursos. Una escola que vulgui millorar, canviar, innovar... no en té prou amb els recursos que es reparteixen "equitativament".
Qui ho controla això? Com es mesura? Com es gestiona?
Prometo desenvolupar aquest tema. Sabent que les demandes i reivindicacions contínues sense cap mena de criteri i el poc control que hem fet a nivell d'escola, se'ns han girat en contra. Hem perdut credibilitat de les nostres demandes.

dimarts, 8 de setembre del 2009

Dilluns a Lleida

Avui he anat a l'escola Espiga de Lleida. És una escola pública -ex-cepepc- que tenen interès en fer algun tipus de projecte o pla per tal de revitalitzar el treball en equip. Xerrem durant tres hores, i els hi dono idees, intercanviem punts de vista i quedem per un altre dia. Els claustres necessiten animar-se i des de l'administració tampoc hi ha gaires incentius. És una pena!

M'arriba la normativa de què hem de fer si la grip ens ataca: Ja no parlem de crisi ni de recursos. Em sento una mica estrany amb les normes. Però tot sigui per evitar el contagi. El més curiós de tot: a les escoles no ens assabentarem de quan els nens agafen la grip, a no ser que s'hospitalitzin per algun motiu greu.

Ens falta un mestre a l'escola. Més ben dit, 0'83 mestre. Ja té delicte que es nomenin el dia 7, per estalviar-se pagar set dies (és igual s són interins, els darrers a arribar a l'escola i, per tant, els més necessitats de que els hi expliquin coses, de posar-los al dia... Al senyors i senyores de personal de Via Augusta se'ls en fot la qualitat, amb la condició de que s'estalviin les peles. Són catalans en el pitjor sentit de la paraula. I perdó pels catalans.

Per què l'educació, asupiciada pels polítics i tècnics miops, ha de pagar la crisi, quan hauria de ser el motiu per sortir de la crisi?

Perquè no dimiteixen tots plegats si no es poden garantir els mínims?

O els minims és que els nens estiguin guardats a l'escola, aparcats?

El nostre Conseller ens anuncia que tot va bé i que encara anirà millor.

Felicitats!

diumenge, 6 de setembre del 2009

Diari personal

Vaig començar aquest blog com una mena de diari personal.

Avui han aparescut tres comentaris. No és que em sembli malament, però no ho esperava. És clar que si ho penges a la xarxa, potser és perque penses que algú ho llegirà també.

Podeu veure com allò que em preocupa, miro de redactar-ho i publicar-ho. Sovint les opinions són poc reflexionades i són fetes a mesura que les escric. És una manera de desfogar-me.

I després m'obligo a escriure i publicar poesies, paisatges i alguna recepta que m'emocioni.

Intentaré que tingui més continuïtat que el darrer trimestre del curs.

dissabte, 5 de setembre del 2009

escola 2.1

Ens arriben les informacions sobre com es concretarà a Catalunya la informatització educativa. Això de l'escola 2.0 que aquests últims dies ha anunciat el Sr. Zapatero i el Sr. Gabilondo.

Consideracions primeres:
* Sembla que les famílies catalanes hauran de pagar.
* La proposta és homogènia per a tothom: no respecta els ritmes, els models ni els projectes que les escoles tenen. La nostra escola no té inversió del Departament per a fer el seu projecte d'introducció de les tecnologies.
* A diferència de la proposta del MEC aquí es pagarà una llicència per poder utilitzar materials de les editorials. El Ministeri està promovent una potent base de dades que permeti al professorat, dissenyar els propis materials. Seguirem depenent de les editorials que la única cosa que volen és perpetuar el seu negoci. La cultura del manual com a única font d'informació no es trenca.
* No es pensa en el tema de la motivació i la preparació del professorat. Tots ho han de fer i prou.
* No s'analitza l'estat de les xarxes a les escoles. Com per pensar que ara podrem connectar d'avui per demà 50 ordinadors més i tenir una connexió estable i fluïda.

La mesura suposa un nou flash de propaganda amb poca efectivitat. No dic que no en pugui tenir, però la relació inversió/ innovació i, sobretot, continuïtat del projecte, és molt discutible. L'escepticisme guanya terreny.

Consideració segona: La introducció de la tecnologia a l'escola és prou important com per fer-la ben feta, sinó arribarà a qui arriben sempre les coses: si no democratitzem i socialitzem els avenços tecnològics, al final es produeix més desigualtat.

dijous, 3 de setembre del 2009

Més, abans i més ràpid?

Aquestes són tres consignes de la nostra societat. Tot ha de ser així: les relacions, les vivències, les accions... i també els objectes, les màquines... Relacionem més, abans i més ràpid amb millor. I després te n'adones que tots aquests tres objectius condueixen a la precipitació, a la superficialitat... Trobar el temps just, que no és ni el de la lentitud inoperant de la burocràcia, ni la velocitat imposada que no deixa assaborir el teu camí: Aquest és la intenció de la proposta de l'educació lenta. I fer les coses quan toquen -en tot cas, anticipar-se per estimular- i fer-ne les justes, que de la quantitat mai se'n desprén la qualitat.

Elogi de l'educació lenta


La Cinta em telefona que ja ha sortit el llibre. Demà el podré veure, fullejar... Espero que agradi o, si més no, provoqui debats, reflexions, "contres"... El silenci, de vegades, ens fa mal. Hem de fer sentir els nostres pensaments i no tenir por a contrastar-los. En tot moment. És un bon acte educatiu.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Primers dies

Els mestres arriben a l'escola. Uns quants a 2/4 de 9 del matí del dia 1. La resta a les 9. Algun despistat una mica més tard. Res d'important. Bon ambient. Venim amb ganes, engrescats, els nous, espectants.
Ens saludem, riem, ens mirem, ens piropegem... Després, al cap d'una estona, comencem a treballar: repartiment de cursos, calendari de treball...
Malgrat que les propostes que fem no són còmodes, són ben acollides. L'horari és l'oficial i ningú ho qüestiona, encara que se sap que a molts centres no es compleix l'horari aquests dies.
Hi ha coses que no m'agraden del nostre col.lectiu: una és el fet de saltar-se algunes obligacions i paral.lelament exigir millors condicions o recursos. Observo en alguns col.lectius poca serietat i professionalitat. Això ens fa mal i desqualifica algunes de les demandes que fem.
Som un col.lectiu amb drets però també amb deures. Algun dia ho entendrem?
A l'escola, els mestres del nostre equip treballen molt i es cansen. Però ho fan amb una gran convicció de que és una responsabilitat professional, assumida i compartida.
Fer equip, en aquestes circumstàncies, és més fàcil. El bon treball de tothom és la condició per mantenir aquesta línia.