dijous, 6 de març del 2008

La cultura de l'esforç

Quan diem que el sistema educatiu no ha valorat suficientment la cultura de l’esforç, a què ens referim? Ho escolto sovint a la ràdio, no solament per part de tertulians desinformats sinó també en la veu de companys i companyes de professió.

Qui no ho ha valorat? Quin mestre no ha ressaltat quan algun alumne, a l’aula, ha demostrat una bona feina que, segur, ha partit de la intenció i el desig i a través de l’esforç ha aconseguit un resultat excel·lent?

La cultura de l’esforç ha de comença per nosaltres mateixos, per analitzar què tenim entre mans, com podem enganxar a tots i cadascun dels nostres alumnes les ganes d’aprendre.

Hi ha millor manera d’afavorir l’esforç? Quan ens esforcem els adults? O bé quan tenim una pressió molt forta externa –familiar, social, econòmica...- cosa que, en principi no tenen les petites persones que conviuen amb nosaltres a les aules, o bé quan tenim ganes d’aprendre, de fer, de saber... Encomanem aquestes ganes a tothom? Som capaços d’obrir camins, expectatives, il.lusions a tots i cadascun d’ells?

Potser és aquesta la clau de volta i deixar d’anàlisis generals i poc concrets en els que situem en un enemic virtual els problemes de l’escola.
Esforcem-nos-hi.