CONVERSA AMB EL CHATGPT SOBRE CREACIÓ ARTÍSTICA. 2/3/25
J. Participo en una tertúlia literària i en la propera sessió debatrem sobre la IA i la creació artística. M'agradaria conversar amb tu, per saber que saps sobre aquest tema. Et sembla bé?
Em sembla perfecte, i m’encanta que es parli d’aquest tema en una tertúlia literària! La relació entre la intel·ligència artificial i la creació artística és apassionant i molt actual. Podem parlar tant d’aspectes tècnics (com funciona la IA en la generació de textos, imatges, música…) com de qüestions ètiques, filosòfiques o estètiques: autoria, originalitat, inspiració, drets d’autor, etc.
Per on t’agradaria començar? Vols enfocar-ho des d’una perspectiva literària, artística en general, o vols saber què puc fer jo com a IA en aquest àmbit?
J. En primer lloc et vull preguntar quina relació penses que hi ha entre els dos conceptes: IA i creació artística.
Una gran pregunta per començar. La relació entre intel·ligència artificial (IA) i creació artística és complexa i evolutiva. A grans trets, es poden considerar dues línies d’interacció principals:
1. La IA com a eina per a la creació
Aquí la IA actua com una eina que artistes, escriptors, músics, etc., poden utilitzar per ampliar les seves possibilitats creatives. És comparable a com la càmera va transformar la pintura o com els sintetitzadors van canviar la música.
Exemples:
Escriptors que usen IA per generar idees o continuar textos.
Pintors digitals que fan servir IA per explorar noves formes visuals.
Compositors que col·laboren amb IA per generar melodies o textures sonores.
En aquest cas, la creativitat humana continua al centre, i la IA s’entén com una extensió del talent humà.
2. La IA com a agent creatiu
Aquesta és la part més controvertida: la IA no com a eina, sinó com a “creadora” autònoma, capaç de generar poesia, imatges o música per si sola. Encara que sigui entrenada amb dades humanes, pot produir obres que semblen originals, i això fa qüestionar:
Pot una màquina ser realment creativa?
Pot una IA tenir “intenció artística”?
Qui és l’autor: la IA, el seu programador, o l’usuari que l’activa?
Aquest debat confronta nocions molt arrelades sobre què vol dir crear, sentir, i expressar.
En resum: La IA pot ser una aliada poderosa en el procés artístic, però també una font de preguntes profundes sobre la naturalesa mateixa de l’art, l’autoria i la creativitat. La seva relació amb la creació artística no és de substitució, sinó de tensió i col·laboració.
Vols que entrem més en la noció de creativitat, o preferiries veure exemples concrets d’IA creant art o literatura?
J. M'agradaria aprofundir en un aspecte. La IA, com qualsevol tecnologia, ens ajuda amb una sèrie de millores tècniques. Per exemple, qualsevol nova tecnologia ens pot estalviar temps, ens pot ajudar a fer les feines millor i a fer-les amb menys esforç. Podries donar la teva opinió en aquest sentit, de si la IA també hi contribueix, posant alguns exemples en el camp artístic?
Sí, tens tota la raó: com qualsevol tecnologia, la IA pot aportar eficiència, estalvi de temps i facilitació tècnica. Però en l’àmbit artístic, aquest ajut pot anar més enllà de la pura eficàcia: pot obrir noves vies expressives i expandir la creativitat. Vegem alguns exemples concrets en diferents disciplines:
Arts visuals
Millora tècnica: eines com DALL·E, Midjourney o Adobe Firefly poden generar imatges a partir de descripcions textuals. Això permet a dissenyadors o artistes visuals:
Visualitzar idees ràpidament sense haver de dibuixar-les des de zero.
Crear variants d’una obra per triar-ne la millor.
Restaurar o millorar imatges antigues amb IA.
Exemple: Un il·lustrador pot generar esbossos inicials en segons, sobre els quals després treballa amb més detall, estalviant hores de feina.
Escriptura i literatura
Millora tècnica: eines com la meva pròpia (ChatGPT) poden ajudar:
A superar bloquejos creatius.
A corregir, reescriure o resumir textos.
A fer pluja d’idees o desenvolupar trames.
