La Nova Escola Pública: Un Compromís amb el Futur

En un món en constant transformació, on els reptes socials, econòmics i ecològics es multipliquen i s’aguditzen, la necessitat de repensar el model d’escola pública es fa més urgent que mai. Els somnis de canvi dels anys setanta, quan pensàvem que podríem transformar l’escola per canviar el món, segueixen vius i necessiten més que mai la nostra força i determinació. Per això, plantegem reinventar el model de Nova Escola Pública, síntesi de les reivindicacions populars d’un model escolar, universal i assumit per l’administració i d’una escola Nova, democràtica i inclusiva, renovada pedagògicament: la llavor d’una societat més democràtica, inclusiva i transformadora.

Avançant a través del temps, hem vist que els canvis en l’escola, encara que progressius, no han estat suficients per respondre plenament a les noves necessitats del nostre temps. Hem millorat la formació dels mestres, la diversitat de materials, la flexibilitat dels currículums… Però la veritat és que encara convivim amb una doble xarxa educativa que manté les desigualtats i les exclusions. No podem conformar-nos amb més reformes que, a més, no es desenvolupin plenament i quedin com a declaracions de bones intencions. Avui més que mai, hem de reivindicar una escola pública que sigui transformadora, no només a l’interior de les aules, sinó també en el conjunt de la societat i hem de reclamar a les administracions les millors condicions possibles per a que totes les escoles hi avancin decididament, de forma autònoma i interdependent.

Escola Pública Fructuós Gelabert. Barcelona. El 24 de maig celebra els seus primers 20 anys. 

La Nova Escola Pública és aquella on tothom té cabuda. Una escola sense ànim de lucre, plural ideològicament, heterogènia, que no es conforma amb els models tradicionals ni amb les solucions fàcils. Aquesta escola no és perfecte, però és la que ens permet aprendre a pensar i a viure en un món divers i en canvi constant. Una escola que fa front a les emergències globals, que no tanca els ulls davant les desigualtats i que, malgrat els obstacles, aposta per la inclusió i la justícia social.

No podem seguir permetent que l’escola pública no pugui desenvolupar-se plenament. Avui, més que mai, l’escola és el lloc on es decideix el futur. Els homes i dones que regiran el país, que formaran part dels serveis públics, que crearan, pensaran i lluitaran per millorar el món, passaran per les nostres aules. L’escola ha de ser, per tant, un espai de compromís amb aquest futur, un lloc on s’eduquin les generacions que s’hauran d’enfrontar a crisis globals, com la guerra, el canvi climàtic o les onades migratòries. L’escola no pot resoldre sola cap d’aquestes emergències, però pot assentar les bases de transformacions profundes en les seves comunitats, perquè siguin conscients d’aquesta responsabilitat i tinguin la caixa d’eines que els hi permeti enfrontar-se al futur. 

És cert que, en els darrers anys, la pandèmia va mostrar-nos les febleses del sistema educatiu. Les desigualtats es van fer més evidents, però també vam veure com, davant d’aquesta adversitat, l’escola va ser capaç de reinventar-se. Va demostrar que, tot i les dificultats, l’educació podia ser un motor de canvi. Si vam ser capaços de fer canvis dràstics en poc temps per a la salut pública, si vam aconseguir reorganitzar la nostra societat en un instant, per què no podem transformar l’escola ara que tenim clar que ho hem de fer, disposem de bones evidències i en el nostre imaginari tenim clar quina escola volem?

La Nova Escola Pública que defensem ha de ser una escola implicada en la societat, que no es quedi al marge. Ha de ser un lloc que reflexioni sobre el món, que aprengui de les seves pròpies experiències, però també que obri les portes als canvis, als moviments socials, als reptes de la tecnologia i a les emergències que ens afecten a tots. 

La Nova Escola Pública ha de ser un espai de col·laboració, cooperació i solidaritat, on la competència deixi de ser l’únic motor de l’aprenentatge. 

És imprescindible, per aquest motiu, construir un moviment que trenqui l’aïllament que s’ha volgut imposar a les escoles. Una xarxa d’escoles que es reforcin mútuament, que comparteixin recursos, coneixements i experiències. Una xarxa que deixi de banda la competència destructiva i aposti per la cooperació real i efectiva.

Ara que fa cinquanta anys que l’Escola d’Estiu de Barcelona va aprovar el document «Per una Nova Escola Pública», és el moment de reivindicar el nostre compromís que no és només una reivindicació del seu model educatiu, sinó una crida a l’acció per defensar els drets d’aquells que més ho necessiten. No ens conformarem amb un sistema educatiu que mantingui les desigualtats ni amb un sistema que perdi el seu caràcter crític i transformador. No podem permetre que l’escola esdevingui un simple lloc de consum passiu de coneixements. Hem de defensar una escola que sigui un motor de canvi, de reflexió i d’inclusió.

Ara és el moment de repensar l’escola, de posar en marxa noves iniciatives, de reimaginar què és fonamental per als alumnes i per a la societat. No deixem que la nostra Nova Escola Pública sigui un somni perdut. Defensem-la, protegim-la i fem-la créixer, perquè el seu futur, el nostre futur, depèn de cada pas que donem ara. No deixem que la desmobilització o l’escepticisme ens aturin: l’escola pública és el fonament de la nostra societat. I només amb ella podrem contribuir a construir el món que somiem.