dilluns, 7 de setembre de 2009

Dilluns a Lleida

Avui he anat a l'escola Espiga de Lleida. És una escola pública -ex-cepepc- que tenen interès en fer algun tipus de projecte o pla per tal de revitalitzar el treball en equip. Xerrem durant tres hores, i els hi dono idees, intercanviem punts de vista i quedem per un altre dia. Els claustres necessiten animar-se i des de l'administració tampoc hi ha gaires incentius. És una pena!

M'arriba la normativa de què hem de fer si la grip ens ataca: Ja no parlem de crisi ni de recursos. Em sento una mica estrany amb les normes. Però tot sigui per evitar el contagi. El més curiós de tot: a les escoles no ens assabentarem de quan els nens agafen la grip, a no ser que s'hospitalitzin per algun motiu greu.

Ens falta un mestre a l'escola. Més ben dit, 0'83 mestre. Ja té delicte que es nomenin el dia 7, per estalviar-se pagar set dies (és igual s són interins, els darrers a arribar a l'escola i, per tant, els més necessitats de que els hi expliquin coses, de posar-los al dia... Al senyors i senyores de personal de Via Augusta se'ls en fot la qualitat, amb la condició de que s'estalviin les peles. Són catalans en el pitjor sentit de la paraula. I perdó pels catalans.

Per què l'educació, asupiciada pels polítics i tècnics miops, ha de pagar la crisi, quan hauria de ser el motiu per sortir de la crisi?

Perquè no dimiteixen tots plegats si no es poden garantir els mínims?

O els minims és que els nens estiguin guardats a l'escola, aparcats?

El nostre Conseller ens anuncia que tot va bé i que encara anirà millor.

Felicitats!