dijous, 30 de juny de 2011

El mar

El bloc és una mena de mirall per on passen els tòpics de la teva vida. Ara que hi ha una mica de temps per anar canviant dissenys, incorporem el mar. 

I aprofitem per recordar un poema de Salvador Espriu...

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
      que són passats per sempre.

dimarts, 28 de juny de 2011

L'educació lenta viatja

Aquesta vegada a França, on a finals d'agost començarà a distribuir-se la traducció del llibre. Tant de bo, sorgeixin més iniciatives en aquesta línia. Gràcies Jean Pierre (Lepri). Sense ell això no hagués estat possible.

En Jean Pierre Lepri el podeu conéixer al blog Accueil, impulsant una "educació autèntica". Una persona entusiasta, que encomana il.lusió per l'educació i que, un bon dia em va telefonar per dir-me que s'havia llegit el meu llibre i l'interesava molt.

Aquí teniu el resultat.  

dilluns, 27 de juny de 2011

Debats prioritaris

En aquests darrers mesos hem viscut molts debats a l'entorn de l'educació. Els medis se n'han fet ressó. Estem acostumats a que els debats que es fan a les escoles estiguin marcats o bé pels tecnicismes i la burocràcia o bé per l'entorn mediàtic. És clar que els debats mediàtics també són importants, però també podríem fer l'esforç d'intentar que aquests fossin  més educatius. Un altre dia parlaré dels burocràtics.

En aquest sentiit haig de fer un elogi del suplement Criatures del diari Ara. Crec que és un exemple de com es pot fer una informació a l'abast de tothom, amb uns bons criteris educatius i amb aportacions que, en un percentatge molt gran, són positives, pràctiques i contribueixen amb arguments a una reflexió serena i aprofundida de temes educatius actuals. No em perdo les columnes dels meus amics Jaume Cela i Juli Palou, ni tampoc les d'Eva Bach, Maria Jesús Comellas i Jaume Funes. No desmereixo les altres, però aquestes quatre per mi són de lectura obligada. 

En un moment de manca de recursos, el nostre temps és molt valuós. Encertar el tipus de debat necessari a nivell d'escola, també. Tots hi hem de contribuir. Una manera pràctica és no fer cap mena de cas als debats superficials i inútils que estem patint en els darrers mesos. Us imagineu quins?

diumenge, 26 de juny de 2011

Final de curs

El curs fa quatre dies que s'ha acabat. És hora de fer balanç, allò que oficialment en diuen "la memòria". Què recordarem d'aquest curs? Quantes emocions? Quins moments? Seran els mateixos els dels i de les mestres i els dels nens i nenes de l'escola? Segurament que no. Nosaltres recordatem aquell dia que vam sortir  contents de l'aula, amb alguna activitat molt reeixida, una conversa suggerent, la feina feta d'un alumne en el que havíem confiat poc fins aquell dia...

Els alumnes recordaran segurament esdeveniments més singulars: les colònies, per a alguns, les primeres... O aquella actuació davant dels pares i mares,  o aquella cançó regal que vàrem fer a l'escola i que vàrem cantar emocionats... o la sortida de tots plegats a la platja. Segurament no es recordaran de quan van acabar aquell projecte que els hi va portat tanta feina o quan van resoldre el problema de mates que tant els amoinava.

Quan fem balanç, memòria, hem de fixar-nos en la gran quantitat de coses que ens han passat i que ens han omplert de satisfaccions en molts moments. I hem de ser capaços també de nuetralitzar els desencontres, les retallades, aquell punt no entès, el claustre en que van saltar xispes o aquella tarda en que a l'aula, semblava que hi havia de tot menys ganes de treballar.

L'educació és tant imprevisible! El que ens passa és el mateix que li passa al pagès que arriba un dia a la vinya i veu que el raïm està al punt just per ser collit i a punt de  començar la verema. O quan aquella dia que havia començat amenaçador, desemboca a migdia en una pedregada...

Els mestres i les mestres sembrem, reguem, cuidem, vigilem, acompanyem... però al final la collita no podem predir-la  i del procés recordem aquella matinada plena de llum o aquella tarda en que el sol vermell ens enlluernava mentre tornàvem a casa. No som dels que en un full blanc amb un puntet negre, només veiem el puntet negre.

Hem fet aquest balanç i crec que hem encertat bastantes coses. No podem queixar-nos. L'escola rutlla, malgrat tots els entrebancs. És una institució viva. Que creix i es transforma. Amb unes gotes d'insatisfacció permanent, però amb una gran confiança en el present i en el futur.

dissabte, 25 de juny de 2011

Matí de Sant Joan

... Bota un cavall, toca un fabiol
i un crit antic de gin i festa
s'escampa per l'illa com foc
des de l'oest com una pesta ... 

Joan Manuel Serrat
Sant Joan, sant joanet a Ciutadella.

Descans després d'un final de curs trepidant.

Reprenc el bloc. Mig any de silenci. Moltes coses a comentar. Ho anirem fent.