dimecres, 12 de desembre de 2007

Educar és obrir finestres


Educar és obrir finestres. És construir i reconstruir el món interior de cada persona a partir dels estímuls que ens arriben de fora. Com aquells quadres de Magritte en els quals, en primer pla, veiem un tros de paisatge emmarcat com si fos un tros de pany de paret.

A l’escola obrim finestres per educar. Per facilitar que els paisatges que ens envolten s’incorporin als aprenentatges que intentem organitzar.


Entren, amb aquests paisatges, escriptors, atletes, pintors, dibuixants, electricistes, científics o mags… Fem, també i a la vegada, preguntes a l’espai virtual, a un entorn llunyà que desconeixem però que cada vegada ens és més proper, i aclarim dubtes o fem la llista de preguntes més llarga.

I, al final, l’espai de l’escola serveix per donar sentit a tots aquests estímuls que l’infant rep, tant des de fora, com a dintre.

Cal obrir finestres però no solament per mirar més enllà sinó també perquè el món entri i ens contamini.

En aquest espai privilegiat en el que treballem, no hi ha de faltar res. Tampoc la calma i el temps per pair-ho, per poder transformar la informació en coneixement i el coneixement en saviesa.

Podrem entre tots aconseguir un context, professional, administratiu, polític i cultural que ho estimuli i ho faciliti? Aquest és el repte de la nostra societat i de la nostra feina com a mestres.

2 comentaris:

Núria ha dit...

Educar és obrir finestres, i possibilitar moltes oportunitats per descobrir-se com a persones úniques, amb molta riquesa dins, sovint sense poder lluir de manera positiva. I això demana temps, respecte pels ritmes de creixement (respecte no vol dir "que madurin sols", no vol dir augmentar el temps de permanència dels infants a l'escola...)Temps vol dir no córrer, no voler adaptar el ritme dels nens al que ens obliga el nostre d'adults: ens queixem de la voràgin que ens devora, i ens convertim en una peça més de les exigències del muntatge social que ens toca viure, sense atrevir-nos a pensar que altres camins són viables.
Vivim en una societat en canvi (segur que els nostres avis deien el mateix), en moviment. Això genera inseguretat, dubtes, i en educació queda ben reflectit. I si regalem als nostres infants la possibilitat d'obrir finestres? I descobrir el que hi ha fora, i a dins? Amb respecte, amb confiança, amb il.lusió...
Núria Rodríguez Bodelón

Joan DF ha dit...

Obrir finestres ho he sentit a molts mestres quan volen significar una part de la seva feina. Magritte pinta moltes finestres, i amb algunes retalla un tros del paisatge i el situa dintre mateix de la cambra. Intentaré il·lustrar l'article amb alguna imatge seva.