dilluns, 20 d’agost de 2012

Setembre

Veiem setembre com una parada propera que ens fa una mica de basarda. És curiós que tots els comentaris de l'estiu -quan ens hem trobat companys de professió- hagin estat els mateixos: gaudim del moment, de les vacances, ara que podem, i al setembre ja veurem! Ja veurem, però si tanquem els ulls ens imaginem un dels pitjors escenaris possibles en els darrers cursos: retallades, indefinició en polítiques educatives, cap tipus de mesura engrescadora per començar, canvis no desitjats a les plantilles, i sobretot la sensació que l'educació ha passat ja no a un segon terme, sinó que l'han esborrat de la llista de prioritats.

Setembre arriba amb una gran responsabilitat per a tots els equips que volem salvar alguna part del bagatge acumulat en els darrers anys. Sabrem capaços de resguardar espais educatius positius i creadors de cultura? Sabrem, els mestres, contribuir a donar eines al nostre alumnat per ajudar-los a enfrontar-se a un món, en el qual la paraula esperança sembla que estigui lluny de les agendes polítiques de la classe dominant?

Estic convençut que la situació ens provocarà en la necessitat de dissenyar nous models, noves maneres de fer front, des de la humil plataforma que és l'escola, a tanta crisi que ens ataca des de tots els fronts.

Setembre ens ofereix el millor escenari per aprendre. Aprendre en una situació de xoc, que és el complement a l'aprenentatge lent que tant reivindico. Molt em temo que la clau serà precisament això: saber combinar la paciència i la calma en les decisions, amb la resposta radical i ràpida a una situació que ens interroga, cada dia,  des de tots els àmbits.