dimarts, 28 d’abril de 2015

Més recursos, per a què?

Més atenció a la salut mental a les escoles arran del cas del Joan Fuster 
Diari Ara, 28 d'abril de 2015





Cada vegada que un fet trasbalsa la quotidianitat de les nostres vides, tot es remou i comencen a replantejar-ho tot.

Ens ha passat amb la mort del mestre de l’Institut de la Sagrera.

En el moment de la notícia estava en una reunió i em vaig sentir molt malament. De seguida, va passar pel meu pensament molts moments viscuts al llarg de la meva vida com a mestre.

Els mestres no som especialistes en cap de les branques del coneixement de la ment humana. Però tenim un sentit, basat en l’acumulació d’experiències i en l’observació dels infants,  que ens fa estar alerta en alguns comportaments, de vegades ingenus, anecdòtics o poc significatius.

Em va passar pel pensament, també a part d'alguns infants,  totes les vegades que hem reclamat algun tipus de suport al Departament d’Ensenyament i la resposta ha estat dilatada en el temps, inexistent o tirant pilotes fora.

Sempre penses que et pots equivocar, perquè confies amb tot el teu alumnat i penses que l’escola encara té capacitat de compensar situacions conflictives, de posar fre a injustícies, de calmar ànims o d’acompanyar infants que necessiten afecte per superar les seves mancances i els entrebancs que la vida els hi posa constantment.

Però sense un suport, reclamat insistentment tantes vegades, les bones intencions s’ofeguen en el pou de la indiferència i, al final, arribes a la conclusió de que hem de seguir treballant i, alhora, creuar els dits perquè un comportament concret, una manca d’habilitat, un fet inusual i no previst, no es converteixi en un carreró sense sortida o en un esdeveniment sense volta enrere.

Vivim en una societat que, de forma demagògica, reclama a l’escola aquells valors i actituds que no és capaç de transmetre: esforç, diàleg, convivència, pau... Els exemples que ens arriben des de totes les instàncies externes són precisament els contraris: violència, mínim esforç, cridòria, competitivitat i selecció...

Necessitem reafirmar els valors de la cultura present a l’escola. I, necessitem, més que mai, sensibilitat des dels qui ens governen, per poder-ho afrontar sense demagògies i amb els recursos adients. No perquè hi ha un fet puntual, sinó perquè està en la seva agenda. I la seva agenda hauria de plasmar-se en els seus programes electorals i en les seves pràctiques quotidianes. 


Em llegiré amb atenció els programes per saber a què m’haig d’atendre. De les seves practiques, només podria dir allò que em deia la meva mare: Només se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona.