dimecres, 19 de desembre de 2007

Mesures, mesures, mesures...

L'informe de la Fundació Jaume Bofill sobre la situació de l'ensenyament a Catalunya, proposa 14 mesures (http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_%20de_premsa.pdf) per tal de millorar la situació de l'educació a Catalunya.
Crec que val la pena reflexionar sobre la importància que té formular bones propostes i mesures. I que quan això no s'aconsegueix pot ser degut a mancances en el diagnòstic dels problemes, o al desconeixement de la realitat dels centres, dels seus mecanismes de funcionament i de les seves possibilitats de millora.

A tall d'exemple, vull comentar algunes de les propostes.

Proposta 3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries instrumentals, de manera molt especial, entre la població escolar amb majors dificultats.

Millorar els aprenentatges de les matèries instrumentals ha estat i és un dels aspectes fonamentals per tal de millorar els resultats educatius. És evident que fer-ho en les poblacions escolars amb major dificultats és una proposta d’una simplicitat que ratlla la ridiculesa. Les poblacions amb majors dificultats no les entenem pas com aquelles que no saben tocar un instrument o tenen poca destresa amb el dibuix. Tradicionalment valorem les dificultats de la població escolar a partir dels resultats en les àrees de llengua i matemàtiques, les dues àrees instrumentals per excel·lència.

Queda clar, doncs que si s’han d’emprendre accions han de ser adreçades a aquest col·lectiu. Malgrat que cal tenir en compte que els resultats en altres àrees o en competències bàsiques, de vegades tampoc són satisfactoris i que, per tant, també caldria que ens preocupés.

Dit això creiem que el concepte “augmentar les mesures de reforç” respon a un model aplicat des de fa molt de temps, molt simple, que no obté els resultats que es podrien desprendre com a conseqüència dels recursos que s’hi destinen.

Abans d’augmentar cal revisar. I potser més que augmentar que, en alguns casos, caldrà, el que cal és analitzar i reorientar i tenir en compte els resultats. Potser els mals resultats en aquests aprenentatges són deguts a una mala aplicació d’alguns recursos o a no atacar les causes dels dèficits i només intentar posar pegats a una situació complexa. Pegats per solucionar momentàniament o formalment el problema (per exemple excloure als diferents per homogeneïtzar teòricament i segons l’estàndard del professorat, als alumnes d’una classe “normal”).

Per millorar l’aprenentatge de les àrees instrumentals cal una reorientació del currículum que ha de tenir en compte un concepte bàsic: aquestes àrees, són veritablement instrumentals i el seu estudi i tractament ha de fer-se en funció dels aprenentatges que ens ajuden a conèixer el món, que potser són les àrees no instrumentals. No poden ser àrees desvinculades d’un entorn comunicatiu i d’aprenentatge significatiu com moltes vegades s’han convertit. Aquest és un tractament que, encara que n’augmentem la seva dosi, no solucionarà els problemes reals amb els quals ens trobem.

Augmentar torna a posar èmfasi en el que és quantitatiu, no en la qualitat dels aprenentatges. Suprimir les àrees de llengua i matemàtiques en el currículum seria una bona manera d’impulsar un tractament més real i significatiu d’aquests aprenentatges. Aprenem llengua perquè la sabem útil. Potser estaria bé complementar l’estudi intentant fer una radiografia de com s’ensenya llengua i matemàtiques a les nostres aules.

Proposta 7. Impulsar un gran acord entre sector públic i sector privat sostingut amb fons públics per respectar el principis d’equitat i de llibertat d’elecció de centres.

La proposta de respectar la llibertat d’elecció de centres és injusta i insolidària sinó garantim d’entrada aquest dret a totes les famílies. Mentre hi hagi un col·lectiu molt important de famílies que no poden exercir aquest dret en la pràctica i aquest dret sigui privilegi d’un sector minoritari de famílies, privilegiades des d’un punt de vista econòmic, cultural o informatiu... aquesta proposta va en contra precisament de l’equitat i la igualtat d’oportunitats.


Proposta 8. Potenciar la imatge del Servei Públic en Educació.

Aquesta és una nova proposta d’una gran ambigüitat i, per tant, molt ineficaç per la seva inconcreció.

Hem de veure, en primer lloc, si Servei Públic en Educació es refereix a les escoles públiques i les escoles concertades o només a les públiques.

Si es refereix a totes dues xarxes no entenem que vol dir potenciar. No cal potenciar, en el sentit de que tota la població, o la seva immensa majoria va a una de les dues xarxes. A no ser que potenciar vulgui dir potenciar la “idea” de que hi ha un Servei Públic d’educació que engloba totes dues xarxes. Si és això, què soluciona potenciar?

Si només es refereix a l’Escola Pública, el problema no és el potenciar la seva imatge sinó una qüestió més complexa que, potser, també té en compte la imatge, però també té molts altres components. Si és aquest cas, tampoc s’entén que s’anomeni d’aquesta manera l’Escola Pública.

Potenciar voldria dir valorar, cuida, estimular??? Tant amb declaracions com amb fets concrets. I ajudar a reorientar, revisar i reconstruir. En el fons, privilegiar discriminadament l’escola pública mentre aculli a la majoria de la població escolar amb més necessitats, la que té més dificultats d’aprenentatge, la nouvinguda que s’incorpora al sistema educatiu o la que prové de contextos més desfavorits.



En altres missatges anire comentant altres propostes.