L'adolescència esdevé un estat, una forma, un comportament... quasi una cultura.
Passar lànguidament davant de les millors obres d'art, passejar-se amb la capsa que indica la darrera compra de la botiga de moda, arrossegar els peus per terra, parlar amb una veu imperceptible, no agradar res del que agrada als grans, agradar tot el que agrada a la tribu, rebutjar les responsabilitats, avergonyir-se de qualsevol comportament dels adults propers, aixecar-se amb cara d'enfadat a no ser que hi hagi convidats, llavors utilitzar el millor dels somriures per saludar i dir bon dia... L'avantatge és que té terminis i després negaran aquests comportaments, encara que estiguin enregistrats en la nostra memòria...
A cada edat un comportament, no patiu. Que la vida està plena de comportaments estereotipats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada