Qualitat a l'administració

Hi ha una regla de proporcionalitat directa entre la qualitat de la nostra administració i la de les escoles. No parlo d'una relació determinista, però si d'una relació. No pot ser que la distància entre administració i centres educatius segueixi sent tant gran només per culpa dels mestres, dels sindicats o de qualsevol sector que gosi criticar al Departament d'Educació.
Recordo que fa uns set anys, aprosimadament, amb el tripartit tot just inaugurat, vaig escriure un article a una revista de Santa Coloma de Gramenet, Grama, que dissortadament va tancar. M'atrevia a pensar que amb la nova administració al Departament d'Educació necessitàvem posar-hi les persones més preparades, tècnicament, pedagògicament, fossin del partit que fossin. Però l'aritmètica dels partits, dels grups dintre els partits, factures que cal pagar, deutes que no se sap d'on venen... ens porten a unes administracions definides no per la lògica pedagògica. I després d'aquestes dues legislatures arribo a la conclusió de que el canvi no ha estat possible.
Ara, com una espasa de Damocles, la crisi econòmica esdevé l'excusa per no abordar cap mena de canvi. Però amb crisi econòmica i tot, la paràlisi en temes claus, afegeix incompetència a la manca de recursos.
Només apunto tres oportunitats perdudes: La primera, les escoles de nova creació, que en poc temps, corren el perill d'esdevenir escoles com totes les altres en relació als projectes d'innovació, qualitat de les seves propostes, etc. La segona els interins i nous funcionaris que han entrat al sistema públic: un programa de formació "comencem bé" no supleix les mancances d'atenció que aquest col.lectiu tant nombrós havia de tenir, per esdevenir un important revulsiu a la situació tant encotillada de la funció pública. En tercer lloc, l'autonomia educativa, de la qual els nostres dirigents se'n tornen a omplir la boca. Esperem amb una certa desesperació el desenvolupament promés fa quatre mesos. Fins ara, l'autonomia ha estat una paraula pronunciada amb frivolitat per moltes persones de l'administració que no ha tingut cap conseqüència important en la realitat de les escoles.
No triem la tovallola. Però cada vegada més ens adonem de la fragilitat del tripartit en educació. Una fragilitat que produirà més desencís i que posarà en perill la seva existència. N'estem convençuts.