diumenge, 14 d’octubre de 2012

Escriure



La renovació pedagògica ha produït al nostre país, notables propostes teòriques referents a l’aprenentatge de la llengua i, específicament, a l’escriptura. Persones com Montserrat Fons, Isabel Solé o Àngels Ollé,  per citar-ne tres de molt properes  ens segueixen aportant reflexions molt enriquidores per entendre i poder desenvolupar aquest procés amb més rigor i professionalitat. Al seu costat, a les aules de moltes escoles, molts  mestres posen en pràctica molts dels seus plantejaments per millorar aquesta competència tant essencial per a tothom.

En el nostre context em preocupa aquells ensenyants preocupats només (atenció a la paraula anterior) per l’expressió clara de les idees complexes, sovint centrada en l’estudi de la gramàtica, i que deixen de banda altres factors claus alhora d’aconseguir millorar l’expressió escrita i la comunicació, en general.

Tots els que han participat, per exemple, en aquest procés màgic d’aprendre a llegir i escriure saben la importància que té el factor emocional, i com un aprenentatge fet amb temps suficient i respectant els ritmes i l’interès de l’alumne afavoreix aquest assoliment profund d’una de les competències claus per a tothom. Comparteixo el treball a la meva escola amb mestres que constantment treballen amb els seus alumnes, la claredat i la precisió en la seva expressió escrita, al costat d’afavorir l’escriptura de textos significatius per a cadascun d’ells. No hi troben cap contradicció.

Quan volem identificar els problemes, no podem tancar els ulls a una altra realitat massa estesa: hi ha un aprenentatge de la llengua que oblida la creativitat, la funcionalitat, la significativitat, i que es centra exclusivament (només) en l’estudi pormenoritzat i descontextualitzat de la llengua i la seva gramàtica.  És una realitat que provoca desvinculació dels alumnes en els seus aprenentatges.

La renovació pedagògica a casa nostra ha insistit sempre en combinar creativitat, quotidianitat, funcionalitat, estudi de la llengua, expressió natural i expressió clara i estructurada. Per quina raó es volen desvincular aquests aspectes claus en el desenvolupament profund de l’aprenentatge lingüístic?

Per quina raó hi ha persones que menystenen tantes experiències positives que es desenvolupen a les escoles del nostre país?