en un plor de gavines.
L'últim sol de la tarda
besa els llavis de l'aigua.
Al mur blanc dibuixada
l'ombra de la llimera.
El llebeig despentina
el pentinat dels arbres.
La mar respira calma.
Els colors ja cansats
desitjaven nit clara.
Per ponent s'atansaven
núvols a la muntanya.
Pels camins vells de l'aire
amples ales es perden.
On s'amaga la música
cel i terra s'abracen.
La mar respira calma.
Han callat lentament
les veus vives del vespre.
M'he sentit fet de vent,
de lleus hores mandroses.
He palpat la mirada
que llegia la pàgina
del quadern del meu viure
que ara ha estat arrencada.
La mar respira calma.
Raimon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada