En Joan Subirats en un article publicat a El País (9.02.08) després de fer una anàlisi amb el qual coincideixo de la situació generada per les Bases de la Llei d'Educació, es mostra optimista per la situació que es crearà el dia 15, després d'una vaga que tindrà molt seguiment.
Jo no sóc tant optimista. Jo crec que hem perdut una oportunitat amb la proposta de Bases, de reestablir el clima de confiança entre professorat i administració per tal de donar un salt endavant de millora a la situació de l'escola a Catalunya.
Per altra banda, em temo que un seguiment majoritari de la vaga no afavorirà un clima de renovació a l'escola, sinó que donarà peixet als sectors més immovilistes: aquells que no volen desenvolupar l'autonomia de centres, ni una promoció del professorat relacionada amb la innovació, ni una avaluació que serveixi per millorar la qualitat...
Sí, que la privatització espanta. Ha estat un error plantejar-la com s'ha plantejat. Però la privatització no és que es puguin gestionar privadament escoles públiques. Això és una cortina de fum. La privatització és tenir com a referents les escoles privades per saber com han de funcionar les públiques o convertir les escoles en propietats d'uns directors professionalitzats que segueixen les directrius de les associacions corporatives dels idems.
No haurem millorat res, després de la vaga. Com tampoc ho haguessim fet amb una proposta de debat formal i superestructural.
La veritat és que ens ho hem de fer mirar tots plegats.
1 comentari:
Digueu-me il.lusa, però tenia l'esperança que els sindicats es repensessin la convocatària de vaga i transformessin tanta tinta i ones radiofòniques en una proposta de feina concreta en forma de reflexió i compromís, per tal de discutir les bases entre el Departament i els mestres que estem cada dia a les escoles. Que l'amença de vaga no s'hagués culminat com a gest de confiança i bona voluntat cap al Departament. Però de confiança res, de ganes d'entendre's, no ho sé...
Em sap greu.
No sé en qui confiar. No sé qui mira realment pels drets dels protagonistes, els infants.
Farà falta un mediador, perquè Departament i Sindicats parlin?
Li faig arribar una carta al Síndic, o al Síndic de la Infància, perquè desencalli el procés?
No sé, no sé...
Núria
Publica un comentari a l'entrada