dimecres, 2 de gener de 2008

Avaluem-nos i esforcem-nos.

Ens hem tret el conill de la xistera: canviem com avaluem, prediquem que ens hem d’esforçar, castiguem als inadaptats, als incompetents, als ganduls... els hi podem dir que suspendran i tot, per art de màgia, tot es solucionarà i el nostre sistema educatiu serà una bassa d’oli en la que suraran tota la població escolar del nostre inefable país, amb aspiracions de ser el millor entre els millors.

Incapaços de fer un bon diagnòstic, aconsellats i filtrats per buròcrates de l’educació, agombolats per suposats representants de l’acadèmia –ningú d’aquests gosaran a oposar-se en la crítica als aspectes positius que contenia la LOGSE o a la reivindicació i renaixement de la cultura de l’esforç- i per informes suposadament neutrals, ens proposen una proposta que deixa les coses pitjor de com estan i no incideix en les causes de les situacions que cal abordar i solucionar.

Digui’m com avalua i li diré com educa, quin concepte té de l’ensenyament. Allò que és més discutible, allò que representa l’aspecte més retrògrad de l’educació, que fins ara només ho trobaven a l’educació secundària, s’estén també a l’educació primària. I perquè no, a l’educació infantil. A partir d’ara, a partir de desembre, les famílies ja sabran com poden comparar el seu fill o filla amb els dels seus amics o familiars. Sabran que un 4,7 vol dir insuficient i que un 9,7 un excel·lent. I sabran, és a dir s’enganyaran, quin és el suposat nivell del seu fill o filla.

Avaluar, té un caràcter educatiu quan serveix per ajudar a cada persona a conèixer les seves possibilitats i les seves mancances a créixer i a desenvolupar-se intel·lectualment i personalment. I no té cap funció comparativa ni classificadora. Quan no és així, representa tornar enrera, tranquil·litzar alguns sectors i posar pals a les rodes als professionals i centres que volen plantejar-se la seva professió d’una manera seriosa.

Això és una proposta de govern de dretes.