Una convocatòria poc clara

Article signat conjuntament per Núria Rodríguez Bodelón & Joan Domènech Francesch i publicat al Diari de l'Educació

Davant la convocatòria de vaga per al proper dijous 29 que proposen els sindicats USTEC·STEs, (IAC),  ASPEPC·SPS  i  CGT Ensenyament, són molts els ensenyants que estan d’acord amb la necessitat de revertir les retallades pressupostàries i d’incrementar urgentment el finançament del sistema educatiu públic. La reducció de ràtios és un dret dels alumnes a ser acompanyats  amb qualitat d’atenció, com ho és la recuperació dels horaris lectius que permetin coordinacions i treball d’equip als mestres i professors, o la necessitat d’augmentar el personal de suport a la docència per atendre la diversitat (recollint l’esperit del decret a la inclusió 150/2017). Estem igualment d’acord amb la proposta de recuperar el poder adquisitiu, després d’una suposada crisi que ha afectat sobretot als treballadors i treballadores de tots els sectors. Subscrivim aquests arguments i altres punts que s’apunten en el llistat reivindicatiu de la convocatòria.

Tanmateix n’hi ha un que no podem subscriure: aquell que es defineix com a “la selecció arbitrària de personal, que han malmès el funcionament democràtic dels centres.” És a dir, el decret de Plantilles.

La nostra experiència i la dels nostres companys o amics i amigues mestres, és que el decret de plantilles neix, com a resposta a una normativa caduca, burocratitzada i que no té en compte les necessitats pedagògiques de cadascun dels projectes de l’escola pública d’aquest país i amb el desig positiu de fer possible que els centres hi hagi continuïtat de projectes pedagògics que funcionen.  Siguem sincers i no vulguem amagar una realitat evident: la burocràcia únicament basada en els drets del funcionariat, aliena a les necessitats pedagògiques dels centres educatius, ha estat i és un llast endèmic de l ‘escola pública. L’estabilitat en el lloc de treball no ha de ser l’excusa per no renovar en profunditat la funció pública garantint el dret a l’alumnat a una educació de qualitat i la continuïtat dels projectes educatius de les escoles. 

Potser encara és un decret imperfecte i, en la seva aplicació, cal evitar la perversió o el mal ús d’atribucions. Però no podem proposar l’eliminació del decret, sense plantejar una alternativa més avançada i quedant-nos només amb l’aplicació del sistema anterior. Cal avançar en la qualitat de les plantilles i dels projectes i per això calen propostes decidides i valentes que trenquin amb privilegis tradicionals i corporatius del funcionariat. Avui som majoria els mestres que reivindiquem un sistema diferent de formació dels equips docents i estem convençuts que el decret de plantilles obre una via en aquest sentit. No volem que s’elimini el decret sinó que es millori i s’aprofundeixi en altres aspectes com superar l’ambigüitat de l’horari laboral, la regulació de la formació permanent o l’avaluació del professorat. 

Cal ser molt conscients dels efectes d’aquesta proposta  en el funcionament quotidià dels centres. Com també hauríem d’analitzar com repercuteixen altres mesures que poden ser parcialment positives com la reducció d’hores lectives i de coordinació per als majors de 55 anys. Si això no es fa en el marc d’un replantejament dels horaris del professorat i amb un augment efectiu de plantilles, no és una proposta sostenible, ja que al final la millora repercuteix en el propi centre i, directament, en la càrrega lectiva i no lectiva de la resta de l’equip que encara no arriba a aquesta edat. Les feines d’atenció a l’alumnat i de coordinació i gestió del centre s’han de realitzar igualment i fan que hagi d’augmentar la dedicació de la resta de l’equip o, simplement, s’han de deixar de fer. 

Tota convocatòria ens suposa donar-li moltes voltes: una vaga és una eina potent, la més important mesura de força per aconseguir un objectiu. Ens consta que som molts els mestres i professors que no faran vaga el proper dijous pel fet de no subscriure aquest punt que exigeix la retirada del decret de plantilles. 

Pensem que els sindicats que s’han manifestat a favor d’un model educatiu basat en els principis de l’Escola Pública, han de poder oferir alternatives reals a les problemàtiques que els centres i, per tant, l’alumnat, pateix en l’actualitat. Cal analitzar quina és la realitat autèntica de l’aplicació del decret de plantilles als centres. Possiblement només arribin als sindicats convocants les informacions de mestres que han patit algun tipus d’injustícia, fruit d’una mala aplicació del decret. Cal pensar també en els centres que consideren que ha estat i és un petit guany en qualitat del seu funcionament. Segurament descobrirem una cara més amable i positiva de les possibilitats que permet una bona aplicació del decret de plantilles. I, entre tots, podrem millorar-lo per avançar sobretot en el respecte als drets de l’alumnat.