dijous, 7 de febrer de 2008

L'educació lenta

Molts companys i companyes saben que estic escrivint un llibre sobre l'educació lenta. Molts em feliciten, d'altres m'expliquen anècdotes o situacions en les que caldria desaccelerar, molts m'animen a fer-lo tot manifestant que pensen que és molt interessant.

Quin compromís!

I a més, hi haig de dedicar temps i, per tant, deixar de fer altres coses. I fer-les totes més reposadament.

Quin sentit tindria sinó ho fes així?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pel matí, quan arriben de casa, molts infants de 3anys porten alguna joguina, un conte... que deixen en una cistella. A la rotllana es creen grans expectatives al voltant dels petits tresors i les explicacions que ofereixen els seus propietaris. Avui la Júlia ha portat una petita llum de tauleta de nit. Hem tancat les persianes per fer foscor a l'aula. Se l'han anat passant de mà en mà. L'han tocada, olorada, petonejada..., en Pol fins i tot l'ha llepada una mica. Haguéssiu vist aquelles cares il.luminades en verd, i sentit aquells comentaris... En acabar en Martí ha notat que la llum apagada era de color lila, i en Miquel ha dit "és molt maca la teva llum, Júlia". Li hem donat les gràcies, per portar-la a l'escola i voler-la compartir amb nosaltres. Hem dedicat tota l'estona que ha calgut a descobrir, observar, sentir, a respectar el temps de cadascú i esperar el nostre torn. Moments com aquests són un regal, en la meva feina de fer de mestra. Per sort, a l'escola, al llarg del dia, en podem compartir sovint. Estones per gaudir i créixer junts, a poc a poc...
Núria