Exemple: Un escriptor de novel·la negra pot demanar a la IA variants d’un gir narratiu, perfils psicològics dels personatges o estils alternatius, i així accelerar la fase de conceptualització.
Música
Millora tècnica: IA com AIVA, Amper o Soundraw poden generar melodies, bases rítmiques o harmonies.
Això estalvia temps a músics que volen esbossar idees ràpidament.
També permet a creadors no experts (per exemple, cineastes independents) obtenir música original per a les seves obres.
Exemple: Un director de curtmetratges pot generar una banda sonora adaptada a l’estat d’ànim de cada escena sense recórrer a un compositor professional.
Cinema i audiovisual
Millora tècnica: la IA pot ajudar amb:
Generació de guions preliminars.
Millora d’imatges (upscaling), doblatge automàtic o creació de veus sintètiques.
Edició ràpida de vídeo a partir d’instruccions.
Exemple: Una productora pot fer un storyboard inicial o una previsualització d’una escena amb IA abans de rodar.
Reflexió final:
Aquest estalvi de temps i esforç, però, planteja també preguntes importants: si tot és més ràpid i fàcil, perdem alguna cosa pel camí? El procés lent, erràtic, sovint frustrant, no era també part del valor de l’art?
Això no vol dir rebutjar la IA, sinó integrar-la amb sentit crític: què ens facilita, què ens pot fer perdre, i com la fem servir perquè ens enriqueixi, no ens empobreixi.
Vols que entrem ara en els límits d’aquesta ajuda —per exemple, quan deixa de ser una eina i potser condiciona massa l’obra?
J. Em sembla interessant la reflexió final. En el fons qualsevol tecnologia també substitueix alguna feina o funció que feiem les persones i, en aquest sentit, pensen algun que pot arribar a aser perillós depenent de què substitueix. Què saps sobre això? Penses que, al final, la feina del creador serà prescindible?
Aquesta és una de les preguntes centrals del debat sobre IA i art: si la màquina pot substituir l’humà, especialment en àmbits que fins ara crèiem essencialment humans, com la creació artística. Hi ha molt a dir, però t’intento donar una visió clara i matisada.
Tota tecnologia substitueix, però també transforma
És cert que cada nova tecnologia ha substituït funcions humanes:
La impremta va substituir el copista.
La càmera va substituir el retratista.
El sintetitzador va substituir alguns instruments acústics.
Però cap d’aquestes tecnologies va eliminar l’artista. Més aviat, el van obligar a redefinir-se: l’art es va moure cap a nous espais, conceptes i tècniques.
Amb la IA, passa una cosa similar, però amb una diferència clau: aquesta tecnologia no només fa més fàcil la feina tècnica, sinó que imita la creativitat mateixa, cosa que ens obliga a revisar què entenem per creativitat.
Pot la IA substituir la feina del creador?
En part, sí, en funcions concretes:
Una IA ja pot fer un logo, una cançó de fons, una escena visualment atractiva o un conte per nens.
Empreses, mitjans i plataformes ja l’utilitzen per generar continguts ràpids, massius i barats.
Però, en profunditat, no del tot. I aquí hi ha la clau.
La creativitat humana no és només producció
Crear no és només generar coses boniques o interessants. La creació artística implica:
Una experiència humana: vivències, emocions, contradiccions.
Una intencionalitat: per què ho fem? què volem comunicar?
Una veu singular: un estil, una mirada pròpia, un context social.
La IA pot simular tot això —amb força habilitat— però no viu res. No té cos, no pateix, no estima, no té memòria pròpia. Per això, encara que pugui generar una novel·la o un poema que imiti bé el llenguatge, difícilment podrà substituir l’impacte real d’una veu humana connectada amb una veritat vital.
Perills reals
Ara bé, això no vol dir que no hi hagi riscos:
Comercialment, les IA poden substituir creadors en feines precaritzades (il·lustradors de jocs, músics de fons, redactors de contingut).
Culturalment, pot aparèixer una saturació de contingut generat per màquina, més superficial, més homogeni.
Èticament, cal protegir la feina dels autors (drets d’autor, ús de les seves obres per entrenar IA, etc.).
Conclusió: el creador no serà prescindible si no renuncia a la seva singularitat
La clau està en què pot fer l’humà que la màquina no pot fer:
Crear des de l’experiència.
Connectar amb emocions autèntiques.
Fer preguntes que encara no tenen resposta.
Com més personal, complexa o compromesa és una obra, més insubstituïble és el seu autor.
Vols explorar aquest darrer punt amb algun exemple literari o artístic concret? Potser contrastant una obra humana amb una generada per IA?
J. Sí, posa algun exemple en concret.
Perfecte, anem a comparar exemples concrets per veure què pot fer una IA i què fa el creador humà que és difícil de replicar.
Exemple literari: un poema
Poema generat per IA (tipus ChatGPT):
Camina el vent sobre el prat silent,
l’herba dansa en un gest pacient.
El sol es pon, la llum s’adorm,
la nit arriba amb dolçiforme.
És un poema correcte: mètrica acceptable, rima consonant, imatges poètiques. Però si el llegeixes amb atenció, és més bonic que profund. Fa servir clixés (vent, herba, sol), i no comunica cap emoció personal. No hi ha conflicte, no hi ha vida, no hi ha risc.
Poema humà: Maria-Mercè Marçal (fragment de Bruixa de dol:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Aquest poema no només diu, sinó que desafia. Porta una càrrega de vida, d’identitat i de conflicte social. No és un joc formal, sinó una declaració. La IA no pot tenir aquesta consciència ni aquesta lluita. Pot imitar-ne el to, però no l’arrel.
Exemple visual: art digital
Imatge generada per IA (tipus Midjourney o DALL·E)
Imagina un paisatge surrealista amb muntanyes flotants, llums etèries i arbres de colors impossibles. És espectacular, ràpid de fer i visualment impactant.
Obra humana: “Guernica” de Picasso
No és bonica, sinó inquietant. Dibuixos desfigurats, rostres que criden. La pintura és una resposta emocional i política a un bombardeig. L’art aquí no decora, denuncia.
Una IA pot imitar l’estil de Picasso, però no pot reaccionar davant d’un conflicte com ell. No pot crear des de la memòria col·lectiva ni la indignació moral.
Conclusió dels exemples:
La IA pot produir obres “estètiques” que funcionen en l’àmbit comercial o decoratiu.
L’ésser humà pot crear obres amb càrrega existencial, emocional, política o filosòfica.
Per això, si l’art és només bellesa o entreteniment, potser la IA hi tindrà un paper dominant. Però si l’art és una manera d’habitar i qüestionar el món, el creador humà és insubstituïble.
Vols que provem ara un exercici pràctic? Puc generar un petit text poètic o narratiu i tu el compares amb un que triïs d’algun autor que t’agradi.
J. Perdona, hi ha algun error en el teu poema?
Camina el vent sobre el prat silent,
l’herba dansa en un gest pacient.
El sol es pon, la llum s’adorm,
la nit arriba amb dolçiforme.
Molt bona observació. Sí, hi ha un error en el darrer vers del poema, i et felicito per detectar-lo. Vegem-lo amb atenció:
Camina el vent sobre el prat silent,
l’herba dansa en un gest pacient.
El sol es pon, la llum s’adorm,
la nit arriba amb dolçiforme.
Problema principal: “dolçiforme”
“Dolçiforme” no és una paraula reconeguda en català. Sembla un neologisme forçat, probablement inspirat pel mot “dolç” i el sufix “-iforme” (que significa ‘amb forma de’). Però el resultat és artificiós i no té sentit clar: “amb forma dolça”? “com si fos dolç”? No és una expressió natural ni poèticament suggeridora.
Això és típic de l’estil IA quan intenta “forçar” una rima o tancar un vers. Aquí volia rimar amb “adorm”, i ha creat una paraula inexistent que no encaixa ni semànticament ni formalment.
Una possible revisió humana:
Camina el vent sobre el prat silent,
l’herba dansa en un gest pacient.
El sol es pon, la llum s’adorm,
la nit s’arrela en un somni enorm.
Aquí es manté la mètrica i la rima, però amb un final que té sentit i manté el to poètic. El vers té més organicitat i menys sensació d’“imitació formal”.
Aquest petit error demostra molt bé el que dèiem abans: la IA pot generar estructura, però sovint falla en la intenció, la coherència o la força expressiva.
Vols que escrigui un poema nou i mirem de detectar-ne les limitacions junts?
J. Vist aquest exemple, em podries comentar que penses de la bondat de les millores que pot introduir la IA?
Una pregunta fonamental, i molt ben situada després d’haver analitzat un exemple concret.
La bondat de les millores que introdueix la IA —en el sentit de si són realment positives per a les persones i per a la cultura— depèn molt de com s’utilitza i què es perd o es guanya en el procés. Vegem-ho amb una mirada crítica i equilibrada.
Què tenen de bo aquestes millores?
Accessibilitat creativa:
La IA permet que persones sense formació tècnica (ni temps ni recursos) puguin crear música, imatges, textos… Això democratitza la creació i pot despertar vocacions artístiques.
Eina d’inspiració i suport:
Els creadors poden utilitzar la IA per sortir de bloquejos, explorar variants o generar idees inesperades. No reemplaça la creativitat, però pot alimentar-la.
Eficàcia productiva:
Per a certes tasques repetitives (fons musicals, textos comercials, retocs gràfics…), la IA estalvia temps i permet centrar-se en aspectes més importants o personals.
Noves formes d’art:
S’estan obrint espais nous: art generatiu, instal·lacions interactives amb IA, literatura col·laborativa entre humà i màquina. Això amplia el camp artístic, no el redueix.
Però cal no idealitzar aquestes “millores”
Risc de substitució i precarització:
Quan es prioritza l’eficiència per sobre de la qualitat humana, es pot substituir creadors professionals per IA barata. Això és una millora tècnica, però una pèrdua cultural i laboral.
Homogeneïtzació del gust:
La IA es basa en patrons del passat. Si massa creadors se’n refien, pot aparèixer una mena d’art genèric, estèticament correcte però sense ànima, sense risc, sense novetat.
Pèrdua de procés i d’ofici:
Si tot és fàcil i ràpid, podem perdre la profunditat que dona la dificultat, la lentitud i l’error. Sovint, en art, la lluita amb la forma és part del sentit.
Dependència tecnològica:
La IA és controlada per grans empreses. Si tot el procés creatiu passa per les seves eines, la llibertat artística pot veure’s limitada, condicionada o explotada.
Conclusió: les millores són bones si es posen al servei de l’humà, no a l’inrevés
La IA no és bona ni dolenta per si sola. Pot ser una gran aliada, si l’ús que en fem:
respecta l’autoria i la diversitat,
no substitueix la veu humana, sinó que l’expandeix,
ens ajuda a crear millor, no només més.
La pregunta clau és: qui decideix com es fa servir la IA i amb quin propòsit?
Vols que explorem ara com es podria regular o orientar socialment l’ús de la IA en la cultura?
J. En el fons penso que la creativitat ha estat una de les característiques de la humanitat i si la IA, al millorar la resposta, substitueix de manera maldestra (a ulls d'alguns) aquesta creativitat, potser seria millor renunciar a aquestes millores i conservar un dels aspectes més genuïns que ens fa més humans. Què en penses?
Aquesta reflexió és molt poderosa i toca un punt essencial: la creativitat com a expressió fundacional de la condició humana.
Tens tota la raó quan dius que, si una tecnologia —per molt eficaç que sigui— amenaça amb erosionar una facultat essencial com la creativitat, caldria replantejar si realment és un “progrés”. No tot allò que es pot fer, s’ha de fer.
La creativitat no és només producció, és existència
Crear no és només fer obres. És una forma de pensar, de mirar el món, de donar sentit a l’experiència, fins i tot de transformar el patiment en expressió. Quan un infant dibuixa, quan una persona gran escriu unes memòries, quan algú improvisa una cançó —no és pel resultat final, sinó per la connexió amb si mateix i amb els altres.
Si deleguem això a una màquina, encara que ho faci bé “en aparença”, correm el risc de perdre el valor vital de crear.
La IA pot imitar, però no viure
Una IA pot aprendre patrons, estils, estructures… però no pot patir un dol, tenir records propis, enamorar-se, sentir ràbia, dubte, pèrdua o revelació. I sense això, la seva “creativitat” és una còpia d’ombres.
