Final de curs

El curs fa quatre dies que s'ha acabat. És hora de fer balanç, allò que oficialment en diuen "la memòria". Què recordarem d'aquest curs? Quantes emocions? Quins moments? Seran els mateixos els dels i de les mestres i els dels nens i nenes de l'escola? Segurament que no. Nosaltres recordatem aquell dia que vam sortir  contents de l'aula, amb alguna activitat molt reeixida, una conversa suggerent, la feina feta d'un alumne en el que havíem confiat poc fins aquell dia...

Els alumnes recordaran segurament esdeveniments més singulars: les colònies, per a alguns, les primeres... O aquella actuació davant dels pares i mares,  o aquella cançó regal que vàrem fer a l'escola i que vàrem cantar emocionats... o la sortida de tots plegats a la platja. Segurament no es recordaran de quan van acabar aquell projecte que els hi va portat tanta feina o quan van resoldre el problema de mates que tant els amoinava.

Quan fem balanç, memòria, hem de fixar-nos en la gran quantitat de coses que ens han passat i que ens han omplert de satisfaccions en molts moments. I hem de ser capaços també de nuetralitzar els desencontres, les retallades, aquell punt no entès, el claustre en que van saltar xispes o aquella tarda en que a l'aula, semblava que hi havia de tot menys ganes de treballar.

L'educació és tant imprevisible! El que ens passa és el mateix que li passa al pagès que arriba un dia a la vinya i veu que el raïm està al punt just per ser collit i a punt de  començar la verema. O quan aquella dia que havia començat amenaçador, desemboca a migdia en una pedregada...

Els mestres i les mestres sembrem, reguem, cuidem, vigilem, acompanyem... però al final la collita no podem predir-la  i del procés recordem aquella matinada plena de llum o aquella tarda en que el sol vermell ens enlluernava mentre tornàvem a casa. No som dels que en un full blanc amb un puntet negre, només veiem el puntet negre.

Hem fet aquest balanç i crec que hem encertat bastantes coses. No podem queixar-nos. L'escola rutlla, malgrat tots els entrebancs. És una institució viva. Que creix i es transforma. Amb unes gotes d'insatisfacció permanent, però amb una gran confiança en el present i en el futur.