La Cinta em telefona que ja ha sortit el llibre. Demà el podré veure, fullejar... Espero que agradi o, si més no, provoqui debats, reflexions, "contres"... El silenci, de vegades, ens fa mal. Hem de fer sentir els nostres pensaments i no tenir por a contrastar-los. En tot moment. És un bon acte educatiu.
2 comentaris:
El tinc a les mans! Calentó i acabat de sortir del forn... Mmmmm...
L'he començat a llegir aprofitant el viatge en metro. M'aturo en alguns paràgrafs, els torno a rellegir i bellugo el cap, apreto el front o se m'escapa un somriure... Em ressonen dins, les teves paraules escrites, les emocions i reflexions que l'han anat coent a foc moooolt lent, amb flameta petita i constant... Gràcies per donar-li forma. Desitjo que pugui ser excusa per encetar converses i catalitzar altres pensaments, reflexions... La revolució lenta...
Núria
hola,
l'estic llegint i gaudeixo tant que no vull que s'acabi. estic al tren llegint, i tinc ganes de cridar a tothom el que vas llegint... Gràcies Joan sobretot per fer-nos reflexionar, cosa que cada vegada ens costa mes en la societat en que vivim.
Cristina Cervera, una mare de l'escola "lenta o de la calma" Els Alocs de Vilassar de Mar
Publica un comentari a l'entrada