divendres, 27 de març del 2015

Indagar en noves direccions

Indagar.

Plantejar nous models d'aprenentatge.

Mentre el curriculum oficial es manté en un sistema de competències que quasi no es diferencien de les assignatures de sempre, la realitat ens porta a l'evidència que el curriculum, literalment, fa figa per tots cantons.

Que la rigidesa i fragmentació del què fem a les escoles no porta enlloc. I la rigidesa està a l'espai, al curriculum, als horaris i els temps de l'administració, a la formació inicial i a la permanent...

Deia Dewey, fa quasi 100 anys, que el curriculum havia de basar-se en les ciències i les arts. I la realitat del dia a dia, ens posa sobre la taula, que tot gira al voltant de tres preguntes claus que donen sentit a qualsevol aprenentatge: qui sóc, qui m'envolta i com puc tenir totes les eines i recursos que em puguin ajudar entendre, interpretar i relacionar-me amb el meu entorn i amb mi mateix.

Aquí no hi ha ni continguts separats, ni assignatures. I això és el  que veritablement interessa i dóna sentit al que es pot fer a les aules. Els finlandesos es veu que ja parlen de fenòmens com a eixos del treball a les aules.

Les nostres evidencies i experiències d'aula ens porten cap a aquests nous camins. Hem de treballar en aquesta línia transversal i interdisciplinar que és la que veritablement dóna sentit als aprenentatges que els nens i nenes fan a les aules, i els fa comprendre i avançar en el seu itinerari de creixement educatiu i com a persona.

Ens hi juguem el futur de les nostres escoles, sinó volem ser engolits per la pròpia societat del coneixement. Una societat que no dubtarà en substituir part de les nostres funcions, no les més importants, sens dubte, amb qualsevol giny més eficaç.

dimecres, 25 de març del 2015

FUNCIÓ PÚBLICA

Avui han sortit els resultats provisionals del concurs de trasllats de la funció pública dels mestres.

Quin sistema més obsolet! Sostingut per sindicats corporatius, administracions que no valoren la qualitat de l'escola, rèmores, corporativismes i mecanismes propis d'una societat patriarcal, antiga, que defensa els privilegis i que no aposta per una estabilitat en les funcions dels treballadors dels serveis públics que equilibrin drets i deures, i que compaginin els drets individuals i els drets col.lectius de la societat i la comunitat educativa.

Fins quan sostindrem aquesta situació? I el més incert és que qualsevol canvi, a més, pot esdevenir una nova involució.

Quina importància donem a l'educació? Per aquestes lleis -funció pública-, reglamentacions -concurs general de trasllats- i actuacions concretes -de tots i de tothom- ho sabreu.

Quants canvis estem disposats a assumir? Quants privilegis a perdre? Quants esforços de tots i de tothom per fer una escola i una educació transformadora?

Potser trobareu massa agosarat relacionar un concurs de trasllats amb tot això, però, darrerament, hi veig cada vegada més vincles. I veig també com, administració rere administració, sigui del color que sigui i, sindicat rere sindicat, sigui de la tendència que sigui, no plantegen cap alternativa seriosa.

El cielo se hace a mano y sin permiso, com canta Silvio Rodriguez. Això ja ho sabem, però ens ho podrien posar més fàcil...

Per una escola amb uns aprenentatges de qualitat, de tots i per a tots. No defallim companys!

Tots a l'escola, 10 anys

Demà és un dia especial per l'escola.

Durant 10 anys, cada primavera, els pares i les mares de l'escola han organitzat aquest dia en el que compartim directament experiències educatives.

Demà l'entrada serà espectacular.

Plena d'emocions.

Allò que és més important per l'aprenentatge.

Felicitats, escola!

I gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible: des dels que vàreu fer la proposta fa més de deu anys, als que us heu incorporat aquest curs per dur-la a terme.



dilluns, 23 de març del 2015

Tots a l'escola i poesia

Enguany , per desè any consecutiu organitzem el tots a l'escola. És una activitat ja emblemàtica del nostre funcionament. Aquest any el tema és el petit príncep. Ja sabem que ha passat el 70è aniversari però la proposta era suficientment atractiva com per aplegar un munt de tallers i activitats en el programa.


Haig de dir que la creativitat m'ha impactat. Només veient els títols dels tallers que fan, pares i mares, aquest dies, amb l'entusiasme de les famílies dels primers cursos i l'experiència dels que entomen les propostes pels més grans, se'm desperta una emoció molt positiva.

Els ulls miren l'escola i, a l'escola, els implicats ens mirem d'una altra manera. Es la força del petit príncep? Lluny de pensar en el nou esforç / repte que ens proposem hi ha la Il·lusió, la sorpresa, la implicació, l'amor pels infants i la seva educació.

I això val mes que qualsevol planificació. I és la millor competència que podem transmetre.

ESTRELLES I RODA DE PLANETES AMB MÚSICA DE SAXO
L’HOME SERIÓS QUE COMPTAVA ESTELS
L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS
SERP GOLAFRE
L’ANIMAL IMAGINARI
RES ÉS EL QUE SEMBLA
EL PETIT PRÍNCEP GRAN, REPUBLICÀ I PUNK
… i unes quantes propostes més …

L'important és invisible als ulls, diu un taller. Doncs no, aquesta vegada és visible en els ulls de totes les famílies i les mestres i els mestres que contribueixen cada curs a que sigui possible.


