dissabte, 10 de juliol del 2010

Torne'm-hi amb el boicot a les colònies.

Hi ha un comentari de la Glòria a un post anterior sobre la jornada intensiva:

Penso que davant del retall d'una jornada continuada dels mestres, intensiva dels alumnes, la resposta directa ha de ser també una retallada en les sortides ja que estava intimament lligada a aquestes hores de més que es fan en sortides de tot el dia o colònies.
Estic d'acord que el fet d'anar de colònies amb els nostres alumnes els ajuda en el seu desenvolupament personal, però per tres o cinc dies a l'any que és la durada mitja d'aquestes colònies, tampoc crec que els aboquem a un fracàs personal irreversible.
No cal oblidar que, com a mínim en principi, és una mesura temporal que busca també el recolzament d'altres col·lectius relacionats amb el tema.
En cap moment em sentiré pitjor mestra si finalment de cara al curs vinent voto en el meu claustre la possibilitat de no fer sortides de dia sencer ni colònies que tinguin un cost d'autocars, casa de colònies, monitors... Col·lectius afectats de retruc, però, aquestes coses normalment passen quan un ha de defensar alguna cosa que li han pres.
Avui la meva escola era plena de mestres que endreçaven les aules i preparaven ja la tornada del setembre, no hi havia alumnes, tot era obert, però la temperatura era insuportable, no cal dir com seria plena d'alumnes. Enguany la climatologia ha respectat la fi de curs, però no és l'habitual.
Som mestres i treballadors, no cal oblidar també la nostra situació d'assalariats.
Fem el que fem, el que està clar és que no ens hem de deixar colpejar una vegada més sense plantar cara.


Segueixo sense compartir que deixar de fer colònies o sortides constitueixi una manera de protestar per la supressió de la Jornada Intensiva.

Crec que una cosa no justifica l'altra. Els mestres tenim un horari al llarg del curs i els que pensem que hem de fer colònies, tot i constituir un esforç, no cal compensar-ho amb cap horari. O no recordem quin és el nostre horari de veritat?

Deixar de fer colònies i sortides constitueix segons la meva opinió un flac favor als projectes educatius de les escoles. Per aquest motiu no hi estic d'acord. Crec que ens hauríem de plantejar altres formes reivindicatives.

I com a mestres ens cal també una actuació molt seriosa en relació a l'acompliment del nostre horari.

La jornada intensiva hauria de garantir tot l'horari de permanència en el centre dels mestres i no el podem reduir una hora com és pràctica habitual en algunes escoles. La jornada intensiva es justifica per la necessitat de tenir uns dies finals de curs en els quals el ritme sigui adequat a la intensitat del curs que està acabant. És evident que la temperatura pot afegir un element més de cansament, però no és l'únic. Tots necessitem aquesta Jornada intensiva. Els nens i les nenes en primer lloc. Els mestres perquè la podem utilitzar per tenir més temps per coordinar-nos. I en aquests moments que fas balanç del curs i comences a preparar el vinent, és molt important tenir aquest temps de més.

La trampa torna a ser, haver de justificar o compensar la jornada intensiva. Una trampa creada per la pròpia administració que va ser la que va vincular, per primera vegada, jornada intensiva i colònies.

Es pensa ara que si mantenim l'horari habitual i no hi ha cap reducció de l'horari lectiu serà millor per l'alumnat. En un moment en que els retalls dels pressupostos i dels recursos a nivell educatiu són quasi diaris, sembla com una mena de premi de consolació per a les famílies: ho retallem tot, però no us preocupeu que els vostres fills tindran deu hores més de classe.

Algú, realment, pensa amb l'alumnat? És una pregunta que em faig sovint. I quan es prenen mesures com aquesta, tinc la certesa que sovint és només una moneda de canvi utilitzada per uns i altres.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

.. Per mi i per molts altres pares, utilitzar als nens per les vostres reinvidicacions laborals és una MARRANADA!!!

La decisió de "NO SORTIDES, NO COLÒNIES" ha d' haver sortit d'un cervell psiquicament malat.
Els nens haurien de ser el que més importés al mestres i no fer-los servir com a PROTESTA.

Sento vergonya dels mestres d'aquest pais!!!

Joan Domènech Francesch ha dit...

Hola, Sr anònim.

M'agradaria respondre aquest comentari amb tota l'ecuanimitat possible. Ho intentaré.

Molts mestres no estem d'acord amb aquestes reivindicacions. Generalitzar és demagògic i inoportú. No són aquestes les reivindicacions laborals de molts mestres. Hi ha molts mestres que mai hem utilitzat els nens per les nostres reivindicacions.

Tot i no està d'acord amb aquestes propostes, crec que són excessius els qualificatius que utilitzes. En l'actual situació hi ha molta desorientació i, potser poca reflexió. Estic convençut que mestres que fan aquestes reivindicacions els importa molt els nens i lluiten, potser equivocadament, per una escola millor.

L'afirmació de sentir vergonya pels mestres d'aquest país, és generalitzar una opinió i ofensiva per tots aquells mestres que estimen la seva professió i encertadament o equivocadament tenen una determinada posició reivindicativa.

M'agradaria que els comentaris en aquest bloc no fossin anònims.

Anònim ha dit...

Benvolgut Joan,

Sé que he generalitzat molt i hi ha molts mestres que s'estimen la professió i els nens (sort d'això). Sento haver-lo ofés.

Però a banda d'utilitzar els nens, que com a pare em sembla d'una extremada crueltat, aquesta posició reinvindicativa erronea pot ser caòtica per moltes famílies, que en aquests moments ja s'estan quedant sense feina...

Com podriem fer obrir els ulls els mestres que s'han acollit a aquesta reinvindicació perque s'adonessin de tot el mal que estan fent a gent que res té que veure amb el govern ni amb el Sr. Maragall...????

Si el món de les colònies i activitats cau aquest any, serà difícil que es torni a aixecar.

Anònim ha dit...

Bon dia,
Per sort la gran minoria de professors està d'acord amb aquesta espècie de boicot, pero no hem de deixar de recordar que els sindicats sòn a favor d'aquesta mensura. Aixó ja té el seu delicte.
Com bé diu aquest anònim, es cruel per els infants aquesta decisió.
M'agradaria demanar una reflexió (com apuntes Joan) dels mestres que han decidit pendre aquesta decisió i que en siguin concients que el rebuig social que han creat dificilment l'ompliran. No es poden pendre "decisions a la brava". Ara teniu mes feina que mai, recuperar el respecte de l'alumnat i de la societat en general.
Josep Coca i Rufino.