Dret a escollir i independència

Des de fa un temps les reflexions sobre aquests dos conceptes acaparen els posicionaments de polítics, intel·lectuals, homes i dones de la cultura i del carrer, entre els quals em considero.

No aportaré gaires arguments al marge dels que segurament ja heu sentit. Però em ve de gust posicionar-me i per això he escrit aquesta entrada, en ple mes d’agost, potser per sortir de la pressió que la calor provoca a les nostres vides en aquests dies.

Primer, el dret a decidir. Inqüestionable. Tot demòcrata l’ha d’acceptar, en els termes que sigui, amb les condicions que es vulgui. Però és inqüestionable. Manifestar-se sobre què vols ser, és un dret humà i dels pobles inalienable que cap constitució, govern, administració, partit polític o llei ha de poder impedir.

En segon lloc, el posicionament respecte l’estat. Sóc dels que pensa que, en termes absoluts, la independència no és solució a priori de res. Sóc dels que defensa una canvi de paradigma social per aconseguir una societat molt més equitativa, igualitària i justa. I tothom admetrà que, un govern català no ho garantirà d’entrada: en la lluita pel poderi entre els partits independentistes hi ha qui defensa l’actual model social, desigual, segmentat, i qui proposa models econòmics política i socials diferents. Per tant, amb la independència no tenim garantia de res, i si veiem qui lidera en aquests moments el país i som conscients de les polítiques socials, educatives i culturals que proposa, no podem ser gaire optimistes.

Sóc conscient, a més, que hi ha qui defensa la independència per un interès gens solidari amb la resta de pobles o nacionalitats de l’estat. Poden ser una minoria, però hi ha qui pensa no en la necessitat d’equilibrar les compensacions territorials sinó en suprimir-les absolutament. Pensa que Catalunya pot esdevenir una potència mundial, petita però poderosa, al mateix nivell que ho està exercint Alemanya. Les comparacions que alguns economistes i polítics han fet, van en aquesta línia, encara que, repeteixo, puguin ser una minoria.

Dit això, i tornant al punt de vista de la democràcia i dels drets inalienables dels pobles, crec que, en aquests moments, la independència és la millor solució.

I per raons sobretot democràtiques i d’exercici de la llibertat dels pobles. Les relacions entre Catalunya i Espanya pateixen una greu desigualtat a favor de la segona. No solament això, sinó també –i crec que és el que ens fa més mal- hi ha un profund i creixent menyspreu cap a tot el que arriba d’aquí. La part espanyola no és conscient dels beneficis que aporta la part catalana: econòmics, culturals, lingüístics, socials... I la menysprea constantment. No hi ha cap reconeixement sincer, efectiu i real d’aquesta realitat que representem. Constantment se’ns presenta el nostre país com insolidari, provincià i egoista, quan la realitat ens demostra tot el contrari.

Ens imaginem una parella, que no s’entenguin des de cap punt de vista, i a més sigui ella la que aporti més capital humà a la seva existència, i que ell no li sembli bé el divorci? Ve a ser una cosa semblant. L’expoli és constant i el menyspreu també.

Hi poden haver altres solucions? Potser sí i jo sóc els que defenso una pàtria sense fronteres i un món sense banderes ni exèrcits. Però la realitat actual ens porta a la certesa que necessitem una separació, potser temporal, potser definitiva.

La única cosa que ens podria fer canviar de parer és un canvi en les actituds i els fets de l’altra part. Però per poc que observem el que passa i intentem aprofundir-hi, ja hem vist que la cosa s’enterboleix i empitjora.

Per això, en aquests moments, em declaro pel dret a decidir i favorable a la independència,  amb l’esperança i la seguretat de que aconseguides aquestes fites, el més important encara restarà per fer.

Lecures 6

Si tingués les robes brodades del cel,

teixides amb llum d’or i plata,

les robes blaves i grises i fosques del cel,

de la nit, del capvespres i de la llum,

m’agradaria estendre aquestes robes sota els teus peus:

Però, com que sóc pobre, nomes tinc els meus somnis;

he desplegat els meus somnis sota els teus peus;

trepitja suaument, perquè ho fas sobre els meus somnis.

W. B. Yeats

Poema de William B. Yeats citat en el llibre de John Irving, La dona difícil, traduït lliurement de l’original anglès. El poema original “Cloths of Heaven”, del llibre The Wind Among the Reeds (1899), diu: Had I the heaven’s embroidered cloths, / Enwrought with golden and silver light, / The blue and the dim and the dark cloths, / Of night and light and the half-light, / I would spread the cloths under your feet: / But I, being poor, have only my dreams; / I have spread my dreams under your feet; / Tread softly because you tread on my dreams.

Lectures 5

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara
que m'empenyen designis de goig i llum¹.
Vinc, i el vent de tants anys m'ha colrat la cara,
però duc la flama als ulls.
No hi ha cap recança que m'aparti del meu llarg camí
tot el que vull és davant meu
i el temps m'acull al seu llit.
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
si amb mi el vols compartir.
Tot el que m'espera és el misteri d'un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que amb tu serà molt més clar.
Vinc de molt lluny i vaig lluny encara
ple de somnis i llum.

Miquel Martí Pol

Temps de revoltes (Lluís Llach)

1

Lecures 4

COMO TU

Así es mi vida, piedra, como tú.

Como tú, piedra pequeña;
como tú, piedra ligera;
como tú, canto que ruedas
por las calzadas y por las veredas;
como tú,
guijarro humilde de las carreteras;
como tú,
que en días de tormenta
te hundes en el cieno de la tierra
y luego centelleas
bajo los cascos y bajo las ruedas;
como tú, que no has servido
para ser ni piedra de una lonja,
ni piedra de una audiencia,
ni piedra de un palacio,
ni piedra de una iglesia;
como tú, piedra aventurera;
como tú, que tal vez estás hecha
sólo para una honda,
piedra pequeña y ligera...

Leon Felipe

Lectures 3

Crear hoy, la escuela del mañana, de Richard Gerver.

Magnífica reflexió, des de la pràctica i l’experiència de l’autor, dels problemes de l’escola actual i de com es poden millorar i canviar les coses si ens ho proposem. Una visió qualitativa, trencadora de la realitat, que posa en qüestió molts aspectes que estan massa presents a l’escola. Aspectes que hem anat reproduint i que han perdut el sentit pel qual van estar dissenyats o pensats.

Basada en la seva experiència a l’escola Grange al Regne Unit, les reflexions tenen el valor d’explicar com la utopia pot ser possible quan el que ens importa realment són els aprenentatges dels infants i el funcionament de l’escola en funció de les necessitats de la societat del futur.

lectures 2

Educar en el asombro, de Catherine L’Ecuyer.

Un llibre magnífic adreçat a tots aquells que vulguin reflexionar sobre l’escola, l’educació i aquells aspectes educatius quotidians que poden convertir l’experiència dels infants en una font d’aprenentatge o en un camí cap a l’avorriment i la frustració.

Educar en el asombro –la sorpresa, sembla que ho traduiríem- reivindica la passió per aprendre que tenen els infants i la importància que té per ells i pels seus aprenentatges que la conservin i l’estimulin.

http://apegoasombro.blogspot.com.es

Lectures 1

De vegades veig encara

els meus ulls d’infant que busquen

més enllà del glaç del vidre

un color a la tramuntana.

M’han dit les gents assenyades

que és inútil el cansar-me

però a mi un somni mai no em cansa

i malgrat la meva barba

sóc infant en la mirada.

Lluís Llach