Parteixo d’una idea que em persegueix tot l’estiu: les crítiques per part de sectors que defensen l’escola pública, a tots els programes i projectes educatius que han aparegut en els últims anys (escola Nova XXI, Escoles Magnet, Escola 2020, Sumem, Escoles Tàndem, xarxes pel canvi, xarxes de competències bàsiques...) que impulsen canvis a nivell educatiu és, en part, un símptoma de la debilitat de la mateixa educació pública, de les dificultats que té de teixir una xarxa de renovació i transformació. Aquesta debilitat l’atribueixo tant a les polítiques de desatenció per part de l’administració, com a la mateixa debilitat dels propis centres educatius per a construir xarxes de cooperació, intercanvi de coneixement i elaboració de polítiques alternatives i de futur.
Es cert que hi ha exemples de projectes i iniciatives transformadores que afecten a moltes escoles públiques. Hi ha també inquietuds, hi ha programes, hi ha intents... però no deixen d’estar situats en un terreny de dispersió, d’esforç individual, de voluntarisme... Esforç, voluntat que s’han de valorar d’entrada. No accepto les crítiques als centres educatius que s’apunten a alguna xarxa o programa, que es fan des de l’immobilisme o des de l’enyor de situacions passades –abans si que es renovava l’escola!
Dibuix de Cesc per al Primer Congrés de Renovació Pedagògica (1993-1996)
La revolta educativa la farem a partir de la realitat actual. I l’educació pública la construirem aprofitant totes i cadascuna de les experiències i projectes que s’hi donen: tant els que ho encerten com els que s’equivoquen, perquè tots formen part d’una insatisfacció i, paral·lelament, d’una voluntat de canviar, millorar i transformar. Ens hi juguem massa –la privatització, la desinstitucionalització oficial...- com per jugar a la contra. I per destriar aquesta o aquella sensibilitat perquè no coincideix amb la meva.
Hem de ser capaços de reflexionar i concretar com podem avançar en el camí de la transformació social i educativa, que lliga canvi i millora educativa amb procés de canvi, millora i transformació social. És un dels punts pendents de la nostra agenda. I en aquest camí hem de mirar de compartir el màxim d’idees en comú i respectar la diversitat –de tàctiques o d’estratègies, fins i tot- que enriqueix el propi camí.
I, en aquesta perspectiva, cal que els centres educatius públics, les seves comunitats, prenguin i facin sentir la seva veu. El Congrés d’Educació Pública només pretén això. Segurament les conclusions dels nostres debats no seran “originals” i ens reunirem per tornar-nos a explicar el mateix de sempre: com ens agradaria el present i el futur de l’educació pública i quines condicions necessitem per fer-ho possible i sostenible.
Per això, l’acte de reunir-se, de compartir, d’implicar-se en una proposta des de la base, real, sense prèvies, ni documents, ni conclusions escrites... té un valor que hem de saber reconèixer. I les dificultats per a fer-ho també. Els centres educatius estan immersos en una muntanya de paperassa, dificultats i burocràcia, o projectes que ocupen jornades interminables de treball, i des de fa deu anys, suporten el pes de la crisi i les retallades sobre el seu propi cos, sense cap mena d’ajut ni reconeixement generalitzat.
Fem sentir la nostra veu. Apunteu-vos al Congrés. Organitzeu algun debat. Participeu en els que ja estan organitzats. Sense l’ànim de voler tancar-ne cap. Feu-nos arribar les conclusions, les aportacions, els debats... Podem parlar de tot i deixar-ho tot obert. Però, creem xarxes de comunicació i cooperació; Repeteixo: fem sentir la nostra veu; visibilitzem els nostres projectes; construïm alternatives. Sense por a equivocar-se, a la crítica, a les desqualificacions, fins i tot.
El dia 5 d’octubre, a l’edifici del Rellotge de la Diputació, s’inaugura el Congrés de l’Educació Pública a Catalunya.
A hores d’ara, hi ha una cinquantena d’actes previstos a tot Catalunya (des d’octubre a Abril), de debat sobre cinc aspectes educatius:
Currículum, organització, avaluació. Octubre
Innovació, transformació, emancipació. Xarxes Novembre
Formació inicial, formació permanent. Desembre / gener
Inclusió i equitat Febrer
Model d’Educació Pública Març
Hi ha dos-cents centres educatius de tot el territori implicats i participant en l’organització.
I una cinquantena de persones individuals i altres entitats que ens donen suport.
Tot plegat una immensa minoria que ens hem entossudit en que la iniciativa val la pena i cal impulsar-la i que tingui el màxim ressò. Però necessitem més participació. Per això, us convidem a implicar-vos, participant en qualsevol de les modalitats previstes, però sobretot, com a escoles i instituts organitzadors.
El que es digui i el que es conclogui, serà el que nosaltres vulguem.
Participa en l’organització (centres educatius públics)
Col·labora i dona-hi suport (entitats i persones)
www.congreseducaciopublica.wordpress.com
@CongresEP
1 comentari:
Benvolgut Joan:
No ens coneixem personalment. Jo he tingut notícia de tu gràcies al teu article en la revista Allioli (estic afiliat a l’STE des del principi de començar a implantar-se en la Universitat de València). Jo em dedique a la lingüística, però tinc interés per l’aplicació pedagògica per dos motius: per solidaritat i, també, per necessitat. Crec que, en les ciències humanes, només les teories coherents són simplificables i divulgables. Per tant, si faig una proposta lingüística ha de complir la condició que siga aplicable a l’ensenyament.
La qüestió és que vaig llegir el dossier d’Allioli quan estava acabant un treball titulat «Per a millorar l’ensenyament del valencià». I, llegint el dossier, pensí que no solament m’identificava amb els principis del Moviment de Renovació Pedagògica, sinó que la meua pràctica hi responia. Davant d’això, vaig decidir afegir un apartat per a mostrar la vinculació del treball amb el MRP (El títol és Marc de l’estudi: el Moviment de Renovació Pedagògica). Consta de dos punts. El primer està dedicat a la vinculació (De Freinet a este treball), i el segon exposa que la proposta del treball podria estar dins de la recuperació del MRP (Del decaïment del MRP a la recuperació).
En el segon punt, he usat la teua proposta per a explicar el decaïment del MRP, que m’ha agradat molt: no és conjuntural (o superficial), sinó estructural (o profunda).
I bé, volia preguntar-te si podria enviar-te el meu treball per vore com trobes la proposta i la vinculació amb el MRP.
T’envie una salutació ben cordial.
Abelard Saragossà
T'escric per ací perquè no tinc el teu correu electrònic. El meu és abelard.saragossa@uv.es
Publica un comentari a l'entrada