dissabte, 28 de gener de 2012

La complexitat de l'educació

Els que heu vist el nen de la bicicleta, recordeu com és de contradictori el paper de l'estanquer i el seu fill. Recordava també la pel.lícula un deu salvatge. Les famílies de vegades magnifiquen problemes amb un afany de sobreprotecció que desvirtua fets que, no vol dir que no s'han de tractar, però que quan es desmesuren perden tot sentit i posen sobre la taula les nostres pròpies pors com adults.

Protegir, de vegades, amb omissions, faltes dels fills, per por a que es puguin sentir ferits o atacats... no ajuda als infants a créixer, no els ajuda a construir el seu propi sistema de valors.

A una escola el més important és el sentit de responsabilitat i pertinença a la comunitat i la confiança que això genera. Quan la confiança es trenca, la prioritat és recomposar-la i per fer-ho hem de tenir en compte sovint, efectes secundaris de les nostres accions i omissions. I davant d'una falta a la comunitat el que cal és una reflexió per arribar a entendre l'abast de la falta i que ha entrat en conflicte en el bagatge de valors que l'escola té.

Educar és complex i, de vegades, hi ha la percepció d'una certa desorientació que pot contaminar les nostres accions. El diàleg franc, el pensar una mica més enllà de l'ara, la reflexió individual en un context col.lectiu... poden ser elements que ens ajudin a tots plegats.

1 comentari:

www.jugarijugar.com ha dit...

Completament d'acord Joan. De vegades em fa l'efecte que aquesta nova generació de pares, amb el nostre afany de no repetir esquemes que no ens van agradar quan erem criatures, ens confonem i tenim molts problemes per afrontar els límits amb els nostres fills i filles.

I davant de tot això, el que hi ha, com bé dius, son les nostres pròpies pors.

Els pares hem de fer un gran esforç per traçar una ruta amb límits clars i sempre des del respecte cap al nostres nens, però també cap a la tasca educativa que desenvolupeu des de es escoles.