Com si ho haguéssim fet a propòsit,
el Consell de Ministres aprova una reforma dels ensenyaments
obligatoris que, entre d'altres mesures, proposa el disseny d'unes
proves avaluatives estatals, úniques i iguals per a tots els
alumnes. Això comporta també uniformitzar més el currículum
seguint els dictats del govern del PP i uniformar també els
mecanismes i els models avaluatius.
En ple debat independentista,
federalista, unionista, autonòmic... la proposta és caldo de cultiu
per a totes les posicions. I des de Catalunya sembla que el clam és
bastant unitari amb els termes que es refereixen a la invasió de
competències. Però més enlla d'aquesta invasió, em permeto
apuntar alguna altra qüestió.
En primer lloc que en el mateix paquet
de mesures hi ha la porta oberta per seguir subvencionant amb fons
públics aquelles escoles que segreguen l'alumnat per gènere i que,
són un fidel reflexe de les escoles privades que el que fan és
exercir el dret a escollir els seus alumnes: siguin noies o nois,
siguin catòlics o siguin fills de famílies amb alt poder
adquisitiu. Segreguen i punt. I continuem pagant aquestes escoles
amb diners de tots, també meus. Indignant. No he sentit cap
declaració de la Consellera criticant aquesta mesura que suposo
també invaeix competències de Catalunya o d'Astúries...
En segon lloc m'indigna també la
frivolitat amb la qual es relaciona centralitzar currículum amb
millora dels resultats o, des de l'altra banda, autonomia i millora
dels resultats i descentralització. Tanta relacion tenen els
aprenentatges que fan l'alumnat amb el grau d'autonomia de les
administracions? És només una millora en relació a la possibilitat
o no d'adaptar una política educativa reaccionària a la realitat
concreta del nostre país? Però, a la vegada, seguir fent polítiques
educatives que no milloren la qualitat, consoliden el fracàs
escolar, les retallades de recursos a l'escola pública i no proposen
cap proposta engrescadora que suposi una alenada d'aire nou i
engrescador a les propostes o processos d'innovació.
Sóc dels que defensem la idea de com
més a prop estigui l'administració dels ciutadans, molt millor, ja
que tindrem més a ma els recursos i les possiblitats que ens faran
possible donar resposta a les demandes i els reptes que el
nostresistema educatiu ens planteja. Però, deixeu-me demanar,
alavegada, polítiques educatives diferents.
La discusió sobre els continguts del
currículum i qui els dicta, és un discurs amb un component
d'ineficàcia molt gran. És seguir pensant que definint des d'un
despatx el què l'alumnat ha d'aprendre, aquest ho aprèn de forma
directa. És oblidar com aprenen els infants, per què, de quina
manera, on, quan... Si volem realment lluitar contra el fracàs de
l'escola hem de començar a treballar en el model de disseny i de
gestió del currículum. Acceptant que el model actual, en general és
d'una gran ineficàcia... el dissenyin els burocrates del PP des de
Madrid, o els polítics i tècnics instal.lats a Via Augusta o a la
Plaça Sant Jaume.
Necessitem una revolta (donar a la
volta) a la mateixa concepció del currículum, definint un nou model
de gestió d'aquest, professional i institucional, pensat i aplicat
des de la base i que a millorar i potencii les pràctiques de
qualitat presents a l'escola. Pràctiques que sovint estan molt
allunyades dels dictàmens oficials, de la Generalitat o del MEC.
Fa uns dies el diari Ara plantejava la
necessitat que en un nou marc d'independència la prioritat de
l'educació seria un aspecte central. Però, per que no ho és ara,
ja? Què ens ho impedeix? Com volem tenir credibilitat amb les
propostes de màxima autonomia, si ara s'estan aplicant polítiques
-en la mesura que poden- que no surten del marc més conservador?. Si
volem crear estructures per un futur estat, perquè no començar a
canviar polítiques actuals en la millor direcció possible? Aquestes
polítiques només depenen dels recursos? No és la consellera la que
ens repeteix constantment que la qualitat no depèn directament dels
recursos? Doncs, perquè no ho apliquen començant a desenvolupar
polítiques en aquells terrenys en elque encara hi ha marge de
maniobra. O ja ens està bé aquest marc, conservador i i l'únic que
volem fer és tenir menys interferències externes alhora
d'aplicar-lo?
En una reunió recent amb la Consellera
per parlar de l'inici de curs, la formació del professorat -que com
tothom sap és un aspecte clau de la millora de la qualitat del
sistema- no va ser ni mencionada. Dies abans, ens arribava una carta
de la Directora General en que ens convidava a fer formació, sense
recursos, autònomament, des de cada centre, perquè havien descobert
que era la fórmula màgica per millorar l'ensenyament. Una fórmula
com apuntaven fa poc en Jaume Cela i en Juli Palou, de pa sucat amb
oli.
Ja en tenim prou de tanta paraula i
proposta buida. Que ens deixin treballar. Què realment trobem
l'administració al nostre costat. Que ens deixin aplicar als centres
educatius la mateixa autonomia amb recursos, que reclamen del govern
de l'estat.
Independència sí, però amb altres
polítics que apliquin altres polítiques. I si els actuals, del
partit que sigui, volen ser els protagonistes, ho han de començar a
ser ara, en les pitjors condicions possibles. Sinó haurem cremat un
gran foc d'artificis i estarem al mateix lloc de sempre.
