diumenge, 11 de març de 2012

Fer visible allò que és quotidià.


En algun seminari de formació d’interins, els hi fèiem fotografiar les parets de l’aula. Després els hi havíem fet analitzar i comentar. En la darrera vegada que ho vaig fer els hi vaig preguntar que observessin tres aspectes:
  1. Percentatge de producció de l’alumnat, de l’escola i editat fora.
  2. Quantitat d’espai ocupat i d’espai gestionat per l’alumnat
  3. Com quedava reflectida la diversitat  de l’aula en les seves parets.

A partir d’aquestes preguntes s’obria un debat i una reflexió, sobre la informació que ens aporten les parets de l’aula, respecte de l’escola, dels aprenentatges que es fan a l’aula, de la metodologia que es fa servir...

Alguns mestres em deien que era la primera vegada que veien les parets de l’aula. Alguns havien entrat a meitat de curs o d’altres havien anat penjant materials... però la quotidianitat feia invisibles tot el contingut.

Aturar-se a mirar és molt important a l’escola. Fem les coses per rutina i, de vegades., no acabem d’entendre que per tal que els nois i noies reconeguin la seva aula com a pròpia, hem de canviar els paràmetres de la seva organització. Podem començar per les parets, per l’espai en general... és l’inici. Després pot venir el temps. I seguidament...