Reunió d'inici de curs de 6è. Cada any, en els darrers cursos, aquesta ha estat una reunió important a l'escola. Obria camí. Camí, de vegades difícil, perquè suposava un salt en el buit sense saber si al final hi ha matalàs o xarxa.
Aquest any, les mestres parlen de què s'emporten del Fructuós per seguir caminant. Com l'eix del treball a l'escola segueix centrant-se en els quatre pilars de l'informe Delors (o els set sabers imprescindibles de Morin, o...) Aquests grans plantejaments ens ajuden a sentir-nos segurs de que, malgrat els errors i les equivocacions, seguim avanaçant.
Saber i aprendre a fer, saber estar, ser... Quatre accions imprescindibles.
És Nusbaumm la que diu que educar consisteix en saber moltes coses (de tot tipus), saber-ho en un context de ciutadania, en un context social en conflicte... però també saber què farem amb les nostres vides. Aquesta és la trilogia en la que l'educació dóna voltes constantment.
Malament els que pensen que a l'escola només ensenyem. Perquè encara que només ensenyem, també eduquem sense saber-ho o sense proposar-nos-ho.
Els nois i noies de sisè, comencen a tenir una motxilla amb una mica d'equipatge. Han començat a caminar. Si segueixen trobant (en les seves famílies i en els seus mestres) bons acompanyants, segur que arribaran molt lluny.
1 comentari:
Moltes gràcies Joan pel reconeixement.
Obrir camí, com tu dius, és difícil i alhora emocionant.
No ho podem ensenyar tot, ni saber tot, però si ser bons acompanyants.
Publica un comentari a l'entrada