dijous, 28 de febrer del 2008

Pacte a la corda fluixa

Els que pensen que les Bases de la LLei d'Educació estan ferides de mort crec que s'equivoquen. Amb la vaga i la intransigència del Departament d'Educació que no ha volgut convocar la comissió de seguiment fins el dia 3 de març, el que hem posat realment amb perill ha estat el propi Pacte Nacional per l'Educació.
El Pacte va nèixer com un pacte institucional. No com un pacte real. Però era una primera pedra. Després del dia 15, a les escoles més val no parlar de Pacte. El fil prim que havíem teixit per recomposar una mica la confiança entre centres i administració s'ha trencat.
No cal en aquesta tesitura seguir dient des del Departament d'Educació que les Bases continuen vigents. És posar llenya al foc.
Per altra banda la força de la vaga no pot canalitzar-se per obligar a l'administració a negociar una part de la LLei amb els sindicats. La Llei és global i com a tal ha d'estar entesa. Per altra banda, deixeu que sigui pessimista pensant que alguns sindicats negociin temes com autonomia d'escola o avaluació de la funció docent.
Tenim una situació complexa, però uns i altres el que haurien d'entendre és que no recomposarem una corrent a favor de l'escola pública, no la prestigiarem de nou, sino recomposem algun camí de confiança entre totes les parts: comunitat i administració.

1 comentari:

gemma heras ha dit...

Avui he rebut un correu de s de la federació un xic airòs. S'explica la reunió que ahir van fer les 21 entitats que van signar el PNE es van trobar amb el Conseller. No se´si serà una bona producció, però hi ha un inici. Posem ciris a Santa Rita , petrna dels impossibles per què hi faci més que nosaltres. Tant de bò alguna vegada puguéssim tenir raó.
No podem deixar perdre l'oportunitat.