dijous, 25 de juliol de 2013

Lectures 5

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara
que m'empenyen designis de goig i llum
1.
Vinc, i el vent de tants anys m'ha colrat la cara,
però duc la flama als ulls.
No hi ha cap recança que m'aparti del meu llarg camí
tot el que vull és davant meu
i el temps m'acull al seu llit.
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
si amb mi el vols compartir.
Tot el que m'espera és el misteri d'un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que amb tu serà molt més clar.
Vinc de molt lluny i vaig lluny encara
ple de somnis i llum.

Miquel Martí Pol
Temps de revoltes (Lluís Llach)
1