dimarts, 28 d’abril del 2015

Més recursos, per a què?

Més atenció a la salut mental a les escoles arran del cas del Joan Fuster 
Diari Ara, 28 d'abril de 2015





Cada vegada que un fet trasbalsa la quotidianitat de les nostres vides, tot es remou i comencen a replantejar-ho tot.

Ens ha passat amb la mort del mestre de l’Institut de la Sagrera.

En el moment de la notícia estava en una reunió i em vaig sentir molt malament. De seguida, va passar pel meu pensament molts moments viscuts al llarg de la meva vida com a mestre.

Els mestres no som especialistes en cap de les branques del coneixement de la ment humana. Però tenim un sentit, basat en l’acumulació d’experiències i en l’observació dels infants,  que ens fa estar alerta en alguns comportaments, de vegades ingenus, anecdòtics o poc significatius.

Em va passar pel pensament, també a part d'alguns infants,  totes les vegades que hem reclamat algun tipus de suport al Departament d’Ensenyament i la resposta ha estat dilatada en el temps, inexistent o tirant pilotes fora.

Sempre penses que et pots equivocar, perquè confies amb tot el teu alumnat i penses que l’escola encara té capacitat de compensar situacions conflictives, de posar fre a injustícies, de calmar ànims o d’acompanyar infants que necessiten afecte per superar les seves mancances i els entrebancs que la vida els hi posa constantment.

Però sense un suport, reclamat insistentment tantes vegades, les bones intencions s’ofeguen en el pou de la indiferència i, al final, arribes a la conclusió de que hem de seguir treballant i, alhora, creuar els dits perquè un comportament concret, una manca d’habilitat, un fet inusual i no previst, no es converteixi en un carreró sense sortida o en un esdeveniment sense volta enrere.

Vivim en una societat que, de forma demagògica, reclama a l’escola aquells valors i actituds que no és capaç de transmetre: esforç, diàleg, convivència, pau... Els exemples que ens arriben des de totes les instàncies externes són precisament els contraris: violència, mínim esforç, cridòria, competitivitat i selecció...

Necessitem reafirmar els valors de la cultura present a l’escola. I, necessitem, més que mai, sensibilitat des dels qui ens governen, per poder-ho afrontar sense demagògies i amb els recursos adients. No perquè hi ha un fet puntual, sinó perquè està en la seva agenda. I la seva agenda hauria de plasmar-se en els seus programes electorals i en les seves pràctiques quotidianes. 


Em llegiré amb atenció els programes per saber a què m’haig d’atendre. De les seves practiques, només podria dir allò que em deia la meva mare: Només se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona. 

dilluns, 20 d’abril del 2015

Camí cap a l'escola

La Laura camina cap a casa. Venen d'una festa de l'escola amb els seus fills, el Lucas i la Maria. Han estat veient cinema, menjant botifarra i crispetes, i compartint amb moltes altres famílies una tarda de divendres. 

Viuen lluny i estan cansats. Sobretot el petit. Viuen en una gran ciutat, per tant, no hi ha problema en agafar un taxi. Però la proposta és rebutjada categòricament per la Maria. Al matí ha anat a veure amb els seus companys, "Camino a la escuela". Ha sortit impressionada de les quatre històries i, tot i que llunyanes, s'hi ha identificat. Li ha commogut alguna cosa dintre seu. 

Arguments, sensacions, emocions...Més enllà de l'emoció amb la que la Maria explica els detalls del documental, es traspua la sensibilitat que mostra davant el fet de veure com altres infants d'altres realitats llunyanes ho tenen molt fotut però que,  tot i així, tenen una capacitat de lluita i resiliència increïble... La Maria ha captat l'essència de la pel.lícula, ha entès la sort que tenim d'haver nascut aquí, el valor que té poder anar a l'escola cada dia, i que queda molta feina per fer a nivell de drets dels infants.





Xerrant, xerrant, han oblidat als taxis que passaven amb llum verda, i han arribat a casa.

(això és un fragment del correu que m'ha enviat la Laura)

Quan arribo a casa llegeixo el titular de l'Ara: "L’accés a l’educació, la millor medicina contra les desigualtats, segueix sent un problema mundial".
Gràcies pel testimoni. 

dimecres, 15 d’abril del 2015

Educació lenta, encara...

L'educació lenta encara es una oportunitat per reflexionar sobre l'escola, el curriculum, els aprenentatges... Segurament la reflexió sobre el temps no pot ser la única que hem de fer a l'escola. Però si que és una bona excusa per posar-nos a pensar i a repensar l'escola que necessitem. 

Dos articles en dos llocs molt diferents.

Educaixa, aquest portal amb recursos educatius de la "idem".

Al Bloc del Slow moviment. Hi ha poques referències a nivell educatiu i aquesta és una d'elles.


