diumenge, 1 de juliol de 2012

Tornar

Hi ha moltes raons per tornar a publicar. Durant aquests quatre mesos que m'he mantingut en silenci m'han arribat comentaris, suggeriments, fins i tot algun premi pel bloc... I sobretot, la realitat del dia a dia m'ha seguit interrogant, provocant, incitant a parlar, a intervenir.

Torno però no sé encara com. Crec, sincerament, que a nivell educatiu necessitem un reafirmament i un rearmament ideològic que ens doni eines intel.lectuals i pràctiques a la vegada que ens permetin resistir una situació complexa i crítica.

La crisi -això que en diuen crisi- econòmica segueix el seu camí previsible. Inexorable, realista, conservador i reaccionari. Les alternatives silenciades. Jugant en un terreny en el qual no volem jugar però obligats a fer-ho. Esperant jugar amb altres regles, altres espais... d'esperança i millora per a tothom.

L'educació oficial -explicitada per alguns ideòlegs, alguns tertulians i articulistes i administradors en general...-  amb l'excusa de la crisi, ensenyant i fent difusió les seves idees més reaccionàries i aprofitant per posar en qüestió la qualitat, la inclusió, la comprensivitat, el constructivisme o qualsevol projecte que suposi un intent de fer una educació i una escola de tots i per a tots.

I nosaltres tornant a un àmbit local, abastable...

Potser aquest és l'únic camí en aquests moments. Petites comunutats educatives que intenten resistir i resoldre la necessitat de nous paradigmes.

Mentre hi ha vida hi ha esperança, que ens diu Morin. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Què bé que hagis tornat! Doncs jo t'he de dir que mica en mica anem fent camí. Aquesta tarda he llegit un escrit d'una alumna d'Educació Infantil que va reflexionar envers les teves aportacions en el seu treball final a partir de la teva visita a la Universitat. Ella ha acabat amb cita “Les coses importants i que realment valen la pena, són les que passen lentament”. Em va fer molta il·lusió com es va esforçar llegir la seva surta experiència en un escola bressol a partir del que per ella va ser fonamental després d'escoltar-te. Gratificant! Gràcies per compartir la teva experiència i el teu temps i portar esperança als mestres/as que començen. Com anecdota, comentar-te però, que l'alumna t'ha citat com "Joan Gelabert"!!!!

Bon estiu

CRP

Joan Domènech Francesch ha dit...

Necessitem moltíssimes veus que diguin ben fort que una altra manera de fer les coses és possible. I que tenim el dret de poder-les fer.

Amb això hem de ser bel.ligerants.