diumenge, 27 de gener de 2008

Suquet de llobarro.

Una amiga em convida a dinar. Em compra el llobarro i em deixa la cassola. No tinc més remei que acceptar. Després d’un matí a la Fundació Miró veient l’exposició “Un cos sense límits”, m’hi poso.

Ingredients: Un llobarro tallat a rodanxes (1cm i mig), fresc de Sant Carles, patates –del bufet- tallades amb quadrats petits, ceba, alls, fruits secs (avellanes, ametlles, nous, pinyons), orenga, oli, julivert, farina, vinagre, brou.

Fregir poc el peix –salar- després d’enfarinar-lo. Reservar-lo.

Fregir les patates i la ceba amb oli. Salar-les.

Fer una picada amb ametlles, nous o pinyons o avellanes, dos grans o tres d’all, julivert, una mica de brou i un raig de vinagre.

Quan les patates estan fregides pràcticament, es posa el peix per sobre i la picada. Deixar coure cinc / deu minuts màxim.

L’opinió és que ha sortit molt bo. No hi ha com ser agraït/da.