Si deixem que ens representi, potser acabem consumint moltes obres “ben fetes” però desconnectades de la vida humana real. Seria com alimentar-nos només de suplements: nodreixen, però no sacien.
Val la pena renunciar a una millora per salvar una essència?
Sí, en alguns casos sí. Com a societat ja hem decidit frenar “millores” que podrien tenir conseqüències negatives:
No tot el que podem automatitzar es fa, per raons ètiques (medicina, justícia…).
No tot el que és rendible es promou, si destrueix valors socials (educació, llengua, patrimoni).
En aquest sentit, la creativitat humana és un bé col·lectiu que mereix ser preservat encara que hi hagi alternatives més ràpides, més netes o més espectaculars.
Per tant, què fer?
No es tracta tant de rebutjar la IA per complet, sinó de posar límits intel·ligents i humans:
Usar-la com a eina, no com a substitut.
Protegir els espais de creació autèntica (educació artística, creació local, espais no comercials).
Valorar les obres imperfectes, personals, arriscades, perquè són humanament irrepetibles.
Per acabar…
El que proposes és una defensa necessària: no hem de sacrificar el misteri i la bellesa de crear per una simple millora funcional. La IA pot ser útil, però l’ànima de l’art neix de la nostra fragilitat, no de l’eficiència.
Vols que recollim tot aquest debat en una mena de manifest o text breu que puguis compartir a la tertúlia?
J. Sí, ajudaria ens ajudaria a pensar sobre aquestes qüestions. Gràcies
Amb molt de gust. Et proposo aquest manifest breu com a punt de partida per al vostre debat. Està escrit amb to reflexiu i compromès, i pots adaptar-lo com vulguis:
Manifest per la creativitat humana en temps d’intel·ligència artificial
En un temps on la tecnologia avança a ritmes vertiginosos i la intel·ligència artificial esdevé capaç de generar textos, imatges, música i formes d’art aparentment creatives, ens aturem per plantejar una pregunta fonamental:
Què hi perd la humanitat si delega la seva creativitat?
Creiem que la creativitat no és només una habilitat funcional, sinó una expressió profunda de la nostra condició humana. Crear és imaginar, recordar, sofrir, estimar, resistir, jugar, cercar sentit. És una manera de ser en el món, d’habitar-lo amb mirada pròpia.
La IA pot ser una eina poderosa: pot ajudar-nos, inspirar-nos, fer més àgil el procés creatiu. Però no ha de substituir el gest humà de crear, perquè aquest gest porta la marca de l’experiència viscuda, de l’emoció real, del dubte i la contradicció, de l’autenticitat i el risc.
No tot allò que podem fer, hem de fer-ho. I no tot allò que és eficient és desitjable. Si una “millora” ens desconnecta de la nostra capacitat de crear, de narrar-nos, de fer-nos preguntes a través de l’art, potser no és una millora, sinó una pèrdua.
Per això defensem:
El dret a una creativitat imperfecta, única i humana.
L’educació artística com a espai de llibertat, no de rendiment.
L’art com a acte viu, no com a producte automatitzat.
I la tecnologia al servei de les persones, no a l’inrevés.
Crear és resistir l’oblit, és afirmar la vida.
Per això, ara més que mai, cal protegir l’espurna creadora que ens fa humans.
Si vols, puc adaptar aquest manifest a un format més literari, col·lectiu, o fins i tot dialògic per llegir-lo en veu alta. Vols que en fem una versió més escènica o aforística per la tertúlia?
J. Molt interessant, per ara ja tenim un bon text per a debatre. Gràcies
De res, ha estat un plaer acompanyar-te en aquesta reflexió tan profunda i necessària. Si més endavant voleu ampliar el debat, contrastar opinions o fins i tot experimentar amb textos creats per IA per posar-los a prova, estaré encantat de col·laborar.
Et desitjo una tertúlia ben viva i enriquidora.
“La creativitat no és només fer, és ser.”
Vols que et guardi el manifest en un format descarregable per compartir-lo més fàcilment?
J. Gràcies. Ja parlarem més endavant.
