divendres, 6 de juliol de 2012

Final de curs

Sempre sembla que el final de curs hauria de ser un temps tranquil de fer balanç i de pensar amb tranquil.litat en les millores que l'any vinent intentarem posar en pràctica.Segur que, en part és així. Cada any fem balanç i dissenyem el proper curs.

Els i les mestres de l'equip han participat amb les seves valoracions i propostes en la memòria del curs, han fet suggeriments, han netejat carpetes, mobles i ordinadors...

També hem tingut temps d'acomiadar-nos, de desitjar-nos un estiu calmat i en plenitud. Explicar-nos quins projectes tenim, on anirem a descansar, les lectures que tenim ganes de fer.

Però segueixen havent-hi uns fets que ens porten intraqnuil.litat. Tots els projectes -és a dir, les il.lusions, les iniciatives, les propostes, les millores...- depenen d'aspectes externs a la voluntat i a les competències de les escoles. Em refereixo a les possibles variacions de la plantilla que, fins d'aquí un mes, no coneixerem amb exactitud. Unes variacions que, en un 90%, no depenen de la voluntat, ni del projecte, ni de les propostes que les escoles i els seus equips poden dissenyar.

El nostre sistema d'aministració pública permet que les plantilles es configurin amb criteris d'antigüitat, no de qualitat. I així no pot funcionar cap projecte.

Després l'administració demana resultats i rendició de comptes. Però mostren una gran incapacitat de resoldre aquest aspecte introduint criteris d'eficàcia i eficiència. Parlen molt d'estalvi, de moderació en la despesa, de reaprofitament dels recursos... però planifiquen el malbaratament del recurs i el capital  més essencial: l'humà...

Poca confiança ens donen aquests polítics que, a més, amb l'excusa de la crisi ens encolomen tota mena de propostes, algunes ben poc racionals o estalviadores.