Aquests són alguns dels twits que he publicat durant el confinament. No sóc molt partidari dels twits, per les poques possibilitats de matisar que tenen. Quan m'haig d'aclarir necessito escriure més que uns quants caràcters.
@joandomenechfra
- Si en l’actual situació defensem l’aprovat general, ¿perquè, en condicions normals, no defensem que tothom avanci en el seu itinerari educatiu, sense suspendre a ningú ? No entenc, ingenu que sóc, el sentit de les qualificacions.
- ¿No podríem deixar de parlar que en les activitats d’estiu hi haurà més contingut educatiu? Vol dir que, fins ara, no eren plenament educatives? O, és que volem dir una altra cosa? A veure...l’esport i el joc no són educatius?
Aconseguirem que durant un mes (està bé posar terminis) tots els nens i nenes tindran la possibilitat de gaudir d'activitats d'estiu? I que ningú ho deixarà de fer per qüestions econòmiques? I que les administracions, coordinades, ho facilitaran i garantiran?- El confinament total dels infants es mou entre la sobreprotecció i el menyspreu de les seves necessitats. Però, ¿no creieu que s’apliquen aquestes mesures a tots nosaltres per motius semblants? En comptes de sobreprotecció parlem de desconfiança i control.
- Quantes situacions viscudes aquests dies ens han posat sobre la taula problemes educatius no resolts en la situació de normalitat? Hem pogut fer una bona llista, per incloure-ho en el pla per després del confinament? Podem compartir-la amb la comunitat?
- Quants plans a distància s’han fet amb la implicació de l’alumnat, dissenyats i acordats amb ells i elles? Segur que bastants. És un bon moment perquè s’exercitin en l'autoregulació i l’autonomia. Un aspecte interessant a acompanyar, observar i valorar.
- Si els valors els treballem fonamentalment des del nostre testimoni i en la pràctica del dia a dia, ¿quins serien els valors que volem i podem transmetre aquests dies i com ho podem fer? Perquè... encara creiem que és important educar en valors, no?
- Aquesta situació que estem vivint ens ha fet evident, la necessitat d’una gran economia d’esforços. Quants continguts del currículum escolar hem decidit que no són tant importants i que, potser, val la pena que fem la llista dels que sí que cal prioritzar?
- Deixarem de pensar en el currículum com un temari, una llista de coneixements que cal aprendre per aprovar? El pensarem com allò que ens permet conèixer, entendre i interpretar el món i tenir recursos per a poder-hi viure i conviure amb dignitat?
Sempre em pregunto el perquè passa que obviem aquesta orientació i l'interpretem de forma tant prescriptiva. Què i qui fa que sigui així. M'agradaria que ara fossim capaços de capgirar aquesta interpretació.
Els coneixements sempre hi són. Formen part dels continguts d’aprenentatge, juntament amb els procediments, actituds i valors. El problema és quin sentit donem a aprendre’ls... Penso que en funció d’això generem expectatives i entusiasme o desafecció per aprendre.
- Els docents han fet plans per contactar amb el 100% de l’alumnat. Sinó ho han aconseguit, ho han recollit per treure’n conclusions i fer canvis? Parlem d’inclusivitat i sembla que un 15% de les famílies es queixen que no hi ha cap contacte.
- Les famílies, a més de manifestar que hi ha poc o massa contacte o pocs o masses deures,aprofiten per pensar el seu paper educatiu, al marge de substituir als mestres? I com poden ajudar en aquests moments difícils? Tots estem aprenent i val la pena mantenir el to.
- Els equips directius estan en una posició complexa. Han d’informar clarament a totes les famílies. Han de consensuar amb els docents actituds i prioritats. Valorarem i recolzarem els esforços que fan en aquesta direcció? I amb els errors els ajudarem a millorar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada