dilluns, 15 d’octubre de 2012

Valors




¿Quan se’ns diu que els mestres catalans no hem ensenyat  els valors comuns que tenim amb els habitants d’Extremadura, per exemple , a quins valors es refereixen? Com que sembla que, per imperatiu legal, tenim una carta d’identitat comú, el ministre proposa que ensenyem els valors que compartim, cosa que segons ell, no fem. Al marge de l’expressió “hem d’espanyolitzar els nens catalans” (frase que té tants implícits: ho faran ells, no nosaltres, i a més tothom li ve el cap en el dia de la “raza” l’afany d’Espanya conquerint Amèrica...) aquesta voluntat de ensenyar valors , identitaris d’una realitat que cada vegada està més en crisi, resulta molt poc educadora.

Està clar que, una persona que no ha trepitjat mai una aula, no ens pot dir què hem de fer els mestres, allò que realment ens importa.  Li recordo? Fer una educació, amb tota la profunditat que comporta aquesta paraula, significa  treballar valors com el respecte, la sinceritat, l’empatia, la confiança, la cooperació, l’ajuda mútua, la dignitat i, a la vegada, posar en dubte  altres valors presents en la nostra societat com, per exemple, l’avarícia, l’egoisme, la competitivitat, l’enveja, la falta de consideració i responsabilitat vers les persones.

Quins són els valors que hem de compartir, ciutadans del planeta terra? Catalans i no? I fins a quin punt, hem de ser respectuosos per demanar un autogovern que ens permeti treballar amb més profunditat la primera llista? Des del govern de l’estat ja sabem quina llista ens proposen, allunyada com tothom pot observar de la paraula dignitat i igualtat.

No tinc res en comú amb tots aquells que només tenen com a finalitat, individual i col·lectiva, egoista i personal, el propi benefici per sobre del benefici del bé comú. I tinc com a persones molt properes tots aquells i aquelles que treballen per un món i una societat més digna, en general, i en particular per la dignitat de cada individu, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin. 

Crec que és en aquest context de valors que hem de seguir treballant, al marge de totes les falses divisions que ens volen transmetre. Avui, hi ha moltes persones que viuen al nostre país, que consideren que la seva dignitat com a individu i com a poble, s’ha posat en dubte i s’ha atacat i es segueix atacant directament. És aquest sentiment el que fa créixer les aspiracions d’autogovern. I en aquesta direcció hem de seguir treballant i reivindicant, sense oblidar quin és el nostre ideari com a habitants d’un planeta en el qual, massa sovint, se’ns divideix en funció d’obscurs beneficis.