dimarts, 17 de març de 2009

TEMPS DE BRUNYOLS

Temps de brunyols. De "brunyols de curesma" que diuen el meu poble. Una vegada vaig sentir que definien la comarca de l'Empordà com tots els pobles que, durant la quaresma (la curesma, que diuen) fan brunyols. Potser és inexacte, ja que si fos així, hi haurien annexions a comarques veïnes. A més de les pastisseries d'arreu que aprofiten l'avinantesa per vendre uns bunyols que fan honor al seu nom i no tenen rs a veure amb la cremositat dels que es fan encara a moltes cases de l'Empordà.
Fa temps que no en faig. Potser perque no tinc gaire temps i aquesta menja necessita repòs, a més de bons ingredients... A casa meva era una litúrgia. Dimecres es pastaven, i dijous al matí es fregien i duraven fins al dilluns de pàsqua, fent la competència a les mones que arribaven (encara que el meu padrí no me'n va regalar mai cap).
Els brunyols tenen tres aromes importants. El que desprèn la pasta, lleugerament agre, del llevat i la farina. El que desprèn el fregit, que omple els carrers durant els dies de la quaresma. I, finalment, el que desprenen els brunyols fets, barreja de sucre, xeliandria, matafaluga... Quan els mossegues és quan desprenen aquest darrer aroma.
Menjar brunyols em torna a la infància. Quan els compro, ha de ser en llocs concrets; Can Facundo a Palafrugell, Can Massot a la Bisbal...
Una delícia que no es pot perdre.