Educació és política i poètica

Educació és política i poètica... És ètica i estètica... 

Daniel Jover i Jaume Carbonell ens van conduir el passat dia 26 a l’empar de la Fundació Roca i Galés, en un recorregut per les seves obres més recents, en les que combinen educació i política, però també esperança, passió, humanitat, fraternitat, humanitat... 

La perplexitat davant la realitat, les preguntes suggerides i no contestades, els referents, la memòria del passat i la mirada constant sobre el present... constitueixen els àmbits comuns que porten als dos amics a escriure, com una manera d’aclarir pensaments i idees, de formular propostes i reivindicar les eutopies, els bons llocs possibles. 

Quan durant una hora i escaig, dues persones en una conversa fluida i profunda, t’ajuden a pensar en les teves pròpies preguntes, potser no te’n responen cap i, a més, te n’ofereixen de noves... penso que aconsegueixen el seu propòsit: qüestionar la realitat, parar i reflexionar, posar una mica de llum a tanta foscor. 

Estem massa envoltats de cridòries, d’arguments formulats des de la crispació, la ignorància, el menyspreu i la mentida com per no valorar la paraula pausada i propera que ens ajuda a orientar-nos en la nostra perplexitat. 

Cada vegada m’allunyo més del consens final de la conversa i m’apropo més a deixar fluir de forma dialògica els arguments, sense pressa ni pressió per arribar a pensar tots de la mateixa manera. Ho intento practicar a l’aula en aquest breu espai de temps en que hi torno cada setmana, tot i que és un territori en el que sembla imprescindible trobar la veritat. 

Potser perquè estic cada vegada més convençut de la importància del camí, i del valor profundament educatiu que té.