dijous, 26 de març de 2015

Indagar en noves direccions

Indagar.

Plantejar nous models d'aprenentatge.

Mentre el curriculum oficial es manté en un sistema de competències que quasi no es diferencien de les assignatures de sempre, la realitat ens porta a l'evidència que el curriculum, literalment, fa figa per tots cantons.

Que la rigidesa i fragmentació del què fem a les escoles no porta enlloc. I la rigidesa està a l'espai, al curriculum, als horaris i els temps de l'administració, a la formació inicial i a la permanent...

Deia Dewey, fa quasi 100 anys, que el curriculum havia de basar-se en les ciències i les arts. I la realitat del dia a dia, ens posa sobre la taula, que tot gira al voltant de tres preguntes claus que donen sentit a qualsevol aprenentatge: qui sóc, qui m'envolta i com puc tenir totes les eines i recursos que em puguin ajudar entendre, interpretar i relacionar-me amb el meu entorn i amb mi mateix.

Aquí no hi ha ni continguts separats, ni assignatures. I això és el  que veritablement interessa i dóna sentit al que es pot fer a les aules. Els finlandesos es veu que ja parlen de fenòmens com a eixos del treball a les aules.

Les nostres evidencies i experiències d'aula ens porten cap a aquests nous camins. Hem de treballar en aquesta línia transversal i interdisciplinar que és la que veritablement dóna sentit als aprenentatges que els nens i nenes fan a les aules, i els fa comprendre i avançar en el seu itinerari de creixement educatiu i com a persona.

Ens hi juguem el futur de les nostres escoles, sinó volem ser engolits per la pròpia societat del coneixement. Una societat que no dubtarà en substituir part de les nostres funcions, no les més importants, sens dubte, amb qualsevol giny més eficaç.

1 comentari:

Anònim ha dit...

De vacances... però els pensaments tornen sovint a l'escola, als infants, a la manera de fer de mestre... La vida, oi? Els pensaments tornen a la vida! Que no és fragmentada! Que el pensament, el sentir, el viure... no diferencien entre vacances i escola. Això de viure no està compartimentat tampoc, com el saber de les criatures, les ganes de créixer, d'emocionar-se en una proposta, un conte, un collage o un enigma a resoldre. I com ho farem els mestres, per estar a l'alçada? Per no dissimular més i atrevir-nos a abordar l'escola amb una mirada potent i global, que doni resposta i aculli les veritables necessitats d'aprendre i de créixer de les nostres criatures. Com ho farem? Si ningú no ens ho va ensenyar ni s'ensenya a les facultats... Si ningú que redacta lleis ens anima en aquesta direcció... Quin vertígen! Quina por al buit! Com sempre, les autèntiques revolucions es comencen des d'a baix. Desenes de mestres inquiets i generosos que es qüestionen la seva feina. Optimista de mena, vull confiar que el tsunami engrescador de les aules arribi amunt, a les taules de les ments pensants que dibuixen plans d'estudi de formació de mestres i currículums escolars. Que també arribi a les taules dels que prioritzen els pressupostos i els dinerons, també, és clar. Però ens cal principalment un canvi de mirada a les nostres escoles i la nostra educació, si volem acompanyar com es mereixen els nens i nenes del segle XXI. Ara que ve la Primavera..., confiem en els petits canvis generats per mestres generosos i valents. La Taca d'Oli!

Núria