Felicitats pels 10 anys i que, com a mínim tinguem forca per celebrar-ho deu anys més.

divendres, 20 de març del 2015

ESKOLES PUBLIKES DE KATALUNYA: FEM MOLTA FEINA I NO TENIM EL RECOLZAMENT QUE NECESSITEM PER FER-LA

KONSORCI D'EDUKACIO DE KATALUNYA
Comunicat de premsa.

Resum de la roda de premsa que, amb caràcter d'urgència, van realitzar el passat 10 de març de 2015

Les eskoles públikes, agrupades en aquest konsorci, fan saber el següent:

Des de fa mes de deu anys estan duent a terme de forma constant, un canvi profund i estructural en les nostres metodologies, orientacions, models curriculars i organitzatius per donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat matriculat en les nostres escoles.

Aquest canvi suposa entre moltes altres coses les següents:
  • Plantejar-se la necessitat de que tot l'alumnat té dret a una bona educació sigui quin sigui el seu origen i la seva situació personal.
  • Respectar el seus ritmes, interessos i capacitats individuals amb una organització curricular que no limiti ni condicioni el futur de desenvolupament de la seva persona.
  • Suprimir la distribució fragmentada dels horaris i de les assignatures, afavorint treballs, projectes i situacions que plantegin els aprenentatges des de la interdisciplinarietat i des de l'apropament als problemes reals i significatius de la vida i la societat.
  • Potenciar models organitzatius que facilitin el treball en equip, la distribució de la gestió i la responsabilitat del col.lectiu professional i la implicació de tota la comunitat, famílies i alumnat, en la gestió i el govern dels centres.
  • Treballar amb tota mena de materials, inclosos o no els llibres de text que, en cap cas, constitueixen el material central de treball.
  • Potenciar una nova professionalitat docent que, des de l'autonomia i l'exercici de la responsabilitat, faci possible aquests canvis.
  • Treballar per una nova cultura dels centres educatius que potencii sobretot, el respecte als temps dels infants, que compagini el plaer pel saber i l'esforç per l'aprenentatge i que transformi les escoles en unes institucions vives, creatives, responsables, interdependents amb l'entorn i d'altres col.lectius docents, que plantegin el treball en xarxa com la millor manera d'avançar cap a una nova escola pública de qualitat.

Aquestes, entre d'altres que no esmentem però que també constitueixen senyals d'identitat de moltes d'aquestes eskoles Públikes, s'estan desenvolupant amb el recolzament d'algunes persones que treballen en l'administració educativa. D'altres hi donen recolzament amb la boca petita i en la intimitat. Mentre que la majoria que estan en lloc de responsabilitats les toleren o permeten, però no les impulsen, ni faciliten, ni recolzen.

Es per això que ens veiem obligats a defensar aquest nou model que combina o intenta combinar els millors avenços de la ciencia educativa, els millors principis que han caracteritzàt l'educació de qualitat del nostre país, en un context d'escola publika, de tots i per a tothom, lluny de seleccions classistes, directes i indirectes que practiquen altres centres d'ensenyament. I també el millor entusiasme per la feina d'educar i de contribuir a una societat millor, més justa i equitativa.

No amaguem les dificultats en la pàactica degut a que alguns col.lectius professionals pressionats per l'administració, de vegades per l'entorn i responent mecànicament a algunes demandes que la societat i determinats estaments polítics fan a l'escola, creen inseguretats i mantenen unes maneres de fer, educar i entendre la feina d'escoles i de mestres, com una feina tècnica, meritocracia, selectiva, en la que no es té en compte els valors i l'ètica que cal construir, sinó solament els requeriments d'alguns sectors econòmics i corporatius que només actuen en benefici propi.

Aquests col.lectius voldrien una altra escola i necessiten el context administratiu, de formació i recursos, que faci possible també la seva reprofessionalitzcio.

Fem una crida als professionals de l'educació que treballen en la nostra línia a seguir treballant i reivindicant aquest model més adient a la nostra societat i a les seves necessitats de futur. Només amb el treball constant i quotidià en els nostres centres edukatius farem possible el que Kant ens proposava fa temps: l'educació ha de servir per fer persones lliures, amb capacitat de pensar per elles mateixes.

Donem testimoni de les nostres pràctiques que poden ser avaluades per la societat i l'administració, a la vegada que exigim el recolzament, l'estímul i la flexibilitat suficient per organitzar les nostres escoles des de l'autonomia i responsabilitat de cada comunitat.

Fem nostre l'eslògan del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) de l'any 1936: Escola Nova, Poble Lliure. Una part d'aquesta nova escola es la que, amb totes les dificultats internes i externes que encara patim,  intentem fer dia a dia.

Katalunya, 20 de març de 2015

Nota: aquesta nota s'ampliarà en dies successius i amb altres comunikats.
KONSORCI D'EDUKACIO PUBLIKA DE KATALUNYA

L'aigua



Dos peixos joves que estan nedant al mar, es troben a un peix més veterà, en direcció contrària.
Aquest es dirigeix a la parella i els hi diu: Bon dia, nois (o peixets). Com està l'aigua? -els hi pregunta.

Els dos peixets (o nois) segueixen nedant, fins que al cap de dos o tres rocams, un pregunta a l'altre: Què és això de l'aigua?


La utilitat de l'inútil. Nuccio Ordine