A la xarxa n'hi ha moltes més. Comença ser un tema que moltes persones relacionades amb l'educació s'estan replantejant. Tant de bò, començant pel temps, puguem pensar en altres coses, tambe importants a nivell educatiu.








Imatge de Kairos, el déu  que representa el temps que necessita alguna cosa per poder ser (per esdevenir).











diumenge, 12 d’abril del 2015

Un programa per a les municipals?

Mira...  de tant preguntar, al final surt un programa. Tinc interès per veure quines propostes fan els futurs alcaldables a la ciutat de Barcelona. No és que no m'interessin les altres ciutats i que no pensi que, de ben segur, hi hauran propostes interessants en moltes altres poblacions però, Barcelona, hauria de ser un símbol... Així m'ho imagino.

Després que algunes persones em preguntessin, he ordenat les meves notes i heus aquí el que proposaria. Ja sé que és fàcil veure els toros des de la barrera... però els ciutadans de carrer, crec que també tenim dret a opinar. Encara que la majoria de propostes siguin titllades d'utòpiques. Sobretot pels que potser les haurien de dur a la pràctica.

Jo diria que son, més aviat, eutòpiques. No sabeu que vol dir aquesta paraula? Doncs, ja teniu feina....

Una darrera qüestió: Es poden afegir més idees. De fet, els programes s'haurien de fer articulant mecanismes de participació ciutadana... Podeu afegir-hi suggeriments.



No són tant difícils les propostes.  Es tracta de posar-hi voluntat política. La mateixa que va portar l'alcalde Albert Bastardas al 1907, abans que existís la Mancomunitat, a aprovar un pressupost extraordinari de Cultura, en el qual proposava la creació d'escoles públiques sota els principis de la gratuïtat, la catalanitat, la coeducació i la laïcitat. Un programa que no va poder posar-se en marxa fins la segona república. 

No dono més informació. Amb aquesta ja n'hi ha prou. 




PROPOSTES PER L'EDUKACIÓ A LA CIUTAT DE BARCELONA

Apostar per exercir plenes kompetències a nivell edukatiu (administració kilòmetre zero):
  • Consorci d'educació amb amplies competències. Negociació amb el Departament d'Ensenyament per descentralitzar els aspectes claus pedagògics i organitzatius. Inclòs per exemple el curriculum.
  • Dissolució del IME i integració de totes les competències en el consorci.
  • Orientar la política municipal educativa a la consolidació d'una xarxa potent d'escola publica, de forma no exclusiva.
  • Potenciar la col.laboracio amb altres municipis o nuclis comarcals per tal de facilitar la
    interconnexió entre experiències d'innovació i millora, afavorint l'intercanvi d'experiències a nivell municipal.
  • Concretar estratègies de participació i implicacio de tots els agents educatius en l'elaboració de polítiques educatives municipals (professorat, famílies, alumnat, entitats socials, etc.). Canvis en els Consells Escolars de districte i municipal. 
  • Renovació a fons sota criteris professionals i pedagògics del personal de l'administració
    educativa.

    Pressupost extraordinari per tal de:
  • Ampliar l'oferta educativa dels 0 3, amb llars d'infants i altres serveis i ofertes complementàries. Assegurar l'accés i la gratuïtat quan sigui necessari , així com una orientació i qualitat pedagògica del conjunt de l'oferta.
  • Impulsar processos d'innovació i formacio a les etapes i centres d'educació infantil, primaria i ESO. Incentivació d' activitats d'intercanvi i col.laboracio entre centres educatius. Potenciació de l'autonomia dels centres i la professionalització dels docents. Programes de formació pedagògica per als equips directius dels centres.
  • Programes d'inclusio i cohesió social. Modificació dels criteris d'escolarització. Ajuts per la gratuïtat. Millora de l'actuació i coordinació dels serveis socials.
  • Impulsar tot tipus de programes d'interconnexiô i col.laboració entre les diferents xarxes i institucions educatives i culturals de la ciutat (universitat, fundacions, museus, centres educatius, etc.), incloses les empreses i centres de recerca (àmbit de la secundària postobligatòria i la formacio professional).
  • Millorar i ampliar l'oferta publica d'ensenyament donant resposta a la creixent demanda de places públiques. Creació d'instituts escola. 

dijous, 9 d’abril del 2015

Tots a l'escola. Els mestres.

Els mestres també fem el tots a l'escola. És una jornada intensa que ens serveix per formar-nos, intercanviar reflexió i propostes.

Aquest any, a la tarda, vàrem fer una activitat plástica que hem deixat a la sala de mestres.

Els responsables de la proposta n'han fet un resum en el seu bloc.

Una activitat que ens ha deixat un molt bon regust de boca.